L’art de llegir imatges: Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves

innocenti

Il·lustració de Roberto Innocenti

9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa
30 juny, 1, 2 i 3 de juliol de 2015

A la presentació del programa de l’escola d’estiu de Can Butjosa podem llegir:

Diuen que a la biblioteca de cada infant, hi ha un museu: un museu amagat entre els àlbums il·lustrats. I és que aquesta tipologia documental és, sovint, el primer (i a vegades, l’únic) contacte dels nens amb l’art, els ajuda a comprendre els textos i, també, a configurar el seu imaginari individual; a omplir de significat les paraules que van aprenent. Els colors, les formes, les línies i les textures enriqueixen l’experiència lectora que va més enllà dels textos escrits i que requereix, a més, saber llegir les imatges.
Els àlbums il·lustrats viuen el seu segle d’or per la quantitat i la qualitat de les obres publicades, però els coneixem en profunditat? Sabem quines són les relacions entre imatge i text? Quin és el procés de creació d’aquestes obres? Quins són els principals il·lustradors i quines tècniques empren?
A la 9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa aprofundirem en la importància de la il·lustració en els àlbums il·lustrats com a element narratiu i artístic, aprendrem a llegir les imatges i a entendre el llibre com un tot, on text i il·lustració es complementen per explicar-nos una història. També viatjarem en el temps per conèixer la història de la il·lustració per a infants a Catalunya i descobrirem els principals il·lustradors que, a nivell nacional i internacional, han deixat petja a la història de la literatura infantil i juvenil.
Els bibliotecaris, els educadors, els mestres, els pares… tenim el repte i l’oportunitat de conèixer el paper que juga la il·lustració en la comprensió lectora i en la formació artística dels infants i joves dels quals som responsables.
Si voleu fer-hi una ullada potser us animareu a venir a conèixer i sentir a Roberto Innocenti, Martin Salisbury, Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Ignasi Blanch, Maria Rius, Noemí Villamuza i d’altres especialistes.
És un curs de 25 hores, que se celebrarà a Can Butjosa (Parets del Vallès) els dies 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol. Una de les hores me la deixen perquè expliqui com treballar els àlbums il·lustrats a l’escola. Tot un plaer!

El programa el podeu descarregar AQUÍ
D’avui i fins el 19 de juny us podeu inscriure a través del formulari: http://bit.ly/1KopX2e
Podeu consultar el programa a: http://issuu.com/folletdecanbutjosa/docs/programa_complet
Per més informació: espaideformacio@parets.cat
o a la pàgina del Facebook: http://on.fb.me/1DKpva3

noemí villamuza

Il·lustració de Noemí Villamuza

 

 

V Jornada de les Biblioteques Escolars de les Terres de Lleida

cartell_pinotxo_2L’ Alícia i el Pinotxo us esperen al Teatre de l’Escorxador!

Dissabte, 9 de maig, de 10:00h a 14h
Teatre Municipal de l’Escorxador
Adreça: Carrer de Lluís Companys, s/n, Lleida

La V Jornada de les Biblioteques escolars de les Terres de Lleida és l’acte final d’un curs en el que l’Alicia de Lewis Carroll ha format part de la vida de tota la comunitat escolar de la zona.
El projecte en comú de lectura sobre el llibre “Alícia al país de les meravelles” ha aplegat des de l’escola bressol fins a la universitat i ho volen celebrar de manera festiva amb un seguit d’actes adreçats a infants, joves, familiars, professorat, bibliotecàries i bibliotecaris i públic en general.

A més, aquesta trobada servirà per donar entrada al nou projecte sobre Pinotxo, que pren el relleu de cara al proper curs.

Al programa que han editat es pot llegir:

Durant tot el matí ens endinsarem en el món de l’absurd on veurem teatre, musica i serem partícips de tallers d’allò més divertits: contacontes, lectura en veu alta, pintura de màscares i disfresses, exposicions i jocs… entre altres sorpreses.

