«L’Òscar i jo», una història amable

En aquesta novel·la seguim les aventures de l’Ida, de vuit anys, i el seu germà petit, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble de Noruega, envoltats de boscos.

Al llarg dels capítols, coneixerem episodis de la seva vida quotidiana. A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb el seu germà Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.

M’ha agradat com està escrit perquè és ideal per llegir en veu alta o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.

M’ha agradat també com s’anomenen els capítols perquè ens anticipen què ens trobarem i, alhora, poden ser un joc d’imaginar què passarà. Per exemple, el primer “L’armari o: un bon cop de cap amb la bola del món” és prou explícit, com ho són els altres deu. Si llegim el capítol tercer “A casa dels oncles o: adults saltant i caient de cul en un llit elàstic”, o el desè “La baixada o: un garatge robat i el gust que té la neu groga”, l’autora ens està induint a entrar en una situació que pot ser trista en el cas del tercer o esbojarrada en el cas del desè.

Al llarg del diversos capítols es percep que alguns dels fets que es narren han succeït realment perquè són tan versemblants que els estem veient. Plana sobretot un tema que es va repetint i es refereix a la relació de dependència o independència dels germans i és ben bé així com ho viuen els nens ens aquestes edats. Allunyar-se dels pares però alhora tenir un refugi on sentir-se protegits, còmodes i segurs.

Algunes idees d’aquesta parella entranyable donaran pistes als lectors de ciutat perquè es mostren jocs i situacions on la creativitat és present i conviden a seguir l’exemple.

La coberta, obra de la Zuzanna Cejej és molt bonica.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: L’Òscar i jo
Autora: Maria Parr
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Nòrdica
Pàgines: 216
Madrid, 2024

Coses que se’n van, que es transformen, que passen.


El títol és prou explícit. Les coses se’n van, ens diu. Però perquè marxin, abans han d’haver arribat, no?
L’autora italiana Beatrice Alemagna ens presenta unes situacions quotidianes en la vida dels infants per recordar-nos que, a la vida, tot passa (o gairebé tot) i ho fa amb alguns exemples compartits per molts de nosaltres. Comença recordant que la son se’n va i ens despertem però també que la pluja i el mal temps, donen pas al sol. A partir d’aquí, un enfilall de situacions que podem reconèixer: les notes musicals, les bombolles de sabó, els polls (agg!), els mals pensament, el fum d’una tassa de cafè, les llàgrimes, etc.
La curiositat de l’àlbum és que presenta les situacions a doble pàgina i entremig hi ha un full de paper vegetal translúcid que deixa entreveure i anticipar què passarà. Per exemple, a l’esquerra llegim «Una ferideta desapareix (gairebé)»

I en girar el paper vegetal veiem «sense deixar marques.»

De fet, el full vegetal sembla que s’endugui els problemes, és com una mena de filtre de les emocions.
A l’escola ho vivim contínuament. Des del moment que arriben acompanyants del pare o la mare i aquests desapareixen. O quan hem d’aturar l’activitat perquè ha parat de ploure i anem a veure l’arc de Sant Martí.
Les il·lustracions a gouache confereixen un aspecte curiós, diferent, i ressalten l’estil particular d’aquesta autora.
És un llibre per llegir en companyia dels nens petits i anar comentant les situacions. Primer, llegir la pàgina de l’esquerra i, després, pensar que passarà quan girem el full semitransparent. És divertit veure ara els ulls tancats, ara oberts, ara una boca amb dents, ara sense dents.
Un llibre per parlar de les pèrdues, de les físiques i les emocionals. Comentar les situacions que s’esmenten serveix per esvair la possible angoixa que es genera en alguns infants.
El final està ben pensat perquè ens parla de la única cosa que no canvia, de la seva immutabilitat i solidesa.

I sobre el format, una mica més de generositat en les mides potser hagués fet l’obra més lluïda. Ei, potser…
Els full de paper vegetal semblen prou sòlids. En mans dels nostres alumnes aguantaran, oi?
Recomanat a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Les coses que se’n van
Autora i il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
40 pàgines
Barcelona, 2019

La “promo” de l’editorial: