La balena (Benji Davies)

la-balena 7La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar. labalena5
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de

SAMSUNG CSCpescadors, un poble força desmanegat i tronat. SAMSUNG CSC

El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)

Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.

Iela Mari, sense paraules

Un dels llibres que m’ha acompanyat tota la vida i que he mostrat centenars de vegades és “el globito rojo” (kalandraka), un llibre sense paraules però que ens explica una història de transformacions meravelloses només amb una línia negra i un cercle vermell. És genial.
Aquesta setmana, la seva autora, la italiana Iela Mari ha mort al 83 anys. Una mort sentida pels qui estimem la literatura infantil. La notícia ens ha deixat també una mica tristos i decebuts perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò.

Els seus llibres es consideren clàssics de la literatura infantil. Van aparèixer per primera vegada als anys seixanta i des de llavors han estat llegit per generacions de nens i adults a tot el món.
Són llibres de gran impacte gràfic, sense text, però amb detall interessants i fàcils de llegir pel més petit, que ens porten a reflexionar sobre la bellesa de la natura i la màgia dels seus processos.
Quan deixes un llibre de Iela Mari en mans dels infants només has de mirar els seus ulls i veure com s’emocionen.
Llibres imprescindibles a la biblioteca escolar.

MARI , Iela (de nom Gabriela Ferrano) va néixer el 1931 a Milà. Va estudiar Belles Arts però es declarava ser autodidacta.

Alguns dels seus llibres es poden trobar a les biblioteques o llibreries són, a part del meravellós “el globito rojo”:

historias sin finHistòrias sin fin
Il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el de l’ou i la gallina.

manzana iela mariLa poma i la papallona
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a ser una papallona que torna a deixar un altre ou al capoll d’una altra poma.

las estacionesLes estacions
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent color segons el transcurs de les estacions.

erizoL’eriçó de mar
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma una vegada i una altra fins que torna al final a ser la mateixa.

http://vimeo.com/12772228

Bon viatge, Iela!

Tonino

117 TONINOespAcaba de publicar-se un altre àlbum d’OQO. Es titula TONINO i narra l’aventura d’un petit pingüí, en Tonino, que somia en ser un beduí del desert i fa un viatge des de casa seva fins a l’Alger.

Un cop allà, per travessar el desert, es comprar un camell, però és una mica especial perquè quan camina, coixeja i ensopega.

Estem davant d’una aventura iniciàtica, d’un viatge que canviarà la manera de veure el món del pingüí i el farà madura.

Segons l’autor del text, Miguel Sales Díaz, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de la calor familiar“.

L’il·lustrador, Paolo Domeniconi, també va tenir clar que aquest era el principal missatge del conte i el va plasmar, jugant sobretot amb el color, representant les nits al desert il·luminades i amb tons apagats.

living_at_the_pole_by_aguaplano-d6cnmbyPaolo Domeniconi explica que, en les seves il·lustracions, buscava transmetre que l’origen de la marxa de Tonino està en la seva curiositat insaciable i en les ganes de conèixer altres llocs i d’aquí els seus ulls “grans i expressius”. Aquesta és el primer llibre que il·lustra per a OQO.

Com que acaba de sortir aquest mes de juny, encara no l’hem pogut posar en mans dels nens, però ja imagino que serà un dels llibres estrella del proper curs.tonino_is_leaving_again_by_aguaplano-d6cnlk2

Us passo un vídeo promocional, el making of de Tonino, que m’ha fet arribar la meva amiga Pilar Férriz.

TONINO

Miguel Salas & Paolo Domeniconi
40 pàg. | cartoné | 25×23 cm |
juny 2013

 

Els cromocontes

Cada setmana els alumnes de cicle infantil venen a la biblioteca de l’escola. Allà els expliquem algun conte de viva veu, o amb el suport d’alguna imatge o objecte relacionat. De vegades fem alguna representació dramatitzada, cantem la cançó del conte, comentem que ens ha semblat, etc.

A més a més d’aquest quart d’hora de la narració oral, també dediquem una estona (normalment a l’inici de la sessió) a conèixer el fons de la biblioteca i a presentar els darrers àlbums que recomanem. Els narrem i ens aturem a aprendre el nom de l’autor, recordar altres llibres similars i a observar com està pintat, quina tècnica s’usa. Comentem si són aquarel·les, collages o ceres, per exemple, i ens fixem si el dibuix fa sang, si està emmarcat, si explica coses que el text no diu. Es tracta que els alumnes siguin conscients de com està elaborat i quina intencionalitat tenen les imatges.
Aquests darrers dies, per exemple, hem observat els tons foscos d’alguns llibres de por, ens hem aturat a comprendre com estan pintats els arbres de l’àlbum La veueta o les perspectives curioses de les cases de Gat i gos.
En acabar la sessió els lliurem un cromo, una imatge d’un dels contes que hem vist, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes.
El Cromocontes conté vuit cromos i es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa i fa de lligam intel•lectual i afectiu entre la biblioteca i la família.
Els vuit contes d’aquests primer trimestre del curs 2012-13 són La veueta, Paf el drac màgic, a la cua!, Olivia y su banda, en Barnie, ¡no quiero ser un pulpo!, Coco i Piu, i el conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.
Pots veure els cromos clicant AQUÍ