He tingut l’honor de ser convidat a explicar un conte a l’inici de la Jornada. No cal ni dir-ho… estic encantat de la vida!

Podeu descarregar-vos el programa clicant AQUÍ on també trobareu l’enllaç per inscriure-us.

I si voleu veure el projecte sobre Alícia que ara acaba el trobareu AQUÍ.

pinocchio1669a

Joc de l’oca elaborat per Sgrilli Roberto, l’any 1947 (extret de http://www.giochidelloca.it/scheda.php?id=1669)

 

 

 

Tropismes

DSC01880Ja torno a ser a Barcelona, després d’un nou viatge (i van…) a Brussel·les. Normalment, en aquestes visites, dediquem una tarda a visitar una llibreria. Tinc les meves favorites (The Wolf, Le rat conteur i Filigranes) però en aquesta ocasió i gràcies a la recomanació d’un bon amic, l’Àlex Cossials, ens vam aventurar a entrar a Tropismes.
No cal ni dir que entrar en una llibreria et fa bategar el cor una mica més de pressa. És un plaer, gairebé una intoxicació, veure’t envoltat de milers de llibres, cadascun amb una història que contar, amb secrets reservats per a tu, aventures per descobrir.
Entres, fas una mirada al teu voltant, flaires l’olor dels llibres nous, passeges, toques una portada, agafes un llibre que t’està cridant, fulleges les seves pàgines o llegeixes la contraportada, el tornes a mirar i, potser, només potser, el llibre et parla i et demana que l’adoptis. I tu no et pots resistir.
La calma, la tranquil·litat que s’hi respira, facilita aquest encontre que té molt d’enamorament. Llavors penses en tot el que et perds quan les presses del dia a dia t’empenyen a fer una compra a través d’alguna plataforma tipus Amazon, la casa del libro, etc. I també penses en les llibreries que es tanquen massa sovint (al menys a Barcelona) i et fa pena perquè és com si el tancament d’aquest llocs per somiar deixessin la ciutat més buida, més impersonal, més com totes les altres megalòpolis. Ciutats uniformes, sense encant, gairebé vulgars…
aprendreCom us deia, vam entrar a Tropismes a la recerca de descobertes atzaroses però també amb la idea clara de trobar els llibres de la Mélanie Rutten, una autora belga de qui ja havíem llegit l’únic llibre publicar a casa nostra Aprendre a viure junts (Blume) i ens havia encantat. I els vam trobar i vam xalar de valent… tant que, d’ací uns dies faré una entrada a la secció l’il·lustrador del mes on us faré cinc cèntims del perquè s’ha de seguir a aquesta autora.
Fins llavors, us deixo amb un parell dels seus dibuixos.

oko1 rutten 3

 

John Banville a Barcelona

Ahir vaig assistir al Pregó de la Lectura d’enguany. El presentava el novel·lista irlandès John Banville, en un format conversa amb el periodista literari Antonio Lozano al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi vaig anar amb una bona representació del Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell, amb els qui hem participat del vídeo que es va passar al principi de l’acte i que podeu seguir a continuació.

Va ser un bon preludi del que ens espera avui pels carrers de la ciutat.
L’Antonio Lozano va començar la presentació amb aquestes paraules: Tenim un escriptor, tenim un ‘alter ego’ i tenim un esperit. L’escriptor és John Banville, l’alter ego és Benjamin Black i l’esperit és Raymond Chandler.
A continuació van mantenir una llarga conversa en la que l’escriptor va explicar anècdotes de la seva vida i algunes reflexions sobre lectura. Alguns dels pensaments d’en Banville que em van quedar de la jornada d’ahir:

foto de elpuntavui

foto de elpuntavui

  • A la meva infantesa i joventut, llegir era una manera de fugir d’un món del qual no gaudia i la porta d’entrada d’un món real. Això és el que fa la bona literatura, intensificar el sentit d’estar viu. Les biblioteques són com un refugi.
  • No ens adonem fins a quin punt les biblioteques són extraordinàries.
  • Vaig descobrir que les històries de Joyce eren increïbles. Tot i estar ambientades al segle XIX em parlaven directament i vaig descobrir que la literatura podia parla de la vida tal i com la coneixia.
  • Escriure és una feina ben difícil. Segueixo practicant a veure si puc escriure bé abans de morir. Moriré escrivint una frase, i espero arribar al punt i apart.
  • La millor crítica que m’han fet mai tenia tres paraules: hòstia, un llibre collonut!
  • No em sembla espantós que es venguin milions de còpies d’un llibre espantós com ’50 ombres d’en Grey’, no és terrible. Que la gent segueixi llegint és fantàstic! La paraula és el tresor més gran que tenim. Que la gent segueixi llegint, el que sigui.
  • Un llibre que ha tingut un gran èxit comercial, no hauria de rebre premis. El premis haurien de ser per a llibres no comercials.

El vídeo resum de l’acte:

Feliç, feliç, feliç Diada de Sant Jordi

Bé, l’única recomanació que es pot fer avui és que no pareu de llegir, no pareu!

El Saló del llibre Infantil i Juvenil a Mollerussa

cartell-salo-llibre-2015-5Torna el  Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que enguany arriba a la 31ena edició. Se celebrarà de nou a la ciutat de Mollerussa del 19 al 30 d’abril.

Si no hi heu anat mai, apunteu-vos ho a l’agenda perquè val la pena.

El tríptic del programa complet el podeu descarregar AQUÍ

A més, teniu tota la informació al web de la Biblioteca Comarcal de Mollerussa:

http://www.mollerussaciutat.com/biblio/index.asp?ap=3&sap=5

 

El mètode Glifing

DSC01702A la Jornada “Del somni a la lletra”, celebrada a Vic el dia 11 d’abril, vaig tenir la sort de compartir taula de reflexió amb la Montserrat García i l’Eva Martínez.
A l’Eva ja la coneixia d’altres trobades però amb la Montserrat era la primera vegada que coincidíem i vaig quedar molt sorprès de les coincidències que compartim pel que fa a la situació de la lectura entre els infants i joves. Malgrat que només vam poder disposar d’una mitja hora cadascú per fer les explicacions corresponents, sí que em va semblar que el seu treball, la seva passió i la seva dedicació valien la pena i anaven pel camí encertat.
Va parlar sobretot de com un cervell lector amb dificultats genera desajustos emocionals a l’infant que els pateix (baixa autoestima, tristesa, rebuig a l’escola, manca d’interès, desmotivació, sentiment de culpabilitat) i també al seu entorn familiar.
Ens va recordar, a més a més, que el 80% dels problemes d’aprenentatge són produïts per problemes de lectura i que a les aules hi ha molts alumnes que no se’n surten per culpa d’aquestes dificultats lectores.
DSC01700 DSC01707També va apuntar que sovint confonem capacitats intel·lectuals i dificultats específiques de l’aprenentatge perquè nens i nenes amb dificultats específiques poden fracassar a l’escola malgrat tenir una capacitat intel·lectual que els situa en la mitjana del seu curs i edat.
I allò més greu, és que els alumnes que no llegeixen bé, o al ritme dels companys poden quedar exclosos a l’escola.
Per intentar pal·liar aquestes dificultats, la Montserrat va presentar un mètode que ja fa uns anys estan posant en pràctica i que és eficaç i útil. L’anomenen Glifing i és un mètode d’entrenament de la lectura que s’adapta a cada nen i entrena la lectura a través d’un joc d’ordinador. ”
Com funciona el Glifing?
Primer es fa una avaluació mitjançant una prova Glifing dissenyada per especialistes. Dura pocs minuts i permet conèixer el perfil lector del nen de manera precisa i objectiva.
Després s’analitzen les dades obtingudes per saber què és exactament allò que el nen necessita reforçar.
A continuació, des de casa, amb un ordinador i fent de la lectura un joc, el nen treballa amb el mètode Glifing entre 15 i 20 minuts al dia 4 dies a la setmana.
Al final del procés es nota que millora l’actitud vers la lectura i l’autoestima. També descendeix el nombre d’errors de manera significativa alhora que va augmentant la velocitat de lectura. El resultat és una lectura més fluïda i una millor comprensió.
Si voleu contactar amb Monserrat García o conèixer què és aquest mètode visiteu el seu blog http://avesedari.blogspot.com.es i el web http://www.avesedari.com/ca/glifing/

