10 anys de l’Encontats a Balaguer

La festa dels Encontats és la festa d’un art que ve de lluny, de quan els narradors anaven per les places dels pobles escampant les seves paraules carregades de mites, coneixements i somnis. Eren els cronistes dels arquetips, els qui donaven sentit psicològic a les creences, costums i rituals de la vida.

El món ha canviat. Molt. Ara, l’infant està envoltat d’informacions, d’imatges que li arriben a través de les pantalles. Hi ha, però, un matís, i és que aquestes informacions arriben desproveïdes de la força, del sentit i de l’emoció que provoca escoltar un conte i sentir el so d’unes paraules dites cara a cara, d’unes paraules vives, farcides de repeticions, de ritmes, de simetries, d’embarbussaments, de fórmules lingüístiques, de misteris.

L’infant que les escolta se sent lliure, actiu, pertanyent a una mateixa comunitat d’oïdors.
Els contes que, any rere any, s’expliquen a la plaça del Mercadal, a Balaguer, i als carrers de la ciutat, també són literatura, literatura oral. Els contes tenen unes estructures internes a través de les quals l’infant aprèn a trobar les seves pròpies paraules, a conèixer el seu propi ritme de pensament, els seus silencis, a seguir el fil d’una història.

A la festa dels Encontats es preparen diversos escenaris i des d’allà estant un narrador o narradora observa un munt de criatures que esperen aquell moment màgic en què les paraules Vet aquí, en aquell temps dels catorze vents que set eren bons i set eren dolents… els transportaran a través del temps i de l’espai i tot el que sentiran serà versemblant, meravellós i possible. Asseguts en cadires o al terra, viuran, colze amb colze, una mateixa emoció i ells mateixos seran el llop, s’amagaran en una cova, trobaran el tresor, o entraran en un palau. Tot plegat gràcies a l’acció poderosa que la paraula, com a transmissora de percepcions, emocions i sensibilitats exerceix sobre la seva ment, fent sorgir, com per art d’encantament, les imatges viscudes dels objectes anomenats.

Quan algú escolta un conte, els valors ètics es reforcen, s’estimula la comunicació, es generen canvis en el desenvolupament lingüístic i es fomenta la creativitat. Els contes són edificants pel seu joc d’ombres, per l’alternança de llum i color que les seves imatges produeixen, per la complicitat que s’estableix entre qui narra i qui escolta.

Una dècada

Tot just, quan encara estàvem recordant com va ser de fantàstic el novè mercat del conte i el llibre il·lustrat, es va celebrar una reunió a la qual vaig estar convidat. Amb la presència de la Mari Carme Puigpelat, Regidora de cultura i turisme, l’Imma Montoliu, Tècnica d’Educació, la Núria Arbós, directora de la biblioteca Margarida de Montferrat i d’en Ramon Besora, home il·lustrat i coneixedor de tot allò que té a veure amb la literatura i el llibre, es va començar a preparar la desena edició. Se’m va oferir l’honor de fer el llibre que teniu a les mans, un assaig on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer i més enllà, atenent les nombroses famílies que cada any acudeixen a viure una jornada apoteòsica.

Vaig dir que sí, naturalment, per dos motius.

El primer, més simbòlic, es refereix a com per algunes doctrines el deu és el número de la perfecció. És el primer de dues xifres i tanca el cicle per retornar al principi, a l’u i al zero, recordant-nos que la vida és cíclica, que després de la tardor ve l’hivern i després del dia arriba la nit. Pitàgores, el matemàtic, l’anomenava el número de la perfecció perquè és la suma dels quatre primers i posats en pila formen la cara d’una piràmide, d’un triangle.

El segon motiu tenia a veure amb la possibilitat que se m’oferia de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

Va ser George Steiner qui va dir que a cada llibre, hi ha una aposta contra l’oblit, una aposta contra el silenci que només es pot guanyar quan el llibre es torna a obrir i això és el que fem quan anem a la biblioteca i agafem un llibre escrit o il·lustrat per algun dels padrins. Llegim els seus missatges, comencem a aprendre i, de mica en mica, ens anem fent més savis, més crítics, però sobretot, quedem atrapats en la seva poètica, en la seva imaginació desbordant i no podem deixar de llegir un llibre rere un altre, com si respiréssim.

