«Mai ballis amb un dinosaure» o ballar sempre al so de la pròpia melodia

Amb «Mai facis pessigolles al tigre» vaig conèixer l’obra de la Pamela Butchart. Anava d’una noia decidida, valenta i esbojarrada que va amb els companys d’escola al zoològic i tot el que allà succeeix. És mot divertit. Les il·lustracions d’en Marc Boutavant ajuden a passar una bona estona i riure amb les peripècies d’aquesta nena hiperactiva.

Ara, poc més de vuit anys després, es publica un altre àlbum d’aquesta parella i ens presenten una altra nena, la Peri, que tampoc pot parar quieta. En aquest cas, la seva passió és el ball i mou els peus i salta i gaudeix com ningú seguint el ritme a la seva manera, sense importar-li altra cosa que ser feliç.

Posant un llibre al costat de l’altre trobes algunes similituds a la portada, començant per títol. Veiem l’adverbi “mai”, també hi ha la presència d’un animal i una nena que és la protagonista, somrient, feliç.

En ambdues portades interpretem que les noies són transgressores. Una, perquè aguanta una ploma i ja sabem què es pot fer amb una ploma, i l’altra perquè directament està ballant amb un dinosaure. Resumint-ho en poques paraules, estan fent un Gandhi (de vegades allò que és correcte és desobeir).

El relat explica que la Peri, la protagonista, aconsegueix anar a l’acadèmia de dansa on va la Rita, la seva germana gran, i allà tindrà algunes dificultats per seguir les indicacions de la senyoreta Puntetes, la mestra de dansa. Quan la resta de nois i noies se’n surten i fan el que la mestra indica, ella balla al seu aire, lliurement i amb una empenta i vitalitat desmesurada.

Aquesta manera “salvatge” de ballar li portarà conseqüències. I aquí comença la veritable història. Tot plegar resulta una mica non-sense però no pots fer una altra cosa que deixar-te seduir veient amb quina gràcia balla la nena amb el dinosaure que se li apareix màgicament.

Les il·lustracions d’en Boutavant, especialment les imatges a doble pàgina, són divertides i, en una sessió de lectura modelada amb els infants de cicle infantil, a l’aula o la biblioteca escolar, us faran passar una bona estona.

Imaginació, música i dinosaure, un còctel que és garantia d’èxit.

La idea és acabar escoltant les propostes musicals que hi apareixen (rock, limbo, moonwalk, tango, piruetes, saltar) i sobretot fer unes ballarugues de claqué (escolar, esclar) Només cal enganxar un parell de monedes (o botons grans) a la sola de la sabata, amb cinta adhesiva, i a ballar.

Lectura recomanada per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Mai ballis amb un dinosaure
Autora: Pamela Butchart
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Joana Castells
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2025

Billy Elliot (quiero bailar)

Billy-ElliotBilly Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.

http://www.youtube.com/watch?v=jhyktCYtc1g

Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.