DSC01722

La taula de reflexió amb la Montserrat García, l’Eva Martínez, la Carolina Moreno i jo mateix.

 

Eduardo Galeano

Galeano (1)Avui ens deixa orfes l’Eduardo Galeano. Ell, juntament amb Mario Benedetti, ens va fer conèixer històries màgiques, poemes genials, paraules sorprenents… ens va acostar a la bona literatura compromesa amb les persones, especialment amb els més febles.

Us deixo uns contes breus sobre infants d’aquest autor inoblidable. Serveixin d’homenatge…

El viaje
Oriol Valls, un médico que se ocupa de los recién nacidos en un hospital de Barcelona, dice que el primer gesto humano, es el abrazo. Al principio de sus días los bebés, los recién nacidos, mueven los brazos como… como buscando a alguien. Y otros médicos, especialistas en los ya vividos, dicen que al fin de sus días los viejos mueren moviendo los brazos… como buscando a alguien. Y así, así es la cosa. Por muchas palabras que le pongamos y por muchas vueltas que le demos al asunto… entre dos aleteos, transcurre el viaje.

Ventana sobre lo prohibido.
El hijo de Pilar y Daniel Wainberg fue bautizado en la costanera. Y en el bautismo le enseñaron lo sagrado:
Recibió una caracola… “Para que aprendas a amar el agua”;
Abrieron la jaula de un pájaro preso… “Para que aprendas a amar el aire”;
Le dieron una flor de malvón… “Para que aprendas a amar la tierra”…
Y también le dieron una botellita cerrada… “No la abras nunca, nunca, para que aprendas a amar el misterio”.

Duérmete mi niño.
Los más famosos cuentos infantiles, la literatura para niños escrita por los adultos, son obras terroristas que bien merecen figurar en el arsenal de los adultos contra las huestes de la gente menuda. Hansel y Gretel te advierten: “Serás abandonado por tus padres”. Caperucita Roja te informa que cada desconocido puede ser un lobo que te comerá. La Cenicienta te obliga a desconfiar de las madrastras y de las hermanastras… y así sucesivamente… los niños siguen siendo desde temprano entrenados para el terror: “Vendrá el ogro, y el ogro te devorará si no obedeces, si haces lo que no debes, si ejercitas tu Libertad”.

El arte para las niñas.
Mi buen amigo Onelio Jorge Cardoso, escritor cubano, hombre sabroso, escritor jugoso… Me contó lo que le ocurrió una vez, que una madre le pidió desesperada…”Auxilio”, porque la nena, la hija, chiquita, se negaba a comer. Tenía los puñitos cerrados, la boca cerradísima, la nariz fruncida.. y no comía y no había manera de que comiera. Y entonces la madre le dijo: “Onelio, tu que eres escritor, un escritor tan simpático… a ver si consigues que la niña coma… cuéntale un cuento Onelio, sé bueno… llevo horas aquí con ésta cuchara y la sopa se enfría… y nada…” Y Onelio con toda su sabiduría y su paciencia se acercó a la niña y le contó un cuento… al estilo de los cuentos que los adultos contamos a los niños… Había una vez una pajarita que no quería comer la comidita. Y la mamita le decía: Abre el piquito pajarita para comer la comidita porque sino te vas a quedar cortita y flaquita, en lugar de ser una pajarita bien crecidita… y entonces pajarita, por favor, abre el piquito para comer tu comidita…., pero la pajarita seguía con el piquito cerradito, cerradito y se negaba… Y ahí la niña interrumpió y dijo: “Qué pajarita de mierdita”.

