Daniel Cassany

He llegit el número 6 de la revista Graó 6-12.

Està dedicada a l’alfabetització i les literacitats. Hi ha molts articles que valen la pena de llegir i reflexionar sobre cap on va el futur de la lectura als centres educatius i a la vida en general.

L’editorial va signada pel Raül Manzano que fa unes reflexions molt encertades i ens convida a endinsar-nos en les pàgines del monogràfic per donar resposta al gran repte que ens planteja la literacitat: quin lloc ocupen els textos, siguin del tipus que siguin, en les nostres vides?

Segueixen tres articles potents en el que es plantegen moltes preguntes i s’aporten moltes idees que convé considerar. Coordinat pel Juli Palou i la Montserrat Fons hi ha un parell d’articles més, un d’en Daniel Cassany sobre la IA i un altre escrit per l’Alba Ambrós que ens parla de com aprendre i educar al segle XXI comporta adaptar-se als canvis de l’era digital, amb la qual cosa l’aprenentatge esdevé una experiència vital, social i híbrida. I ho acompanya d’experiències concretes amb l’alumnat de tots els cicles.

M’ha fet pensar molt l’article d’en Cassany titulat Educar amb la IA per llegir i escriure on ens recorda que cal revisar els canvis que provoca la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en tot el currículum escolar i aposta per analitzar com escrivim i llegim amb IA, les possibilitats didàctiques que ofereix aquesta tecnologia i els reptes que se’ns plantegen amb una mirada crítica, ètica i humanista.

Diu: És més fàcil i agradable abordar el problema de com la fem servir a l’aula que no pas convertir-nos en policies paranoics que persegueixen textos artificials.

I més endavant, afegeix: Són fascinants –i inquietants– els camins que obre la IA per ensenyar i aprendre a llegir i escriure en totes les assignatures del currículum que fan servir escrits. L’alumnat té ara més possibilitats d’aprendre pel seu compte, però el docent guanya recursos per diagnosticar i oferir ajudes més personalitzades. No perdem protagonisme amb la IA, al contrari, l’alumnat ens necessita més que mai per apropiar-se d’aquest nou superpoder que formarà la ciutadania analítica, crítica i creativa del futur.

Hi ha després, a la revista, sis articles pràctics que ens mostren com es pot treball a les escoles i després les seccions habituals.

Si teniu interès en albirar el camí que ens espera pel que fa a les competències lectores, aquesta revista us ajudarà, crec.

L’estiu és moment de reflexions pedagògiques, també. Allunyats del brogit diari, amb temps per pensar i reflexionar sobre les nostres pròpies pràctiques, sobre allò que hem fet bé i, sobretot, sobre allò que podem millorar, l’aprofitem per buscar referents teòrics que ens reafirmin o recondueixin el nostre propi camí com a ensenyants. Perquè creiem que els nostres alumnes mereixen els millors mestres.
Al llarg de l’estiu que ara acaba he pogut capbussar-me en alguns llibres de pedagogia. He rellegit alguns clàssics (Freinet sobretot) i les darreres novetats. Voldria recomanar-vos-en tres que són les que més m’han agradat.
El primer libre, i el que recomano especialment, és el de l’Enric Queralt. Es titula Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de lectura. Es va editar el mes de juny a Lleida (Pagès Editors) i va ser l’obra guardonada als XXXII Premis Baldiri Reixac.
Amb paraules del propi Enric – aprofito per convidar-vos a visitar el seu bloc Amb els peus a terra– “Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
A mi m’ha resultat molt útil i, en alguns passatges, m’ha emocionat la seva sinceritat i la manera com defuig de “marejar la perdiu” expressant les veritats que sovint sentim pels passadissos de les escoles.
Si voleu llegir l’índex i les primeres pàgines del llibre només cal que cliqueu AQUÍ.
Si voleu, també podeu llegir les propostes d’activitats LECXIT que, juntament amb la Mònica Badia, va elaborar amb el títol “LECTURA PER A ‘ÈXIT EDUCATIU”.

La segona recomanació és una publicació de la Gemma Lluc. Ha editat un llibre molt pràctic, amb moltes idees que ens poden ajudar en l’elaboració del Pla de Lectura de Centre. L’ha titulat La lectura al centre. Està editat per Bromera.

Per animar a iniciar el Pla de lectura, Lluch ens presenta diverses pràctiques de lectura per mostrar “que paga la pena fer de la lectura alguna cosa més”. Una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al fi i al cap, augmenta no solament la lectura de llibres sinó també la de premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o de les pàgines webs. I és positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars. I, especialment, fa que els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura.

Al llibre hi ha tota una sèrie d’experiències de lectura i escriptura que es poden aplicar a l’aula, a tot el centre i també material per a les famílies. A més d’una descripció de totes les eines d’Internet que es poden utilitzar al PLEC.

Si voleu llegir unes pàgines, entreu aquí.

I la tercera recomanació és un llibre publicat per Graó, a la col·leció Biblioteca d’Articles (núm. 183). L’ha escrit Daniel Cassany i l’ha titulat En_línia, llegir i escriure a la xarxa.

Bàsicament, són reflexions i propostes sobre com llegim a la xarxa.Ens pregunta:
A la xarxa, llegim i escrivim igual? Fem servir els mateixos escrits? Connectem amb l’autor i amb els lectors tal com ho fem en els llibres o amb una llibreta i un llapis? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aprenem igual?, amb les mateixes tècniques i estratègies? Encara més: podem continuar ensenyant com abans?; segueixen sent útils els mètodes, els exercicis i els recursos en paper? Què ha canviat amb l’arribada d’internet? Com ens hi podem adaptar? Aquest llibre respon aquestes preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.