L’editorial OQO s’ha fet gran. De mica en mica, publicant un parell de llibres cada més i ampliant el seu mercat a d’altres països com França o Itàlia, han pogut continuar oferint-nos llibres que són al prestatge preferent de l’escola. Tots els que publiquen de la col·lecció O passen a formar part de la vida de l’escola: els comentem, els presentem i ens els passem com si fossin tresors. Fa tres setmanes que l’Àlex de quart em va al darrera insistentment demanant-me si ja han tornat Pulga i gigante perquè diu que és l’únic que ha llegit no-sé-quantes vegades (ell no ho sap, però quan acabi el curs li regalarem). Una cosa semblant passa amb els il·lustrats per Mikel Mardones (Como pollo sin cabeza, las manoplas de Caperucita o La higuera de Pelostuertos). Aquest mes hem tingut com a llibre estimadíssim ¡Tengo miedo! d’en Tim Bowley. I així tot l’any.
A l’escola som fans d’OQO, tot i que de vegades no sabem què fer amb alguns dels seus llibres. Ens està passant recentement amb l’extraordinari Montañas en la cama que, de moment, el tenim a la recàmera esperant la inspiració a veure com el presentem perquè és un llibre únic i extraordinari.
Però de tots els llibres d’OQO hem triat per a la secció de l’il·lustrador del mes a en Roger Olmos, potser l’autor més innovador dels darrers anys. Combinant els olis amb els retocs per ordinador aconsegueix fer de cada il•lustració una obra d’art. Els alumnes se’ls miren i se’ls remiren embadalits, de vegades amb sorpresa perquè algunes escenes resulten realment inquietants com passa amb Mosquito o El rompecabezas, per exemple.
Us presentem alguns dels seus treballs, apostes fetes per OQO Edicions que valen molt la pena.
La cosa que fa més mal del món, una història de Paco Liván, en la que s’explica que la mentida és la cosa que fa més mal de totes.
Les il·lustracions de Roger Olmos presenten personatges expressius, hiperbòlics, carregats d’humor. Amb traç precís i agut, aporta la seva visió personal d’una història que, a través d’un divertit exercici d’escriptura, ens acosta a la paraula, al pensament i a l’herència cultural africana de Costa d’Ivori.
La cabra ximpleta, amb text d’en Pep Bruno ens narra una història rural en la que després de buscar-la per tot el poble, en Miquel troba la seva cabra pujada a dalt d’una teulada. “Es creurà que és un penell? O una xemeneia? O potser un gat? ” es pregunta en Miquel. Amb l’ajuda d’unes flors, un llibre de contes i un grapat de sal -la sal els agrada a les cabres més que als nens els gelats), la cabra ximpleta torna al seu lloc.
En aquest llibre, en Roger Olmos presenta imatges amb perspectives molt eficaçes per a guiar l’acció i assimilar conceptes espacials que marquen el ritme de la narració. Els dibuixos, dinàmics i caricaturescs, destil·len detalls còmics i informació estimulant per la imaginació, que converteixen La cabra ximpleta en un llibre que connecta igualment amb lectors d’altres edats.
¡Sígueme! (una historia de amor que no tiene nada de raro), d’en José Campanari, excel·lent narrador argentí, que explica com un elefant gris amb pigues morades, que viu en una selva, s’enamora d’una formiga negra amb cintura de vespa. El seu amor és correspost, però per estar junts hauran de recórrer un llarg camí. La formiga convida l’elefant a que la segueixi i l’elefant, sense pensar-s’ho dues vegades, passa per un caminoi estret, envoltat d’arbres, es fica fins al fons d’una cistella de costura, neda dins d’una ampolla d’aigua … Després de molt caminar, l’elefant i la formiga es troben i gaudeixen del seu amor. Un amor amb cintura de vespa i pigues morades… que no té res d’estrany!
Roger Olmos aprofita el to surrealista de la història per idear espais impossibles, plens d’humor i tendresa, però que l’il·lustrador converteix en versemblants. A més, enriqueix amb tot de detalls els diferents escenaris. Però l’empatia no s’aconsegueix només a través de les imatges, sinó que, en cada nova lectura, som sorpresos amb notes d’humor que estimularan la nostra curiositat i imaginació.