La cultura del terror.
La extorsión, el insulto, la amenaza, el coscorrón, la bofetada, la paliza, el azote, el cuarto oscuro, la ducha helada, el ayuno obligatorio, la comida obligatoria, la prohibición de salir, la prohibición de decir lo que se piensa, la prohibición de hacer lo que se siente y la humillación pública, son algunos de los métodos de penitencia y tortura tradicionales en la vida de familia. Para castigo de la desobediencia y escarmiento de la libertad, la tradición familiar perpetúa una cultura del terror que humilla a la mujer, enseña a los hijos a mentir y contagia la peste del miedo.
En Chile, me comenta, Andrés Rodriguez: “Los derechos humanos, tendrían que empezar por casa”.

Ventana sobre el castigo.
Era Navidad. Y un señor suizo había regalado un reloj suizo a su hijo suizo. El niño desarmó el reloj sobre la cama… y estaba jugando con las agujas, el resorte, el cristal, la corona… y todos los demás engranajitos, cuando el papá lo descubrió y le propinó tremenda paliza.
Hasta entonces Nicole Ruan y su hermanito habían sido enemigos. Pero desde aquella navidad, la primera navidad que ella recuerda, los dos fueron por siempre amigos. Quizás ella supo entonces, que también ella sería castigada a lo largo de sus años… porque en lugar de preguntar la hora a los relojes… iba a preguntarles cómo son por dentro.

El pequeño Rey zaparrastroso.
Lejos de los demás, lejos de todos, el chiquilin se sentaba cada tarde a la sombra de la enramada y con la espalda apoyada contra el tronco, echado, con su perro siempre al lado acompañándolo… el perro con las orejitas bien paradas… se ponía a mover las manos. Contra el pecho la mano derecha bailaba como rascando el pecho, mientras la otra mano, la izquierda, se abría y se cerraba en pulsaciones rápidas… Así siempre, siempre lo mismo.
Un día le regalaron una guitarra. El la recibió. La miró… lustrosa, linda de tocar… probó las seis cuerdas a lo largo del diapasón y pensó: “Que suerte, ahora tengo dos”.

El maestro.
Los alumnos del Sexto Grado, en una Escuela de Montevideo, organizaron un concurso de Novelas. Participaron todos. Todos escribieron novelas en aquél concurso dónde yo fuí uno de los tres jurados; los otros dos eran: el Maestro, el Maestro Oscar, puños raídos, sueldo de faquir… y una alumna que era la delegada de los concursantes. A la ceremonia de premiación se prohibió la entrada de todos los adultos, con excepción del Maestro, yo, que era miembro del jurado y los niños que eran los participantes en el concurso. Todos fueron premiados. Hubo un premio para cada trabajo y con el premio una pequeña explicación de los méritos del trabajo presentado. Y cada premio fue celebrado con una ovación por todos los niños de la clase… y hubo lluvia de confetis y de serpentinas… y al final, me quedé conversando con los chiquilines, y el maestro me dijo, el Maestro Oscar me dijo: -Nos llevamos tan bien, que me dan ganas de dejarlos a todos, repetidores.
Y una nena, venida del interior, de un pueblito del interior me dijo que ella cuando llegó en los primeros tiempos era muy callada, no había manera de sacarle una palabra de la boca, y ahora…, me dijo, el problema es que no me puedo callar, hablo todo el el tiempo… y yo al Maestro Oscar lo quiero muuuucho, muuuchísimo, porque él me enseñó a perder el miedo de equivocarme.

