30 Agost 2023 by jcentell

Christian Bruel i la literatura compromesa

Seguir a les xarxes socials el que es cou perquè et permet saber què s’està publicant o està en camí.

Aquests dies, a l’ID, he vist que l’editorial EntreDos (de qui em considero seguidor fidel) té previst publicar aquest setembre “La historia de Julia” de Chistian Bruel. El cor se m’ha accelerat i, de poc, que no acabo a l’hospital amb un atac de nostàlgia.

Tenia aquest llibre en una publicació que va fer Lumen amb un altre títol (Clara, la niña que tenia sombra de chico) i conservo Lison y el agua dormida, una altra de les seves obres.

També els de l’editorial “El jinete azul” van fer una publicació, no recordo l’any.

Potser és per l’edat (va néixer el 1948) i perquè ens va tocar viure la segona meitat del segle XX, entenc perfectament la seva trajectòria. En Bruel va ser, a més a més d’autor compromès, editor de literatura infantil combativa i a favor de les noies. Va tirar endavant dos projectes editorials bonics de debò, curts però bonics. Un va ser “El somriure que mossega” (Le sourire qui mord), amb seu a París i la seva idea era publicar amb una visió que pretenia allunyar-se de la imatge carrinclona, estereotipada i conservadora que s’oferia de la infantesa i apostar per una literatura activista, emancipadora i combativa. Un fill de la revolució del 68, vaja.

L’any 1975 es va publicar L’Histoire de Julie i es van vendre més de cinc mil exemplars, tot un èxit, tenint en compte que les autoritats franceses responsables de les publicacions per a infants i joves el van qualificar, entre altres adjectius, com a pornogràfic.

Mireu què hi deia en Bruel:

“Considero que la publicació de quasi tots els nostres llibres són actes profundament polítics en el sentit que són propostes de resistència a l’ordre de les coses i que lluny d’indicar una línia, confien en lectors considerats còmplices i desperten un escrutini crític. És en això, sens dubte, on el polític i l’artístic poden anar de la mà.»

Si podeu, esteu al cas i doneu-li una oportunitat a aquest conte. No sé si ara el publicaran amb la versió inicial i sense censura però segur que les il·lustracions de l’Anne Bozellec us agradaran. Fixeu-vos en els cabells de la noia fets a tinta. Són una meravella.

Felicitacions a les exploradores d’EntreDos per la recerca i recuperació dels bons clàssics de la LIJ.

20 Desembre 2021 by jcentell

Un record per a l’Adela Turin

Aquests dies hem sabut que l’Adela Turin ens ha deixat, als 92 anys. Va ser l’autora de contes per a infants que tracten sobre el sexisme i els estereotips masclistes que limiten les dones i les nenes a l’esfera privada i a rols passius, uns llibres imprescindibles que ens han acompanyat durant cinquanta anys.
A la revista GUIX, al número 404 de maig de 2014, vam parlar d’un dels seus relats: «Una feliz catástrofe». Ho podeu recuperar clicant AQUÍ.

A l’escola, hem explicat moltes vegades «Rosa Caramel» i també «l’Artur i la Clementina». Són els meus preferits. Narrats de viva veu, llegits, amb suport del franel·lògraf, dramatitzat, mirats i remirats, han estat presents any rere any en la programació.

Recordo que els primers volums que teníem a l’escola eren de l’editorial Lumen i a la contracoberta un logo molt potent ens recordava que eren «a favor de las niñas».

Els que podem trobar ara són de l’editorial Kalandraka a qui agraïm que els tornin a reeditar. Tenen unes altres cobertes i el símbol «a favor de las niñas» ha desaparegut. Llàstima, perquè donava molt de joc a l’hora de fer conversa amb els infants en acabar de llegir.
Sempre ens quedaran els relats de l’Adela Turin, encara necessaris.

19 Març 2018 by jcentell

Un llibre ple d’errors

Un llibre d’imatges per —com llegim al paratext de la contraportada—«Fer volar la imaginació» i entendre que el procés creatiu pot tenir errors però aquests errors ens ajuden a millorar.
A la portada veiem uns nens que volen agafats d’uns globus i un títol que sembla trencat i que juga amb el concepte d’error tipogràfic.
Obres el llibre i trobes a l’interior de les guardes dues taques de tinta. Penses que es tracta d’un altre error però si fas una mica de trampa i vas a la guarda del final, llavors entens de què va la cosa.
Tornes i vas passant pàgines.
A la següent una mena d’animal que després sabrem que és una granota-gata-vaca i una altra taca que emmascara el títol. Un altre error? Sí? No? Dubtes, però ja estàs atrapat en el joc.
El disseny de l’àlbum és generós. Les pàgines són grans i el fons blanc sembla una temeritat per part de l’autora però de mica en mica veiem com l’espai es va emplenant i va prenent forma mentre construex una història preciosa sempre a partir d’errors que es van transformant en encerts i que ens conviden a seguir el procés creatiu de l’artista.

El primer text que llegim està a la pàgina de l’esquerra i diu «Tot va començar amb un error» i veiem a la dreta un esbós fet a llapis d’una cara que només té un ull, un nas i una orella i s’intueix una cella.
A la pàgina següent llegim «amb un error» i veiem l’error a la dreta on la cara de la nena ja està més perfilada però amb ull més gran que l’altre. Com ho resoldrà l’autora? Només cal passar pàgines i veure com els ulls quedem dissimulats darrera d’unes ulleres. «Allò va ser molt bona idea»—diu el text.
La narració avança sempre amb continus errors: Un coll massa llarg i uns peus que no toquen a terra i que ens fan somriure.

Les últimes pàgines recorden el mític Zoom!
Un llibre alegre i divertit que agradarà als infants d’entre 4 i 8 anys. El recomanem per al cicle inicial perquè ens pot permetre activitats creatives tipus “hirameki”.