I així ha anat. M’he sentit com Neftalí, el noi del relat d’Isaac Bashevis Singer que anava pels camins de Polònia amb el seu cavall, venent llibres i contant històries. En certa ocasió, parlant amb un ancià anomenat Reb Zebulun li va preguntar:

—Què fan aquests nens sense llibres de contes?
I Reb Zebulun contestà:
—S’han d’espavilar tots sols. Els contes no són com el pa. Es pot viure sense ells.
—Jo no podria viure sense ―va dir Neftalí.

Neftalí també sabia que les històries les escriuen homes i dones que les imaginen per a gaudi de tots nosaltres.
En aquest viatge, el nen Neftalí en què m’he convertit, he trobat persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat com Josep Vallverdú, la família de Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

De tots ells he après i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

Estic content del resultat. Durant uns mesos he pogut entrevistar-me amb els padrins i les padrines i, de les converses, he extret algunes idees, frases, anhels personals i molta informació de cada padrí o padrina.

Ara em queda una sensació estranya perquè, per una banda, tanco una carpeta amb satisfacció pel resultat però per altra em queda una mena de buit després dels mesos de treball. Imagino que és normal.

Un llibre que recorda els deu anys de l’Encontats de Balaguer

Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.

El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.

Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.

Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.

He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.

La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.

«L’Ofici d’educar», un oasi enmig del desert

Els programes de ràdio i de televisió solen tenir una vida curta, incerta podríem dir, excepte quan es tracta d’esports. Si tenen a veure amb l’educació, el panorama és desolador. Com a la cançó d’en Petisme, són un oasi enmig del desert, i per trobar un programa que tingui ritme, grapa, i que sigui informatiu, hem de menester anar a hores impossibles, com és el cas de L’ofici d’Educar que s’emet els diumenges al matí quan encara no ha sortit el sol. I encara rai que disposem dels pòdcast per tornar-los a sentir una i altra vegada, quan ens vingui de gust, a casa o mentre conduïm, per exemple.

L’ofici d’educar” és un programa que acompleix deu anys i que el proper diumenge ho celebrarà amb els oients que puguin i vulguin anar a “la Granja”. Hi haurà un grapat d’activitats per als infants i per als no tan infants.

Una de les activitats amb els que es clourà la matinal serà presentació del llibre que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora del programa, on ens parlarà d’aquest miracle que va començar fa deu anys i que, en paraules seves:

“El programa L’Ofici d’educar va néixer després d’un fet devastador per mi: la mort de la nostra filla Gina als onze anys a causa d’una malaltia neurològica, la síndrome de Rett. Tota l’energia que havia dedicat a la Gina fins al darrer minut de la seva extraordinària vida es va transformar, a partir de llavors, en un programa de ràdio que es va començar a emetre el juliol de 2014…”

El llibre fa de molt bon llegir, és amè i agradarà als pares i mares, a les mestres i a tothom que estigui interessat en la criança. Recull dotze dels programes on han intervingut diverses personalitats que han aportat el seu saber en fer-nos més conscients del material tan sensible amb el que treballem.

En aquestes 102 pàgines trobareu que l’Elisabet ens ha mostrat el seu pensament crític, un munt d’anècdotes seves i de la seva família i ens ha encomanat el goig de viure amb respecte als demès, essent empàtics, col·laboradors i amables per fer un mon millor.

He tingut la sort de participar al programa des de la tercera temporada i he pogut conèixer a moltes de les persones que han passat per Catalunya ràdio. Un privilegi, sens dubte. A més, per a mi és fascinant compartir l’experiència amb les més de les quaranta quatre mil persones que escolten el programa, i aprendre cada dia de totes les persones que ens escriuen i aporten els seus comentaris encertats.

Si veniu diumenge a la Granja, no us empenedireu. Allà hi serem tot l’equip i es farà el programa en directe (però no haureu de matinar, no patiu).

Informacions pràctiques que heu de saber de cara al diumenge 6 d’octubre per als qui vingueu a la festa:

1. Programa del dia. Us hem convocat a les 10 del matí, i a les 10:30 donarem la benvinguda i començarem amb els Teds de l’Ofici, xerrades curtes d’alguns dels col·laboradors del programa. I a les 11:30 enregistrarem amb tots vosaltres el programa “Créixer en contacte amb la natura”. Aquí trobareu tota la informació de la jornada i també com arribar-hi www.loficideducar.com/ 

2. Aparcament. A l’entrada trobareu un espai d’aparcament senyalitzat. És una esplanada molt gran, així que no tindreu cap problema per aparcar a menys de 100 metres d’on enregistrarem el programa i farem totes les activitats.