La función del arte.
Diego no conocía la mar. Y su padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla. Viajaron al Sur, donde ella, la mar, escondida tras los altos medanos, los estaba esperando. Y cuando el padre y el hijo alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, la mar… estalló ante sus ojos. Y fue tanta su inmensidad y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura. Y cuando por fin consiguió hablar, tartamudeando, le pidió, al padre le pidió: -Ayudame a mirar.

Pájaros prohibidos.
Por increíble que parezca, la principal cárcel de la dictadura militar uruguaya, se llamaba Libertad. Y por increíble que parezca, estaba prohibido en esa cárcel llamada Libertad, que los presos dibujaran o recibieran dibujos de mariposas, estrellas, parejas y pájaros.
Uno de los presos, Didaskó Pérez, maestro de escuela, preso por tener, como dijo el oficial que lo detuvo…preso por tener “ideas ideológicas”, recibió un domingo la visita de su hija Milay de cinco años. La hija le trajo un dibujo de pájaros. Como los pájaros estaban prohibidos, la censura se lo rompió; los censores rompieron el dibujo a la entrada de la cárcel.
Al domingo siguiente Milay trajo un dibujo de árboles… como los árboles no estaban prohibidos… el dibujo, pasó. Y el padre le preguntó: -Esas frutas, esas frutas de colores que hay… ¿Qué son?, ¿Naranjas, limones, manzanas?, ¿Qué son?. Y la niña lo hizo callar: -Shhh, bobo, ¿No vés que son ojos? Los ojos de los pájaros que te traje a escondidas.

La abuela.
La abuela Raquel estaba ciega cuando murió. Pero algún tiempo después, en el sueño de Elena, la abuela veía. Y en el sueño, la abuela no tenía un montón de años, no era un puñado de cansados huesitos. Era nueva. La abuela era nueva en el sueño de la nieta. Tenía, la abuela, cuatro años. Y era una emigrante entre otros emigrantes, que estaba llegando, al cabo de una larga travesía por la mar, desde la remota Besarabia. Y en el sueño, la abuela pedía a la nieta que la alzara, porque quería ver el Puerto de Buenos Aires. Y así, la abuela, en brazos de la nieta, conoció el lugar donde iba a pasar todos los días de su vida.

El monstruo amigo mío.
Yo al principio no lo quería, porque creía que me iba a comer un pié. Los monstruos son agarradores de mujeres, que se llevan una mujer en cada hombro, y si son monstruos viejitos, se cansan y tiran a una de las mujeres en la cuneta del camino. Pero este monstruo, el amigo mío, no agarra mujeres ni nada. Todos le tienen miedo porque el pobre no sabe hablar, pero él es bueno. El problema es que es tan, pero tan grande que los gigantes le llegan al tobillo. Viene y me visita. En el cielo no vive, porque si viviera en el cielo como Dios, se caería. Es demasiado grande para vivir en el cielo. Hay otros monstruos, no tan grandes, que viven en Plutón, o en el infinito, o en el piranfinito, pero él vive en el África. Y de ahí viene y me visita. Ahora, cualquier día de estos va a aparecer ¿Eh?. Va a venir, caminando por el mar, va a venir, convertido en un guerrero que más inmenso no puede ser y echando fuego por la boca, y de un solo soplido va a reventar la cárcel donde lo tienen preso a mi papá y me lo va a traer en la uña del dedo chiquito y yo me lo voy a meter a mi cuarto, por la ventana me lo voy a meter y yo le voy a decir: “Hola” y el monstruo se va a volver al África despacito por la mar y entonces mi papá va a salir a comprarme caramelos y chocolatines y una nena. Y se va a conseguir un caballo de verdad y vamos a salir a galope por la tierra. Mi papá y yo. Yo agarrado de la cola del caballo al galope, lejos. Y después, cuando mi papá sea chiquito, yo le voy a contar la historia del monstruo amigo mío, para que mi papá se duerma cuando llegue la noche.

