inclusió

A la majoria de grups classe hi ha alumnes amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, de l’amic, del veí, de la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Però, l’escola actual, és inclusiva? Al nostre país, l’escola és obligatòria per a tots els infants. Sortosament, des de fa molts anys. Pel que fa als nois i noies amb alguna dificultat, els suports que han anat oferint les administracions educatives han anat variant de model, també des de l’administració sanitària. Segur que us sonen paraules com rehabilitació, integració, aules d’educació especial, Usee, Siei, etc. En general, són avenços i millores encaminades a que l’escola sigui plenament inclusiva i, de retruc, beneficiï a tothom, independentment de la seva realitat personal, social o territorial.

La idea d’escola inclusiva té com a objectiu que tots els alumnes desenvolupin el seu potencial al màxim. A més, els mestres hem comprovat que els infants amb necessitats educatives especials en surten beneficiats quan estan integrats a l’aula ordinària. Els altres nois i noies no veuen ressentida la seva qualitat d’aprenentatge, i adquireixen valors vinculats a la tolerància i la capacitat d’integració. Tots els alumnes en resulten beneficiats.

Mirant al futur, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, ens fixem en el quart dedicat a l’àmbit de l’educació que pretén “garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. S’insisteix en el concepte d’inclusió i afegim que tothom pot contribuir a que l’escola sigui més inclusiva i per això, cal parlar-ne a classe per garantir un clima escolar no discriminatori, respectant la diversitat, les necessitats i les capacitats de cada alumne.

És relativament senzill saber si la nostra escola és inclusiva o no. Només cal analitzar les mesures que la fan possible, com l’establiment d’un equip format per diferents professionals de suport als alumnes, el funcionament d’una aula d’acollida per als alumnes nouvinguts, l’ajuda que es proporciona a l’alumnat amb mobilitat reduïda (acollida a l’escola, acompanyament durant les sortides escolars), etc.

En l’article que publiquem a la GUIX (AULA, en castellà) núm. 504 de novembre de 2023 en parlem de tot plegat i presentem alguns llibres que tracten o inclouen protagonistes amb dificultats físiques o psíquiques, amb representacions positives. Hem titulat l’article com a Somiant amb el veloç Impala i el salvatge Mustang co ma homenatge personal al gran Gonzalo Moure, autor de “La meva Guia, el meu Capità”.

L’escola és, en teoria, inclusiva però encara ens queda molt de camí perquè aquest ideal esdevingui realitat. Una manera d’entendre com són els companys amb dificultats és parlar-ne i, en aquest sentit, la literatura infantil i juvenil és una bona aliada per aconseguir-ho.

Que la lectura ens pot fer emocionalment i físicament més forts és una idea que ja va formular Plató fa una pila d’anys. Als EEUU ho han investigat i proliferen nombrosos exemples de grups que comparteixen lectures, conscients que la lectura cura. Els trobem a centres de dia, unitats de rehabilitació neurològica, sales psiquiàtriques agudes, hospitals de cases rurals, grups de persones amb dificultat d’aprenentatge, Alzheimer, malalties neuromotores, problemes de salut mental diversos, presoners, adolescents marginals, drogodependents, etc. Solen ser grups reduïts, com a molt de deu persones, per afavorir i preservar el sentiment d’intimitat.

He conegut una experiència similar que es fa a Granollers. El projecte, promogut des de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Granollers, consisteix en realitzar un Esmorzar Literari a la Biblioteca Pública Roca Umbert tot compartint la lectura d’un llibre amb alumnes de l’Institut Bellera de Granollers. Són nois i noies de 3r de l’ESO que es troben per esmorzar i parlar d’un llibre que prèviament han llegit, els uns a l’Institut i els altres a l’Aula hospitalària.
Es parteix de la idea de treballar els continguts d’un text literari per aconseguir uns objectius no estrictament literaris (tot i que també s’aconsegueixen). L’objectiu fonamental és promoure el benestar emocional i mental des d’un àmbit relacional normalitzador dels alumnes que acudeixen al Taller de lectura a l’Aula d’Hospital de Dia (AHDA) fent un treball específic sobre un text i desplegant, a través de la conversa del llibre, elements de confiança, autonomia, iniciativa, autoestima i compromís. Així mateix, també s’incentiva el desenvolupament d’habilitats i eines comunicatives, com el desenvolupament del desig per aprendre.
La darrera experiència la van viure amb la lectura del llibre Adam i Thomas, un relat basat en fets reals viscuts per l’autor durant la Segona Guerra Mundial i que narra les aventures de dos nens jueus que es veuen obligats a amagar-se al bosc per sobreviure. El llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós amb un munt de preguntes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. Escrit amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius.
El proper llibre que llegiran serà El professor de música i estic content perquè m’han convidat a compartir l’esmorzar i la tertúlia. El professor de música és una novel·la força emotiva i crec que els agradarà.
La Rosa Belana, responsable de l’activitat, ens l’explica amb més detall al número de febrer de 2018 de la revista GUIX.