«La nova feina del Pare Noel», un relat humorístic amb rerefons social

Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.

La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.

Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.

Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.

No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.

Final feliç.

A la promo de laGalera podem llegir:

«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»

ODS para pequeños activistas

Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.

El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.

Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista.
Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.)
També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.

L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé.
Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.

La primera convida els infants a inferir el contingut del relat.
Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).

S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.

Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.

La segona està relaciona amb l’escriptura:

En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.

A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.

Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.

La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita

Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.

Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.

Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.

Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.

Seguirem informant.

“Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash”, una divertida novel·la gràfica

Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash” no va de futbol, malgrat que ho pugui semblar la imatge de la portada on es veu un noi (En Toni) al·lucinant amb l’anunci de les formidables botes. Pensa que amb unes com aquestes la seva vida canviarà radicalment: serà millor jugador, la seva futura carrera professional millorarà i ell mateix serà un altre de ben diferent.

Només hi ha un petit handicap: Com aconseguir els diners per a tenir les famoses botes? I sobre aquest punt se centra tota la novel·la.

En Toni viu amb la seva mare, una dona alegre, positiva, però que li diu que ni parlar-ne, que les que té encara estan bé. El noi insisteix i li diu que el futbol és art, que el seu futur serà el de una superestrella. Sense èxit. Després ho prova amb l’avi amb el mateix resultat. Conclusió: S’encarregarà de guanyar diners per comprar-se-les ell mateix.

A partir d’aquest moment,  veurem el noi fent les feines més inversemblants, però totes elles amb nul resultat econòmic: Repartir fulletons propagandístics per les bústies, passejar els gossos dels veïns, fer de músic de carrer, vendre les seves andròmines al mercat, etc.

Philip Waechter resol totes les situacions plantejades amb el estil senzill, efectiu i divertit. Imagineu, per exemple, que a la primera feina, només aconsegueix repartir tots els fulletons amb l’ajut dels seus amics, amb qui s’haurà de repartir els calers guanyats. O quan passeja un gos i aquest es fa les seves necessitats al terra i multen al noi per no recollir-la, etc.

Una cosa que aprendrà en Toni és què és allò que realment importa: l’amistat dels companys, la generositat, el valor.

Les il·lustracions són de línia clara, amb unes cares on destaquen els nassos grans i uns ulls que només son dos puntets negres. Per diferenciar els diferents capítols usa una estratègia senzilla: cada capítol té un color diferent de fons.

Un llibre recomanable per a cicle superior i per a adults. Els infants als qui els costa o no els agrada gaire llegir, aquí tenen el llibre ideal; amb molta probabilitat, l’entendran i s’hi enganxaran.

LES DADES:
Títol: Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash
Autor: Philip Waechter
Il·lustrador: Philip Waechter
Traductora: Marta Armengol
Editorial: Maeva
Pàgines: 66
Madrid, 2020

Una maleta, testimoni de la Història del segle XX

Me n’adono que quan comento un llibre que m’ha agradat anoto «Les dades» al final i afegeixo qui l’ha escrit, qui l’ha il·lustrat, el traductor, si és el cas, l’editorial que l’ha publicat i poca cosa més. No apunto l’isbn ni les mides del llibre. Així, qui llegeix el comentari no sap que, per exemple, el darrer llibre que vam presentar «Endevinacontes» és de format gran (37 x 24 cm, més que un full DINA4), o que el que comento avui és petit, petit. La dada és significativa i quan els veieu (a la llibreria o biblioteca) potser us sorprèn perquè us heu fet una idea diferent de com és físicament.

És curiós tenir tots els llibres junts, un al costat de l’altre, i comprovar la varietat de formats, colors, mides, etc. que hi ha.

Les guardes, el tipus de lletra, els capítols, la disposició de les imatges, són elements que tenen la seva raó de ser. Se’n diu «paratextualitat» i, sobretot en els àlbum il·lustrats, ens donen moltes pistes.
Ho explico perquè el llibre que avui comentem n’és un bon exemple. Es titula La maleta i té una mida de 18 x 12 cm. aproximadament. Si fa no fa és ample com els cedé, la mida dels quals es va dissenyar per encabir-los a les butxaques de la camisa, quan eren més grans que les d’ara, esclar.
Miraré d’incloure aquesta dada significativa de les mides, així com l’ISBN.

La maleta és una novel·la molt original perquè és un enfilall de petits relats (no passen de deu línies) que expliquen molts episodis històrics, succeïts als segle XX, i així podem veure els diversos costums i com es van produint els canvis. L’autora, la Núria Parera, ho fa d’una manera força enginyosa usant el personatge d’una maleta que va passant de mà en mà, el recorregut de la qual anem seguint com a lectors. La maleta sempre hi és present i és testimoni dels esdeveniment. Recorda, salvant les distàncies, el «Cavall de guerra» d’en Michael Morpugo, que també ens explicava les guerres des del punt de vista d’un cavall que anava canviant d’amos i ens oferia les visions dels dos bàndols.
La maleta comença quan un pare que viu al Pirineu li fa una maleta a sa filla que es casa i ha de marxar a viure a una colònia tèxtil del Llobregat. Després la maleta passa a mans d’un foraster que arriba al poble a projectar pel·lícules per entretenir a la gent. Som a principis del segle XX. Després la maleta anirà viatjant per diversos continents fins acabar a Lesbos, l’any 2012.
A les darreres pàgines hi ha un recopilatori d’esdeveniments que pot resultar molt útil als nois i noies, per iniciar noves recerques i aprofundir en els temes apuntats.
Un llibre que fa venir ganes de llegir com aquella beguda alcohòlica que ens donaven de petits i que alguns recordareu, oi? Si no ho sabeu, pregunteu als vostres pares.
Novel·la recomanada per a joves a partir de 14 anys.
La vaig descobrir gràcies a les companyes del grup de treball, la Montse i la Pilar, dues grans llibreteres.

Al web de l’editorial llegim:
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

LES DADES:
Títol: La maleta
Autora: Núria Parera
Il·lustradora: Maria Hergueta
Editorial Babulinka books
Col·lecció: Petites joies per a grans lectors
108 pàgines
12,5 x 17,5 cm.
ISBN: 9788494584275
Barcelona, 2018