(contes extrets del web Lata del gofio)

 

 

Món llibre 2015

CartellPepEl cap de setmana vinent (18 i 19 d’abril) torna Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes que fa onze anys que s’organitza. Enguany amb més de 100 activitats singulars i divertides concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los o fer créixer el gust per la lectura. Més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, els espais del CCCB i el MACBA que obren les seves portes per l’ocasió.

Món Llibre d’enguany, ha volgut dirigir la mirada especialment cap els nens i nenes de 8 a 13 anys habilitant un espai d’ús exclusiu per a ells, l’Espai dels Grans, on s’organitzaran diverses activitats centrades en la popular obra de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles. Els més petits també gaudiran d’un espai per a ells, on podran, entre altres coses, sentir cançons de bressol en diferents llengües, mentre que els lectors i lectores empedreïts podran, literalment, instal·lar-se al cel i gaudir del plaer de la lectura en una biblioteca plena de núvols. Una altra novetat d’enguany és la flamant MónLlibreria, un nou espai ubicat a la Plaça dels Àngels que acull al voltant d’una desena de llibreries amb una secció permanent de literatura infantil i juvenil, on podran comprar-se llibres, seguint els consells del seu personal.

He tret la informació del web de MónLllibre, on podreu consultar totes les activitats, programació, espectacles i novetats:

http://lameva.barcelona.cat/monllibre/

 

Contes-objecte

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa Montserrat Rebollo i els altres membres de la comunitat “cuscusiana” de Girona estan intentant tirar endavant un projecte editorial realment curiós. Ens els temps que corren, vista la situació general de les editorials de garatge, sembla una gosadia però m’alegra que hi hagi col·lectius que apostin pels llibres i per l’art i per la cultura humanista.

Han enviat una primera informació on diuen, entre altres coses:

Us enllaço un projecte editorial xulíssim que acabem d’endegar amb en Lluís Sabadell de cocreable i la comunitat “cuscusiana”.
Feu-hi un cop d’ull i si el cor us ho diu, ajudeu-nos a fer-lo possible.
Volem sortir amb una colla de llibres per Sant Jordi.
Un granet de sorra i un altre i un altre… fan una platja. Moltes gràcies!
Com ens podeu ajudar?:
-Fent una aportació (a canvi d’una recompensa)
-Fent difusió del projecte a través del vostre bloc
-Volem fer Tallers vinculats als llibres de l’editorial
-Aportant qualsevol idea, suggeriment o informació que creieu que ens pot ser d’ajuda pel projecte i la seva difusió.
Moltíssimes gràcies!
Abraçades cuscusianes,
MRat

guisanteAmb molt de gust faig l’enllaç al seu web perquè li doneu una ullada. Vosaltres mateixos.

 http://www.verkami.com/projects/11406-contes-objecte-co-creats-per-a-infants-i-adults/widget_portrait

Dia Internacional del llibre infantil

dili_2015_cat

 

Avui, 2 d’abril, se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement d’Andersen.
Cada any s’encarrega a un país membre de l’IBBY que elabori el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món. Enguany l’escollida ha estat la Unió d’Emirats Àrabs. La il·lustració del cartell és de Nassim Abaeian i el text de l’escriptora Marwa Al Agroubi.
El ClijCAT n’ha fet la traducció al català.

 

MOLTES CULTURES, UNA HISTÒRIA

“Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, però compartim les mateixes històries”
Contes del món…, contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre…
Inici…
Argument…
I final…
És la mateixa història que tots coneixem i estimem
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi…, una princesa… i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres…
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l’heroi…, la princesa i el dolent
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè que totes les diferents cultures es fonen en Una Història.

muntanya de llibresLa meva particular celebració ha estat la compra d’un àlbum il·lustrat. He triat La muntanya més alta del món de Rocío Bonilla, un conte que parla de l’amor pels llibres i com aquests ens poden canviar la vida. M’agraden les referències metaliteràries a autors com Carlo Collodi, Rudyard Kipling o Antoine de Saint-Exupéry, entre altres.

Feliç dia del llibre infantil!