25 febrer 2026 by jcentell

TERTÚLIA CLANDESTINA#21: Cuando la noche cae en la cueva

«Cuando la noche cae en la cueva» fa referència a La cueva de los cuentos, un espai únic enclavat a l’altiplà granadí, al poble de Cúllar.

Deia José Saramago que «el narrador viu dins de tots nosaltres. El creador d’històries sempre va amb nosaltres. Suposem que el nostre món patís una guerra, suposem que les inundacions neguessin les nostres ciutats, que el nivell dels mars s’elevés…, el narrador sobreviurà, perquè la nostra imaginació ens determina, ens sustenta, ens crea: per bé o per mal i per sempre.»

Són paraules boniques que es refereixen a la narració, a la necessitat de sentir contes que generen uns intercanvis emocionals i intel·lectuals entre l’adult i l’infant que són intensos i perdurables.

De fet, el creixement de l’infant segueix un guió semblant al de l’evolució humana i s’apropia d’un primer llenguatge que és l’oral –tal com va fer l’home primitiu fa cent mil anys–. Aquest primer llenguatge natural serveix per comunicar-nos, per transmetre les idees, els pensaments. Segons l’admirat Noam Chomsky, el llenguatge és una capacitat innata que tenim que ens permet fer representacions simbòliques i generar normes des de ben petits.

L’escriptor Amadou Hampâté Bâ va dir en un cèlebre discurs a la UNESCO que «quan mor un ancià a l’Àfrica és com si es cremés una biblioteca» i volia significar precisament la idea que els contes, la tradició oral, són com un mirall on cadascú pot descobrir la seva pròpia imatge.

A l’ Espai Llamps i Centelles entenem que cal estimular i potenciar el llenguatge oral perquè també és la porta d’accés a la lectura, a la cultura. En aquest sentit, sovint fem reflexions i convidem a persones que ens aporten la seva experiència i la seva saviesa per mostrar-nos les bondats d’apostar per la paraula. Aquest va ser el motiu de convidar a Colorín Colorado. Ells són l’Ana Azorín i en Diego Ruiz i fa més de trenta-set anys que promouen la narració oral a escoles, biblioteques, teatres, i allà on els demanen.

Presenten contes fets per ells mateixos en maletes, llibres gegants i objectes poètics. D’aquests elements sorgeixen el relats de viva veu que emocionen els infants, els fan riure i els fan pensar. També els fan participar com a actors en alguns relats.

A Cúllar tenen El museu de los cuentos on reben visites de les escoles de la província i els narren relats, poemes, cançons, mitologies, etc. que serveixen, entre d’altres coses, per mantenir viva la memòria d’en Gianni Rodari, Joan Manuel Gisbert, Ana María Matute, Roald Dahl, Juan Farias, Gloria Fuertes, Maurice Sendak, Leo Lionni, i altres autors clàssics que van obrir el camí a l’actual literatura que llegeixen els nostres alumnes.

Vam tenir l’honor de rebre’ls i que ens fessin una sessió pràctica de com encomanar el gust pels contes que ens transporten lluny, molt lluny, muntats en llibres voladors. Va ser espectacular.

L’endemà, a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet van fer una altra sessió dedicada als infants. Allà, tots els nois i noies van poder gaudir de relats com el del Petit Babaji, A la feria del este, Contes del mar, i altres històries que apareixen en alguns dels llibres gegants que van mostrar.

Com prediquen en Diego i l’Ana: La cultura fa grans als pobles petits.

Estem pensant en organitzar una visita a Cúllar: Un autocar, un cap de setmana i ganes de viure una experiència sorprenent i meravellosa. Ho vam apuntar a l’entrada que vam fer de la visita a “La cueva de los cuentos” i que podeu recuperar clicant a:
https://jaumecentelles.cat/2025/10/15/una-visita-a-la-cueva-de-los-cuentos-de-colorin-colorado/

Aprofito per agrair a les persones que col·laboren voluntàriament en fer possible aquest projecte. Elles ja saben de qui parlo.

Aquesta tertúlia era la primera que fèiem en divendres i algunes de les assistents en van dir que era una bona elecció perquè és un dia que no hi ha tantes activitats extraescolars, hi ha qui no treballa a la tarda o que l’endemà no han de matinar i van més relaxades. Hem parlat amb la persona que vindrà a la propera i hem fet un canvi a divendres. Serà el 20 de març. Anirem informant.

21 Mai 2017 by jcentell

Tems de formació… ja s’albiren les Escoles d’Estiu

El mestre es troba sol a l’aula moltes hores i necessita de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que l’ajudin a millorar la pràctica diària. Per això, per millorar la seva feina espera amb desig les Escoles d’Estiu, un espai de reflexió, d’intercanvi i d’aprenentatge.

