18 gener 2024 by jcentell

«Costums i creences» de l’Alt Camp

Conservo, des de fa més de quaranta anys, un llibre escrit per Joan Amades que formava part de la trilogia sobre el Folklore de Catalunya. Juntament amb el dedicat a la Rondallística, hi havia el del Cançoner i el de Costums i Creences. El de la Rondallística és el que més he consultat però el de Costums i Creences també l’he visitat sovint perquè sempre m’ha interessat la forma en que els catalans hem viscut, hem treballat i sobretot ens hem divertit. I m’agrada, quan vaig a algun indret, conèixer la seva història. Saber que al Maresme es balla “El ball de l’Almorratxa” o que “el ball de la morisca” de Gerri de la Sal té una història bonica al darrera em fascina.

No fa gaire, les companyes del MEAC (Moviment d’Ensenyants de l’Alt Camp) a qui estimo i amb qui col·laboro sempre que puc, m’han fet arribar uns exemplars de llibres adreçats als infants de cicle infantil on expliquen les festes Decennals, de llarga tradició a Valls. Són esplèndids i em fan pensar en altres que tinc de ciutats i pobles escampats pel país on els infants tenen oportunitat de conèixer d’on venen les seves tradicions.

El “Meu primer llibre de les Decennals de Valls”, editat per Cossetània, fa un breu recorregut pels trets més característics d’aquestes festes.

Potser que us expliqui, que les Festes Decennals són unes celebracions en honor la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada deu anys (els que acaben en 1). Això fa més de dos segles que va així i hi ha un munt d’actes culturals, artístics, lúdics, de cultura popular, religiosos, esportius i infantils, sempre al voltant de la Candelera, al mig de l’hivern.

En aquest llibre, deu il·lustradors, fills de Valls o relacionats amb la ciutat, il·lustren, cadascun d’ells, un aspecte de la festa. El text és obra de l’escriptor vallenc Roger Roig.

També hi altres contes, més específics que expliquen de manera senzilla cadascun dels elements que composen el Fabulari. Així podem descobrir La Mulassa, El drac, l’Os pedrer, l’Àliga, els gegants, etc.

La gràcia dels contes rau en que el relat està fet amb dues tipologies textuals, per a totes les edats. Inclou una fitxa tècnica amb totes les dades bàsiques sobre el personatge en qüestió.

La col·lecció es diu «Els Contes de la Festa Major».

Ai, mentre no arribin les properes Decennals el 2031, podem anar preparant-nos llegint aquests contes i gaudir de les bèsties del fabulari (aquestes si que surten cada any)

Moltes gràcies, meaqueres!

8 febrer 2021 by jcentell

Per Carnaval tot s’hi val!

Il·lustració: Marissa Morrón

Aquesta setmana comença el Carnaval, una festa que reuneix característiques de moltes altres celebracions: Hi ha teatre, hi ha dansa, hi ha crítica de la societat, hi ha diversió individual i col·lectiva. Es una festa oberta, una festa de carrer que també se celebra a les escoles.

A la meva infantesa, el carnaval ens era prohibit i no el vaig viure com tocava però l’he pogut gaudir com a mestre amb els nois i noies de l’escola. Segons la documentació que he trobat, abans del 1937, any es que es va prohibir, a l’Hospitalet hi havia constància de la seva celebració. Alguns documents de la societat “La Nueva Harmonia” en parlen i esmenten els balls de màscares que se celebraven al Casino, per exemple.

Bé, també hi havia detractors, persones o entitats que consideraven el Carnaval com una activitat impura, indecent i demoníaca. Això és el que es pot llegir en un full parroquial de l’església de Santa Eulàlia del 1923. Deia:

Carnaval!
Dies de corrupció, de follia, de passions immundes! Festes diabòliques, abominables al Senyor!
Ell ha dit: Res m’està amagat: la fosca de la nit és com la llum del dia. Déu veu tots els pecats! Déu judica els pobles! Déu castiga amb fam, amb guerra,… amb foc etern! Fugiu! Fugiu del Carnaval impur!

Però les coses van canviar a partir de l’any 1980. Des d’aquell moment, i amb el suport i l’impuls engrescador d’algunes escoles i de les Associacions de veïns, anàrem aprenent què era allò del Carnaval. Anàrem perdent la vergonya i començarem a passar-nos-ho bé, d’allò més bé, programant la festa, escrivint amb els grans de vuitè el pregó, confeccionant disfresses tronades amb papers de colors que sovint no aguantaven ni la passejada pel barri, gaudint.

Vam anar recuperant una festa que es perd en el temps, que ens arriba des del Neolític, i que ha anat variant i evolucionant malgrat els canvis socials i culturals, una festa que se celebra a França, a la Xina, a Tailàndia, a tot arreu.

M’agrada el Carnaval i, a part de la faràndula, també trobem contes que ens serveixen per explicar històries divertides o esbojarrades que tenen a veure amb les disfresses. N’hi ha de conegudes com la «Ventafocs» —«La Pell de ruc» a casa nostra—, «El vestit nou de l’Emperador», les facècies o contes humorístics com «els Destarifos», les Mataronades o altres aventures recollides a la Rondallística d‘en Joan Amades o Jordi d’es Racó.

Un dels contes que més bones estones m’ha fet passar amb els infants de cicle infantil i inicial és el que va escriure Antoniorrobles dins el volum «Cuentos de las cosas que hablan» editat per Espasa-Calpe, a col·lecció Austral Juvenil núm 12, l’any 1981. Es titula “L’endevinador de màscares” i el Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet ens va fer la traducció al català.
Us el passo tot seguit per si és del vostre interès.

En Rodari també té algun conte que va molt bé aquests dies. Recomanen« El planeta de la veritat» que trobareu als ”Contes per telèfon”. Podeu sentir-lo al Jclic “Etern Rodari” amb veu de l’Adriana Beltran del Rio:

I «l’Olivia i les princeses» de l’Ian Falconer o “Sirenas” de la Jessica Love, també us poden inspirar i animar-vos a explicar històries relacionades amb el Carnaval.

Bona festa!

18 Mai 2020 by jcentell

Llibres i propostes per al confinament – 9 (Els disset cavalls)

Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.

La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.

A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.

Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.

En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.

Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
“Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:

Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:

Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.

I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.