3. Activitats per als infants: algunes de les activitats per infants que ens ofereix la Granja Escola: pujar al vaixell pirata, activitats amb cavalls o anar a visitar la granja d’animals que hi ha a l’espai (en funció de les persones que siguem se n’oferiran més). En totes elles hi haurà monitors que us acompanyaran en el recorregut (els infants, però, sempre hauran d’anar acompanyats amb un adult de referencia).

4. Provisions. La Granja Escola és un espai situat enmig de la natura a Santa Maria de Palautodera, a la falda del Montseny. Allà hi trobareu serveis essencials, com lavabos i fonts d’aigua, però no hi ha cap cafeteria ni llocs de venda de menjar. Tingueu-ho present si veniu amb infants! Un secret: posarem el punt i final a la festa dolçament.

5. Autorització drets d’imatge. La participació en el programa implica l’autorització de poder fer l’enregistrament d’acord amb les condicions del document informatiu que us adjuntem al correu, només cal que el llegiu, no cal signar-lo ni retornar-lo. En cas de no autoritzar-ho, s’haurà d’indicar explícitament el dia de la gravació.

6. Llibre dels 10 anys de L’ofici d’educar. El mateix diumenge per acabar la jornada presentarem el llibre dels “10 anys de l’Ofici d’educar”! La llibreria La Lluna de Sant Esteve de Palautordera ens ofereix un punt de venda per si en voleu comprar un exemplar. En aquest enllaç podeu veure’l.

7. No hi ha previsió de pluja però…si plou, no us preocupeu, tenim un pla B, sota cobert, i podeu venir perquè ho tenim tot pensat per disfrutar plegats amb pluja o sense.

La cançó del 10 anys:

https://suno.com/song/29c9b0cf-96f9-4099-aa15-8c0f3015bbb2

La lletra de la cançó:

Ets el miracle de la vida
que un dia es fa rebequeria
i un altre dia és pura força creativa
Que m’esgota i que m’inspira
m’enrabia i em dona alegria

Amb tu he descobert que no sé posar límits
Que dormir està sobrevalorat
Que no passa res si faig un crit
Que toca perdonar-nos i cuidar-nos
I que som lliures de criar com ens doni la gana

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

Amb tu he tocat el cim
Rient, jugant i gaudint
He sentit por i frustració
I no trobo ni un moment per fer l’amor
I faig família al meu estil

Ets el mirall dels meus defectes
Lluny de l’anhel de ser perfectes
Em catapultes a l’origen
Per curar la infància
I teixir vincles…

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

Criar és una trinxera
Que m’agrada i que m’esvera
Un periple emocionant
Que em fa créixer
I que m’empassa trepidant

Conciliar és una utopia,
una autèntica bogeria
Fem tribu mestres i amigues
Posem les cures al centre
I ballem lliures de mentides

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

Notícies des de Medellín (Colòmbia)

El dos de setembre vam pujar l’entrada “Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen” on informàvem, amb molta alegria, que l’enviament de llibres a Medellín, havia arribat perfectament.

Ara, hem rebut, una carta de la Secretaría de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat agraint-nos la col·laboració i compartim la notícia amb totes les persones que ens vau fer arribar llibres.

La notícia als diaris:

Las Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia reciben donación de 7.200 libros libres procedentes de Barcelona.
– Más de 7.200 libros libres llegan a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín gracias a una alianza con la organización Forum Latinoamérica (Barcelona).
– La Alcaldía de Medellín gestionó el recurso técnico y económico para posibilitar que estos libros llegaran a Medellín; esta donación a las bibliotecas equivale a $360 millones, aproximadamente.
– Es la primera vez que Medellín recibe una donación de este tipo, de Barcelona con destino a las 26 bibliotecas populares y comunitarias adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia).

