23 Juny 2023 by jcentell

«MiBiblioteca», revista del món bibliotecari

Acabo de rebre el número 73 de la revista MiBiblioteca i me n’adono que fa molt que no comento res d’aquesta publicació que aviat farà vint anys i que ens arriba, trimestralment, en format paper, amb articles sobre el món bibliotecari des de diverses vessants, amb intenció divulgativa i entenedora.

Vaig tenir la sort de participar en diversos moments i recordo amb carinyo la sèrie d’articles “La biblioteca escolar de la A a la Z” i anys més tard uns altres dedicats a les “Biblioteques de pel·lícula”.

Segueixo la revista, llegeixo els articles que més m’interessen i sempre, sempre, aprenc.

Pels qui no la coneixeu, podeu trobar mots continguts pujats a diversos repositoris amb el text complet. Podeu visitar algun d’aquest tres: repositorio Gredos de la Universidad de Salamanca, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i Dialnet.

El sumari de l’última revista és aquest:

I si voleu, podeu llegir l’article de l’Alba Paz on ens parla de les “furgotecas” un nou servei de bibliobusos que va pels pobles de la província de Lugo i Ourense. Cliqueu a:

https://sites.google.com/mibiblioteca.org/revista-mi-biblioteca/inicio/%C3%BAltimo-n%C3%BAmero?authuser=0#h.2tcfruus4uiq

25 gener 2019 by jcentell

Felicitats, tintinòlegs!

Tintin va néixer el 10 de gener de 1929, amb l’aparició de la primera aventura (Tintin al país dels Soviets) i ara, noranta anys després encara continua divertint-nos. Les seves aventures, ja clàssiques, es van reeditant contínuament en molts idiomes i el merchandaising que acompanya el personatge és increïble.

Recomano l’adaptació al cinema que va fer Spielberg (El secret de l’Unicorn) que ja vam comentar i de la que s’està preparant una seqüela dirigida per en Peter Jackson. També, si podeu, una visita al seu Museu a Lovaine-La Neuve, a prop de Brussel·les, resulta emotiva.

He parlat de Tintin en diverses ocasions. Les podeu recordar clicant els enllaços següents:

Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc

Exposició “Tintín al Tibet”

Un perro en la biblioteca

Estarem atents i participarem dels nombrosos actes que ens ho recordaran. Anirem informant…

I per celebrar-ho, de moment, disfrutem del vídeo fet expressament per a l’ocasió:

10 Juny 2013 by jcentell

Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc

Al Museu d’Història de Catalunya situat a la plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) de Barcelona, aquest estiu, del 6 de juny al 29 de setembre de 2013 els tintinaires tenim una cita amb el nostre heroi, en Tintin, el periodista que no va escriure mai un article.

A la presentació de l’exposició podem llegir:
“Hergé, creador del personatge de Tintín, era un gran perfeccionista i es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. En aquesta exposició veureu fins a quin punt tot el seu món està extret de la realitat. Hem descobert exactament aquelles fotos de revista, postals, fotogrames, anuncis, il·lustracions de llibres i les imatges que ell va copiar per ambientar les seves aventures. Fins i tot personatges: Tornassol és el doble exacte de l’inventor del batiscaf, Auguste Piccard; el multimilionari Carreidas és el fabricant aeronàutic Marcel Dassault, i Bianca Castafiore està inspirada en la soprano Maria Callas. De la mateixa manera, el castell de Molins de Dalt és el Château de Cheverny, el Temple del Sol és el Machu Pichu, l’amagatall de l’emir Ben Kalish Ezab és la Petra de Jordània, el whisky Loch Lomond encara és una marca actual i l’Hotel Cornavin de Ginebra existeix realment. La reproducció fidel de la realitat era per a Hergé una autèntica obsessió.
L’exposició presenta els 24 àlbums de la col·lecció Tintín, acompanyats de les imatges originals que el seu autor va copiar per dibuixar cada vehicle, avió, aparell, edifici, animal, selva, muntanya, carrer, tribu o secta. Hergé té l’estranya habilitat de fabricar personatges i objectes que s’inscriuen en l’imaginari col·lectiu. El seu escenari és el planeta sencer, i les aventures es basen en fenòmens reals de cada època. Gaudiu-ne.”

És agradable retrobar-se amb els àlbums de sempre. La darrera vegada que el vaig disfrutar, va ser a prop de París, a Lovaine-la.Neuve, al Musée Hergé, l’estiu del 2012. A la foto del costat em teniu acompanyant de l’inefable Milú.
Si podeu, feu una visita al Museu d’Història de Catalunya perquè segur que no us decepciona.