leporello

A la nova revista GRAO 0-6, les companyes Diana Comes i Núria Vouillamoz, de l’Institut de la Infància de Sant Cugat presenten un llibre que segons elles “té màgia”.

La màgia ve donada pel contingut, pel format, per les possibilitats a l’aula 0-3… i pel seu autor, Hervé Tullet, un artista gràfic únic, original, creatiu i proper a la infància.

En aquest article expliquen, entre altres coses, que:

“¡Flores! (publicat per l’editorial Kókinos l’any 2019) proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

A la segona part (la Pràctica) expliquen com es pot treballar amb els infants.

La revista ha canviat de nom i ha passat de ser “GUIX D’INFANTIL” A GRAÓ 0-6 i una part es pot trobar en format paper però la resta d’articles (molts més que abans) es poden adquirir digitalment. És una aposta per reduir el consum de paper i avançar en la digitalització.

A la presentació de «GRAÓ 0-6: El teu lloc de referència en Educació Infantil» podem llegir:

Descobreix GRAÓ 0-6, un entorn amb el qual podràs conèixer una gran varietat de recursos i experiències per a la primera infància (0-6 anys), dirigit al professorat d’infantil, estudiants i famílies, així com totes les persones interessades en aquesta etapa.

Una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com les rutines a l’aula, la importància del joc en l’aprenentatge, la relació amb les famílies o activitats per a desenvolupar la seva creativitat.

I si us voleu subscriure, la subscripció a GRAÓ 0-6 inclou:

• Accés a tot el fons de Guix d’Infantil des del seu inici.
• Trobaràs evidències, experiències, recursos, reflexions… i molt més!
• Nous continguts digitals setmanals.
• Amb autors/es de prestigi internacional.
• Accés senzill i pràctic a través de l’apartat 0-6 a la web.
• A través del cercador o filtrant segons els teus interessos.
• Contingut disponible des de qualsevol dispositiu en tot moment.
• Inclou 4 exemplars en paper de la revista al llarg de l’any. (Només a l’opció subscripció paper + digital)

Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.

A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.

A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.

Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.

Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.

Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.

Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.

Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.

Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.

Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:

Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!

En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.

En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:

Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.