Libros Libres Barcelona Medellín inició en 2020 como una colaboración entre la Secretaría de Cultura Ciudadana de la Alcaldía de Medellín y Forum Latinoamérica Barcelona. Luego de casi tres años de trabajo, una pandemia de por medio, los efectos económicos que esta dejó al transporte marítimo, entre otros aprendizajes, la ciudad recibió, al fin, más de 7.200 libros en 200 cajas, procedentes de Barcelona, recolectados por Forum Latinoamérica, con destino a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín.

Esta donación que reciben las 26 bibliotecas populares y comunitarias de Medellín, adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia), equivale a una inversión aproximada de $360 millones.

Para el secretario de Cultura Ciudadana, Álvaro Narváez Díaz, “esta alianza que llega a feliz término con la donación de más de 7.200 libros, da cuenta de cómo la cooperación internacional, interinstitucional y territorial posibilita sacar proyectos de esta magnitud adelante y fortalecer los procesos de promoción de lectura, además, esto permitir que Medellín afiance sus lazos con las ciudades de Barcelona y Hospitalet”.
Las 200 cajas llegaron a la biblioteca popular y comunitaria del barrio Santander, en la Comuna 6 de Medellín, y desde allí serán distribuidos a las 26 bibliotecas populares y comunitarias que integran Rebipoa, las cuales están ubicadas en municipios como Medellín (zonas: Nororiental, Noroccidental, Centroccidental y Centroriental), Itagüí, Envigado y Bello, y de las que también hacen parte colectivos de origen comunitario que promueven la lectura.

Algunos de estos libros son nuevos; otros ya han sido leídos; pero todos fueron cuidadosamente seleccionados para que llegaran en muy buen estado a Medellín y enriquecieran los procesos lectores que se promueven desde las bibliotecas populares y comunitarias. Novelas, cómics, literatura infantil, libros de arte, entre otras joyas y curiosidades literarias, desde clásicos como Los tres mosqueteros y Veinte mil leguas de viajes submarinos hasta novedades, llegan a fortalecer las colecciones de libros de las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín y su área metropolitana.

En ese sentido, Gloria Hernández, presidenta de Rebipoa, manifiesta que “en esta labor la comunidad ha hecho equipo con la Alcaldía, ha sido un trabajo muy bonito, con mucho acompañamiento y todos los bibliotecarios tenemos muchas expectativas con lo que sigue del proceso, con la distribución de los libros, pues sabemos que este material que llega será de mucha utilidad en nuestras bibliotecas”.

Las bibliotecas populares y comunitarias desde hace más de 50 años realizan una labor independiente en pro de la cultura y la promoción de la lectura. Están ubicadas en comunidades vulnerables. Muchas de estas bibliotecas no cuentan con recursos propios, se sostienen del voluntariado, de donaciones, autogestión y subvenciones esporádicas; por lo que esta donación de libros, de una diversidad y valor incalculable por lo que representarán a nivel cultural, de promoción de lectura y acceso al libro, son una oportunidad de fortalecimiento y proyección de su trabajo por mucho más tiempo en sus comunidades y territorios de impacto.

En palabras de Ricardo Reitano, director de Forum Latinoamérica, “En esta primera etapa de Libros Libres, gracias a un gran esfuerzo de trabajo en equipo, más de siete mil libros han llegado a destino para distribuirse a las 25 Bibliotecas Populares y Comunitarias adscritas a Rebipoa. Nuestro interés fundamental es aprovechar al máximo este impulso. En función de su sostenibilidad, seguimos trabajando para que este material sea utilizado en la generación de actividades culturales para la promoción de la lectura: Clubs de lectura, Talleres literarios, etc. Nuestro objetivo es que estos centros de cultura popular puedan situarse al mismo nivel del Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín, cuyo prestigio es de reconocimiento internacional”.

La Alcaldía de Medellín agradece a todas las entidades que se aliaron para sacar adelante este proyecto que hoy irradia de historias a estas 26 bibliotecas populares y comunitarias: Forum Latinoamérica, el Plan Ciudadano de Lectura, Escritura y Oralidad, el Sistema de Bibliotecas Públicas, Comfama, Comfenalco, Biblioteca Pública Piloto, Fundación Ratón de Bibliotecas, al apoyo institucional de organizaciones de Barcelona, de Hospitalet y al voluntariado de más de 30 personas: directores de bibliotecas, gestores culturales, promotores de lectura, autores, estudiantes, practicantes de labor social, libreros, entre otros.