«La Caputxeta vermella», versió Perrault

Hi ha qui col·lecciona versions d’El petit Príncep, altres de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, però no arriben a la munió de col·leccionistes de les centenars de versions de “La Caputxeta vermella”, un dels contes més explicat als infants.

De la Caputxeta trobem il·lustradors que han volgut donar-li el seu estil. N’hi ha de clàssics com el de l’Arthur Rackham, moderns com el d’Innocenti que situa l’acció en una ciutat, il·lustrats amb formes geomètriques, la varietat d’estil és fascinant. Del seu simbolisme també se n’han escrit nombrosos estudis, el més conegut el d’en Bettelheim al seu assaig Psicoanálisis de los cuentos de hadas.

La polèmica sobre com acaba el conte continua vigent. La versió més acceptada és la d’en Perrault amb un final que avisa a les nenes del llop que afalaga i es cruspeix la Caputxeta. Actualment, però, s’està imposant una versió on el caçador salva la nena i l’àvia de les urpes del llop i, també trobem altres versions que s’allunen molt del relat tradicional.

Aquests dies he estat llegint i gaudint de les il·lustracions de la Concha Pasamar sobre la seva versió de Charles Perrault. Amb llapis i color vermell crea unes imatges inquietants que, a mesura que anem avançant per les pàgines, ens aboquen al fatal desenllaç.

La promo de l’editorial Bookolia explica que:

Una tarda, cap a finals d’estiu, un trajecte en solitari, una nena confiada, un esser malvat, un engany.
Concha Pasamar, autora de prestigi de literatura infantil en llengua espanyola, tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys.
Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas.
A aquests, s’hi ha d’afegir el lirisme de la prosa i les atmosferes de l’autora, que aconsegueix amb el seu llapis, en negre i vermell, unes il·lustracions que juguen també amb la tradició des d’una mirada actual.

Recomanat per a cicle inicial.

Si voleu conèixer la Concha Pasamar, entreu a la entrevista que li van fer a Undimbre Ediciones, clicant a:
https://urdimbrediciones.com/conozcamos-a-concha-pasamar/

LES DADES:
Títol: La Caputxeta vermella
Autora: Concha Pasamar
Il·lustradora: Concha Pasamar
Traductor: Xavier Farré
Editorial: Bookolia
Pàgines: 36
Madrid, 2024

L’apassionant vida d’en Joan de Serrallonga, bandoler de llegenda

“Torna, torna, Serrallonga!
Que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran!”

https://www.youtube.com/watch?v=_l-0WboKyDA

Així feia la tornada d’una cançó que el grup “Els esquirols” va popularitzar fa un grapat d’anys, més de quaranta.

La cançó, patriòtica i ecologista, recordava les peripècies d’un bandoler català del segle XVII del qual la llegenda ens ha fet pensar que era una mena de Robin Hood, que robava als rics per donar-ho als pobres. La realitat era una mica diferent i si voleu conèixer la seva història i els fets que succeïren en aquella època, s’ha publicat un llibre molt ben editat que és una delícia: El bandoler llegendari.

Forma part d’una col·lecció de textos de la col·lecció “els llibres del Petit Sàpiens” que ens mostra grans personatges que han fet història.

Aquest volum està escrit de manera entenedora i amb unes il·lustracions detallades i precises que ens situen enmig del relat. És com un viatge de més de quatre-cents anys per conèixer i entendre la seva història i la dels catalàns d’aquella època: com era viure ocult? On vivia un bandoler? Com es vestia? A qui robava i com ho feia?

El llibre, a més, inclou una pila d’activitats i continguts extra per jugar i aprendre.

Si entreu a https://www.petitsapiens.cat/llibres-petit-sapiens/llibres/serrallonga_205986_102.html
trobareu el podcast, activitats on line i la guia didàctica. Molt ben fet i molt útil.

Conté un formidable desplegable amb els bandolers més coneguts.

