Guix d’Infantil

by

L’acompanyament emocional a l’aula 0-3 a partir dels contes “Un mar de tristesa” i “L’elefant a l’ombra”

He llegit la darrera revista GUIX D’INFANTIL d’aquest any. És la primera després de més de 22 anys que no dirigeix la estimada Cinta Vidal però veig que segueix compartint els seus sabers en algun article i coordinant seccions. M’alegra que la seva experiència segueixi lligada al mon educatiu. A partir d’ara la GUIX D’INFANTIL la dirigirà la Laura Lladós que és mestra, formadora de formadors i autora de nombroses publicacions relacionades amb processos i ambients d’aprenentatge i altres.

El primer que llegeixo, sempre, és l’editorial i després vaig a la secció “Menjallibres” on alternem recomanacions amb les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, la Diana i la Núria.

En aquest número ens parlen d’acompanyament emocional al 0-3. Diuen que ens aquests etapa cal ajudar els infants a reconèixer les seves emocions i les reaccions que se’n deriven, acollint-les afectuosament sense qualificar-les ni jutjar-les. No hi ha emocions bones o dolentes, perquè totes formen part del desenvolupament integral i emparen l’infant per créixer amb autonomia i confiança.

Ens recorden que el primer eix del nou decret educatiu proposa viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

Acompanyar els infants en el seu creixement significa ajudar-los a identificar i expressar les seves emocions, fomentant el diàleg. Oferim-los un vocabulari ric que els permeti posar paraules als seus sentiments i parlar de l’alegria, la ira, la pena o la frustració. La literatura pot ser un bon aliat per trencar tòpics i ampliar la nostra mirada, per desterrar la idea de que l’infant “sempre ha d’estar content” i acceptar la tristesa o la melangia com a part del desenvolupament emocional.

I després ens presenten un parell de bons llibres sobre la tristesa:

Un mar de tristesa, d’A. Ludica, Ch. Vignocchi i S. Borando ens invita a nedar al costat d’un peix blau melancòlic enmig d’un mar ple de tristor: hi trobem una medusa molt baixa d’ànim, sardines desconsolades i fins i tot un banc de peixos pallassos desolats! Un àlbum que atrapa els més petitons per la seva proposta gràfica senzilla i acurada, pel seu text ric en matisos i per la seva sorpresa final, que capgira l’argument i ens deixa un missatge vital i profund.

L’elefant a l’ombra, de N. Robert i V. Vidali, defineix d’una manera subtil i encisadora com acompanyar la tristesa. El protagonista és un elefant que amaga la seva pena i s’estima més quedar-se a l’ombra… Tots els animals de la selva intenten fer-lo feliç: no falten acudits, balls i menjars deliciosos. Fins que apareix algú que s’apropa per escoltar-lo, per intentar entendre’l i fer-li costat en la seva buidor. Una història tendra meravellosament il·lustrada.

Com sempre, al final de l’article proposen alguna idea per presentar-los als infants i alguna pràctica relacionada. Aquí ens parlen de música i dramatització.

Podeu llegir l’article a la revista núm. 122 corresponent als mesos de novembre i desembre.

M’han semblat interessants uns parell d’articles més. Un que reflexiona sobre els contes tradicionals, escrit per la Laura García, i un altre sobre lectura compartida, on la Sandra Mediavilla ens explica la seva experiència al CEIP Gerardo Diego de Los Corrales de Buelna (Cantàbria)

També es pot llegir a la revista AULA DE INFANTIL, en castellà.

by

«No pensis en un pastís de xocolata!» a la GUIX D’INFANTIL

Acaba de publicar-se la revista «Guix Infantil» número: 119 corresponent al mes de maig. En castellà Aula de infantil.

A la secció “MENJALLIBRES” presentem una pràctica relacionada amb el llibre «En tu cabeza».

A la coberta i es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions.
Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí tot normal, però a la segona pàgina comença l’aventura.

Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant. Aquest infant som nosaltres, els lectors, i és genial perquè aquest missatge està trencant la barrera invisible que ens separa del llibre, la quarta paret teatral. En aquest cas, la transgressió està molt ben usada i capta l’atenció del lector des de la primera línia.

L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT

I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!

Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!

I, patapam! Talment com si fos màgia, a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!

El joc està en marxa. El que ve després és un enfilall de situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant. Tot és possible en el món de la fantasia.

En aquest article, expliquem també, la pràctica que va realitzar la mestra Laura Lagunas amb els seus alumnes d’I5, fent un llibre paral·lel a partir de la idea d’“En tu cabeza”.

by

«Tots al bus!» a la revista Guix d’Infantil

Fa dos anys vam compartir la primera de les recomanacions de la secció «Menjallibres» amb el llibre “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. Cada dos mesos hem anat alternant lectures que ens han donat bon resultat amb els alumnes de segon cicle d’educació infantil (3-6) amb lectures per als de primer cicle (0-3). Aquests darrers han estat redactats i provat per les companyes de l’Institut de la Infància de sant Cugat. Estem contents d’haver arribat a les deu publicacions i encara més contents encara de la confiança de la Cinta Vidal, editora de la revista GUIX D’INFANTIL, amb qui hem acordat un nou curs amb noves propostes.

«Menjallibres» és una secció que no ocupa més d’una pàgina i que aporta una experiència senzilla que pot inspirar a altres mestres que creguin en el poder dels contes com a eina afavoridora de la imaginació i el raonament.

En el darrer número d’aquest any presentem «Tots al bus!», un àlbum per comptar i jugar, escrit per ens recorda que el món està ple de referències numèriques que tenen utilitats i significats diferents. Els números que apareixen en un tiquet de compra ens indiquen el preu del producte, en una entrada de cinema ens marquen l’hora, la filera i la butaca, en un termòmetre ens diuen la temperatura, etc. Els números ens serveixen per mesurar, pesar, jugar i, fins i tot, cantar.

Al currículum d’Educació infantil llegim que convé iniciar els infants en les habilitats matemàtiques bàsiques i una bona manera és fer-ho amb el suport de llibres com «Tots al bus!». Es tracta d’un àlbum que té les pàgines de cartró amb les cantonades arrodonides i una mida idònia pels infants de 3 anys. A més, les imatges sobre fons blanc, ajuden a fixar l’atenció en els personatges principals.

La història es basa en el camí que fan cinc animals, de casa a l’escola, en autobús. A cada doble pàgina, puja un animal i es llegeix el número d’animals que hi ha. Després, el recorregut és a la inversa: baixen i s’inicia el compte enrere. A més, l’estructura repetitiva és idònia per interioritzar les fórmules de cortesia que hi apareixen (salutació i comiat).

La pràctica que plantegem i que hem provat amb infants de quatre anys es basa en un joc de taula que va molt bé per afavorir la memòria visual i també comentem com podem fer una dramatització. Ho podeu llegir al número 117 de la revista Guix d’Infantil corresponent als mesos de novembre i desembre de 2022. En castellà a la revista AULA DE INFANTIL.