Mosquito. Un mosquit ofereix la seva ajuda a un ancià que vol descobrir quina és la carn més saborosa, i lliurar-se així d’una terrible serp que se’l vol menjar. A canvi, el vell li dóna una dentadura de ferro perquè cap víctima se li resisteixi, però l’agut insecte la utilitzarà per satisfer la seva voracitat desmesurada.
En clau humorística, amb aquest conte tradicional xinès, de caràcter etiològic, descobrirem que el mosquit té un crit de guerra: el seu brunzit, i també quina és la raó que fa que a les serps els agradin tant els ratolins.
Les deformacions volumètriques que realitza en Roger Olmos proporcionen una perspectiva curiosa dels personatges humans (vell, ferrer, nens…) i animals (serp, mosquit, ocell, oreneta, ratolí…); dos grups diferenciats que serveixen per oposar realitat i fantasia.
Andrés cabeza abajo
En Andrés cap per avall el protagonista és engolit per un ogre. A partir d’aquesta fatalitat, el pessimisme s’apodera del petit: Amb la mala sort que tinc, segur que a la panxa de l’ogre em trobo un drac terrible que em vol devorar! I tal dit, tal fet. Com si fos la llei de Murphi, el que pot sortir malament sortirà malament.
Novament l’estil inconfusible d’en Roger Olmos: impactants imatges amb perspectives molt eficaçes per a guiar l’acció i assimilar conceptes espacials que marquen el ritme del relat. A més, el seu humor irreverent encaixa amb la lectura divertida que pretén aquest àlbum.
Com sol ser també habitual en Roger Olmos, les il·lustracions són plenes de referències al lector que l’obliguen a no perdre ni un sol detall. Així, l’àlbum té la capacitat de sorprendre en una segona, tercera, quarta lectura i connectar amb totes les edats.
Un cuento lleno de lobos d’en Roberto Aliaga ens presenta en aquest relat un original univers on els llops de tots els contes conviuen junts, a l’espera de ser cridats per al seu pròxim esdeveniment literari. En aquest mena d’espai eteri, en què cadascú s’entreté a la seva manera, l’avís del Llop golafre sobre la manca de menjar els mobilitza per un mateix objectiu i una necessitat compartida: saciar la gana.
Ritme i frescor en aquest plantejament original en la recreació que realitza Roger Olmos d’un món fictici alegre i esbojarrat.
Per aquest motiu, l’entrada a aquest món de llops de conte s’assembla a la d’un parc d’atraccions. L’il·lustrador pretén que “espanti una mica” al lector que es troba a punt de submergir-se en aquest univers de plataformes, cases, ponts, escultures que encaixen com un puzzle i que s’assemblen a escenaris cinematogràfics futuristes.
El rompecabezas
Els germans Txabi i Manu Arnal ens submergeixen en la realitat asfixiant d’un poble atemorit on els habitants estan a expenses del caprici de l’home del trencaclosques, un ésser tirà i mesquí que endureix el seu cor esmorzant diàriament un bol de cafè amb una cullerada de fel.
Per donar vida a aquest ésser roí i traslladar imatges el desassossec vital d’un poble sotmès i atemorit, les il·lustracions d’en Roger Olmos no podien ser més encertades, tot i l’escassa informació de partida de què va disposar: no comptava amb cap descripció física del personatge.
Aquest àlbum és de la col·lecció Q, per a infants més grans de vuit anys.
Roger Olmos també ha il·lustrat altres llibres magnífics com El príncep dels embolics , La llegenda de Sant Jordi o L’orquestra de la Clara, entre molts d’altres.
Una de les accions que estem pensant per al curs vinent és dedicar l’exposició creativas a aquest autor. S’ho mereix.
Vull agrair el suport i l’ajuda de les companyes d’OQO per redactar aquesta entrada al meu bloc.
Si voleu veure tota la seva producció i conèixer-lo una mica més podeu entrar al seu bloc.
Us deixo amb un parell de vídeos de les seves obres:
La invitació a la lectura 