Ara estan arribant a les escoles i a través dels correus electrònics informacions de totes elles. Voldria mencionar-ne tres. La primera fa vuit anys que se celebra a Montserrat i les companyes de la UVIC la gestionen amb molta dedicació, il·lusió i èxit.

Enguany l’han titulat “l’art de dir i l’art d’explicar” i volen posar l’accent en la transmissió de la literatura oral a les escoles i instituts. El programa, complet i engrescador el podeu descarregar clicant AQUÍ

Un altra escola d’estiu, potser la més concorreguda, és que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Tota la informació a:

http://www2.rosasensat.org/post/obertes-ja-les-matricules-per-a-l-escola-d-estiu-2017

I, estic molt content perquè a l’Hospitalet, després de dècades sense Escola d’estiu aquest mes de juliol gràcies a la col·laboració del Casalet i el CRP tindrem tres dies per compartir experiències amb la gent de la ciutat. Serà del 4 al 6 de juliol. Estem pendents de la publicació al web del centre de recursos pedagògics i del Casalet. En breu, suposo.

11 Desembre 2014 by jcentell

En Paco Abril, defensor del valor dels contes

Escric des del barri del Sablon, a Brussel·les. A fora plou, suaument, i fa una estona he vist les notícies de la televisió belga. No deixa de sorprendre’m que sempre acabin el programa amb la presentació d’una novetat o reedició literària. Sovint es tracta només d’un especialista que recomana el best-seller de moda, però de vegades descobreixo bones novel·les d’autors no tan mediàtics. I és llavors quan faig la comparativa amb les nostres televisions, migrades de sensibilitat envers els llibres, des de fa massa anys. No m’estranya que siguem un país poc lector…
Tornant a la televisió belga (RTL, La Une, etc), avui presentaven “Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier” de Patrick Modiano i feien un recorregut per l’obra de l’autor. M’ha agradat i he recordat una conversa amb una companya mestra, la Julia, que em feia veure com fa molts anys, en arribar les vacances d’estiu, es preguntava als polítics de torn quines lectures hi duien a la maleta. Ara, ni això… ─concloïa, amb tristesa.
Una conversa semblant vaig tenir amb en Paco Abril, un matí de setembre, durant una passejada tranquil·la pel “Barrio de las Letras” de Madrid.
En Paco Abril és un agitador cultural, un enamorat de la lectura, que ha dedicat i hi dedica molts esforços a fer-nos entendre el poder de la paraula com a eina que pot ens canviar la vida, o fer-nos-la més plaent, més brillant.
Un dels seus darrers treballs és un magnífic llibre que porta per títol “los dones de los cuentos” i on defensa les bondats de la narració, de la literatura oral, com a font de coneixements i de creixement personal. Us el recomano especialment. En Paco ens presenta la cuina, els fonaments teòrics del que, de vegades, només intuïm quan, a l’aula, ens trobem amb els ulls dels infants que, emocionats, escolten i viuen una narració que flueix dels nostres llavis. És la recepta màgica. Per defensar-la, per tenir els arguments (si és que els necessitem) convé llegir aquesta proposta, aquests “dones de los cuentos” , farcida d’anècdotes i d’agradable lectura.

El propi Abril ens explica el perquè d’aquest llibre. Diu:
Las preguntas que han impulsado esta investigación son: ¿Por qué todas las noches, antes de disponerse a dormir, miles de bocas infantiles en diferentes lenguas solicitan que se les relate un cuento como si fuera el pasaporte imprescindible para adentrarse en el país de los sueños? ¿Por qué los cuentos tienen ese enorme y misterioso poder de atracción? ¿Por qué los niños y las niñas solicitan cuentos como si les fuera la vida en ello? ¿Qué les dan esas ficciones que tanto les atraen?

La part central de llibre són els tretze capítols que es dediquen als diversos dones.

Capítulo 2. El don del afecto
Capítulo 3. El don del consuelo
Capítulo 4. El don de la palabra
Capítulo 5. El don del pensamiento
Capítulo 6. El don de la identificación o del espejo
Capítulo 7. El don de la imaginación
Capítulo 8. El don de la fuga
Capítulo 9. El don del deseo lector
Capítulo 10.El don de la empatía
Capítulo 11. El don del conocimiento
Capítulo 12. El don de la atención
Capítulo 13. El don de la verdad
Capítulo 14. El don de la prevención

Una bona lectura per a aquestes properes vacances de Nadal.
Si voleu tenir més informació sobre aquest assaig podeu entrar a la pàgina de l’editorial OCTAEDRO, clicant AQUÍ. Trobareu molta informació sobre el llibre i sobre l’autor.
I també al web d’en Paco: http://abrilpaco.blogspot.com.es/
I, amb el seu permís i el del cuiner Francesco Barili, un deixo una de les seves receptes: Buñuelos de cuento relleno de manzanas mágicas.