relació família-escola

Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.

Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.

Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.

Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.

El pròleg de Sílvia Blanch comença així:
Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.

I al web de Graó llegim:
Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants.
A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.

Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).

Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.

LES DADES:

Títol: Educar a la intempèrie
Autor: Vicenç Arnaiz
Editorial: Graó
Col·lecció: Micro-macro referències, 24
Pàgines: 182
Barcelona, 2025

Cada setmana els alumnes de cicle infantil venen a la biblioteca de l’escola. Allà els expliquem algun conte de viva veu, o amb el suport d’alguna imatge o objecte relacionat. De vegades fem alguna representació dramatitzada, cantem la cançó del conte, comentem que ens ha semblat, etc.

A més a més d’aquest quart d’hora de la narració oral, també dediquem una estona (normalment a l’inici de la sessió) a conèixer el fons de la biblioteca i a presentar els darrers àlbums que recomanem. Els narrem i ens aturem a aprendre el nom de l’autor, recordar altres llibres similars i a observar com està pintat, quina tècnica s’usa. Comentem si són aquarel·les, collages o ceres, per exemple, i ens fixem si el dibuix fa sang, si està emmarcat, si explica coses que el text no diu. Es tracta que els alumnes siguin conscients de com està elaborat i quina intencionalitat tenen les imatges.
Aquests darrers dies, per exemple, hem observat els tons foscos d’alguns llibres de por, ens hem aturat a comprendre com estan pintats els arbres de l’àlbum La veueta o les perspectives curioses de les cases de Gat i gos.
En acabar la sessió els lliurem un cromo, una imatge d’un dels contes que hem vist, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes.
El Cromocontes conté vuit cromos i es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa i fa de lligam intel•lectual i afectiu entre la biblioteca i la família.
Els vuit contes d’aquests primer trimestre del curs 2012-13 són La veueta, Paf el drac màgic, a la cua!, Olivia y su banda, en Barnie, ¡no quiero ser un pulpo!, Coco i Piu, i el conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.
Pots veure els cromos clicant AQUÍ