Lectura recomanable per als amants de la història, especialment i per saber més. I per als infants a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: El bandoler llegendari. Joan de Serrallonga i la vida fora de la llei.
Autor: Arnau Cònsul
Il·lustrador: David Parcerisa
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 48
Barcelona 2022

Un llibre que ens apropa al fenomen de la música punk

De llibres infantils relacionats amb el món de la música n’hi ha per a tots els gustos. Des dels que tracten sobre l’orquestra i la música clàssica com ¡Bravo Rosina! o L’Orquestra de la Clara, passant pels que ens apropen al jazz com Hermann i Rosie o La fuga, seguint pel blues a La Ruby canta un blues i acabant per la música de bandes universitàries a Olivia y su banda. Blues, jazz, rock, estan ben representats als àlbums il·lustrats.
Acaba de sortir un llibre ben especial. El seu títol ja ho diu tot: ¿Qué es el punk? i la portada feta amb la tipografia mítica dels Sex Pistols ens ha acabat d’enamorar.
Com que els infants no van anar a comprar sols, no m’estranyarà veure com s’il·luminen els ulls dels pares i les mares en veure aquest llibre i com acaba al cistell. I l’encertaran perquè serà un bon motiu per compartir lectura amb els fills i per recordar una època no gaire llunyana —anys 70— en la que va esclatar una revolució musical eixordadora.

WOW!, En aquesta imatge, el gran Lou Reed

¿Què és el punk? està escrit per l’Eric Morse, un ex- executiu de la secció de creació musical de la Warner i l’ha il·lustrat l’Anny Yi . Presenta un recorregut pels grups punks més coneguts com Sex Pistols o The Ramones i per ídols com Siouxsie Sioux o Iggy Pop. També exposa els diferents moviments pre o post punk que hi va haver com el gòspel punk, protopunk i altres.

Dos aspectes que crien força l’atenció són, per un costat, les imatges molt elaborades i fetes amb plastilina i, per l’altre, els textos que són frases rimades molt ben construïdes.
Recomanat per a tot a la família, en especial per als pares i mares que encara conserven una mica de rebel·lia punk dins de la seva vida.

LES DADES:
Títol: ¿Qué es el punk?
Autor: Eric Morse
Il·lustracions: Anny Yi
Traductora: Clàudia Rosa
Editorial: Flow Press Media
Pàgines: 40

El booktrailer:

María la Monarca

portada maríaEls llibres sobre papallones sempre m’han fascinat. Imagino que la poètica que desprenen aquest insectes, la seva fragilitat i el simbolisme que suposa la seva metamorfosi, han atret la meva curiositat. A més, la seva bellesa ha quedat molt ben dibuixada en llibres imprescindibles i que formen part de la meva biblioteca personal. Molts segur que els coneixereu. L’erugueta goluda d’Eric Carle n’és un bon exemple. Com també ho són Els amants papallona d’en Benjamín Lacombe, La caricia de la papallona de Christian Voltz, Orelles de papallona, de Luisa Aguilar o el desplegable Papallona Papallona de Petr Horacek.
homero

Aquests dies he llegit María la Monarca, un llibre d’Homero Aridjis, molt ben il·lustrat per Juan Palomino. Homero Aridjis és un poeta mexicà que va viure la seva infantesa a la zona per on passen les papallones monarca i ha dedicat bona part de la seva vida a la defensa d’aquests prodigis de la natura. L’any 1986 va aconseguir que el Govern mexicà protegís les zones de la monarca, i la seva lluita ha continuat fins l’any 2014 en que va adreçar-se al president dels EUA per sol·licitar la regulació dels pesticides i la creació d’un corredor per on transiten les papallones on hi hagués prou arbustos i plantes per a la seva supervivència.

El conte María la Monarca vol ser un crit d’alerta sobre els perill d’extinció d’aqueta espècie i ho fa explicant una història de realisme màgic en el que unes nenes faran tot el possible per lluitar contra uns bandits que volen desforestar el bosc i destruir l’entorn natural de Contepec, el poble mexicà on cada any arriben els milions de papallones monarca.
maría 2maria 3 El llibre, de tapes dures, té un apèndix molt ben fet on s’explica com neix aquesta papallona, com s’alimenta, com es desplaça, quina és la ruta que fa i una mica d’història dels homes i les dones que han contribuït a la seva preservació, malgrat estigui actualment en perill.

Una bona lectura per als infants a partir de vuit anys.
Confio en que ben aviat el puguem veure publicat a casa nostra. De moment, només es pot aconseguir a través de l’editorial mexicana Castillo, que depèn del grup Macmillan.
Podeu llegir una crònica que va fer Becky Rubinstein per a la revista Cuatrogatos AQUÍ.
I un vídeo on el mateix Homero Aridjis ens explica el què i el perquè d’aquest llibre.