ESO

Canta Ismael Serrano «El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?» una balada trista dedicada A las madres de mayo. Es una manera poètica de denunciar el que va passar entre els anys 76 i 83 del segle passat i que ens serveix per saber de les misèries humanes. La literatura també ho explica: El mar i la serp, una novel·la adreçada als nois i noies d’Educació Secundària ens endinsa en el període fosc de la dictadura argentina. Es va publicar per primera vegada l’any 2005 a Buenos Aires i ara la podem llegir en català gràcies al segell Nandibú de l’editorial Pagès.
L’autora, Paula Bombara, narra en primera persona com una nena que va de camí a l’adolescència explica la desaparició del seu pare, el segrest i tortura de la seva mare i el silenci que s’imposa en tothom qui l’envolta. A mesura que anem avançant en la lectura anem descobrint la veritat de la tragèdia que van viure moltes famílies argentines.
En paraules de l’Alba Besora, editora de Nandibú que va creure en la novel·la conscient de la duresa i el compromís del relat:

«De seguida que el lector hi entra, s’adona del pes d’allò que hi és escrit. Es tracta d’una novel·la juvenil, però és també una obra per a persones adultes. L’autora li dona un caient d’aparent simplicitat, d’immediatesa, pròpia de la redacció d’una adolescent. Tanmateix, la maduració prèvia a l’escriptura és molta i es fa evident en haver acabat la lectura. El mar i la serp és, doncs, una novel·la breu molt assaonada literàriament, molt plena quant a sentiments i valors que hi estan associats, molt madura pel que fa a la narració d’una tragèdia personal i col·lectiva que, a parts iguals, fa por d’haver sofert i vergonya d’haver-la hagut de viure en silenci.»

S’ha de remarcar la traducció al català que ha fet la Bel Olid i també l’Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d’en Francesc Pané, catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes i que podeu descarregar clicant AQUÍ

Les propostes permeten l’aprofundiment en el contingut, la interacció entre autora, professorat i alumnat lector i, finalment, la introducció al debat literari i al d’idees i valors. Es una bona lectura per fer a classe i posar l’accent en la condició humana.

Lectura recomanable a partir dels 14-15 anys.

Un tastet de les primeres línies:

La mare s’ha emprenyat.
No he plorat. He dit que marxava. He cridat.
Em mira i em diu, ah, sí?
Dic, me’n vaig a casa la iaia.
D’acord, espera’t que et faci la maleta.
L’ós i el conte del gat en una bossa. La mare em dóna la bossa.
Però ara no vull marxar.
La mare obre la porta. Diu, au, adéu. Està enfadada. No ploro.
No parlo.
Me’n vaig a casa la iaia. La mare tanca la porta.
He de caminar molt fins al carrer. Per un camí amb parets i sense sostre. Em canso de caminar. Surto a la vorera. M’assec aquí.
Ara no vull marxar.

Passa un gos.
Un senyor.
Una mare amb un bebè.
Un cotxe blau.
Un altre senyor.

Ve el pare!
Corro. El pare m’agafa a coll. Diu, què fas a la vorera?
He marxat. La mare s’ha emprenyat i m’ha donat aquesta bossa amb l’ós i el conte del gat.
Dic, he marxat. La mare s’ha emprenyat.
Diu que no he de marxar, que he d’anar a fer les paus amb la mare.
Diu, què has fet?
Res.
Res, dic.
El pare em porta a collibè pel camí amb parets i sense sostre.
Obre la porta.
El pare diu, saps qui m’he trobat a la vorera?
La mare diu, una nena rodamón?
Ploro. No sé què és rodamón.
La mare i el pare m’abracen fort. Em fan mal.
Ara la mare m’agafa a coll. Diu, endrecem-ho plegades.
Faig que sí amb el cap.
Obro els ulls. Fa sol.
Crido, maaaaare!
Ve la mare. Diu, bon dia.
La mare em prepara la llet. El pare no hi és.
Dic, on és el pare?
Ha marxat a treballar, diu la mare.
Miro la porta. La bici no hi és.
Dic, ha marxat amb bici? La mare mou el cap. Això és que sí.

DADES:

El mar i la serp
AutorA: Bombara, Paula
ISBN: 978-84-9975-807-7
112 pàgines
Tapa rústica
140 x 200 mm
Col·lecció: Nandibú – Nandibú Horitzons Nº 01
Data de publicació: Novembre 2016

El proper 17 d’octubre s’estrena la pel·lícula la mecánica del corazón, basada en la novel·la de Mathias Malzieu. Els qui hem llegit el llibre tenim una cita imprescindible.

Recordo que el vaig agafar atret per la portada dibuixada per Benjamin Lacombe on es veuen les figures dels dos protagonistes (ella vestida de vermell, i ell, trist, vestit de negre), tots dos en una ciutat completament grisa i amb diversos engranatges de rellotge que es poden veure darrere d’ells. Fins i tot la tipografia utilitzada per al títol en fa referència: un M amb una clau de donar corda al rellotge i una C amb forma de engranatge.
Probablement l’autor haurà sentit moltes vegades que la estètica de la portada recorda a Tim Burton, però resulta inevitable perquè fins i tot el protagonista d’aquesta història es diu Jack, com el protagonista de Pesadilla antes de Navidad.

A la contraportada del llibre podem llegir un resum que explica perfectament de què va la novel·la:
Imagina la nit més freda de la història. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. A la part alta d’un turó neix el petit Jack, però el seu cor està malmès. I per això necessitarà reemplaçar-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem a Jack en la seva aventura quixotesca des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa, a la recerca de l’amor. Però compte!, Jack ha de seguir unes regles per sobreviure:
Una: no toquis les agulles del rellotge.
Dues: domina la teva còlera.
Tres: mai no t’enamoris.
Desitgem sort a Jack, i recorda que, com en aquest conte per a nens grans, tots hem patit alguna vegada pel nostre voluble cor.

La història comença quan la mare d’en Jack, a punt de donar a llum, arriba a un casalot apartat a dalt d’un turó d’Edimburg. Allà hi viu la Madeleine que ajuda a venir al món els fills de prostitutes i mares solteres. La Madeliene, en veure que el petit Jack és a punt de morir perquè el cor se li ha congelat, li substitueix per un rellotge de cucut.
A llarg dels anys següents, les parelles que no poden tenir fills van a visitar la Madeleine per adoptar algun dels que ella allotja a casa seva, però ningú no vol adoptar a en Jack: tots s’estranyen i s’espanten quan veuen les seus cicatrius i descobreixen que en el seu pit hi ha un rellotge de cucut en lloc d’un cor…
El dia que el noi fa deu anys baixa a la ciutat i allà s’enamora d’una noia que és cantant, Miss Acàcia, i que, per coqueteria, no vol dur ulleres i va sempre ensopegant amb tot. Sembla que s’acaba de trencar una de les regles crucials per a la supervivència de Jack, ja que les agulles del seu rellotge-cor es tornen boges… a l'escola
Quan la noia desapareix, en Jack decideix embarcar-se en un viatge que el portarà des Edimburg fins a Granada, a la recerca de Miss Acàcia.
Altres personatges secundaris molt curiosos i que ens sorprendran són en Joe (l’altre enamorat de la noia, amb qui rivalitza), Jack l’Esbudellador, i sobretot en Mèlies, obsessionat amb el viatge a la lluna, que es farà amic d’en Jack i l’acompanyarà en el seu viatge.
La novel·la es llegeix d’una tirada perquè no la pots deixar, ansiós per veure què li passarà a en Jack a continuació, què serà del seu viatge, si trobarà o no a la noia, si serà capaç de controlar els seus rampells perquè el rellotge-cor no deixi de funcionar, etc.
Una història d’amor molt entranyable, amb moments tristos, totalment recomanable, original, bonica
ben escrita i amb un final inesperat.
El tràiler de la pel·lícula: