Guilherme Karsten

Guilherme Karsten és un autor i il·lustrador brasiler de qui només coneixia el seu «Iaia, para de fer fotos!» que va publicar Baula fa uns tres anys. Ara, acabo de descobrir aquest altre llibre seu.

El títol és prou explícit per als qui en algun moment de la nostra vida vam voler viatjar i, amb pocs recursos, ens vam aventurar a fer dit esperant una ànima caritativa que ens portés. Parlo de fa quaranta anys enrere, esclar!

Quan vaig veure el conte, en un primer moment en va cridar força l’atenció la portada, un vermell potent, senyal de perill, d’indicació que cal aturar-se, i una mà aixecada. A l’interior, unes il·lustracions amb colors llampants.

Vaig pensar que potser els nens de cicle infantil no n’havien sentir a parlar d’això de fer “autoestop”. M’equivocava. Em van dir que es fa autoestop per parar els cotxes… potser van fer una connexió amb la paraula “stop”. Van entendre el relat i fins i tot van fer les seves aportacions, sobretot referides als dos malfactors que hi surten: el lladregot i el llop.

El conte explica el viatge en cotxe d’un surfista que va a la platja i pel camí es va trobant tot de personatges que fan autoestop. Els va encabint com pot dins dels seu petit vehicle fins que es produeix el drama…

Son nou personatge curiosos que, cadascun d’ells, donen per a converses divertides. Per exemple, un submarinista que està a punt de casar-se o un heroi cansat que ha decidit convertir-se en un ciutadà normal.

El llibre és divertit i el text està rimat amb uns rodolins senzills i entenedors.

Crec que és una bona història per començar una sessió de biblioteca i parlar dels personatges que hi apareixen, ara que arriba l’estiu, la platja, les vacances, etc.

Com sol ser cada vegada més habitual, les il·lustracions són fetes a l’ordinador.

LES DADES:
Títol: Autoestop
Autor: Guilherme Karsten
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

Si entreu al web de l’autor, podreu veure el Making Off d’aquest llibre. Cliqueu a:

https://www.guilhermekarsten.com/portfolio/carona

Ilan Brenman, el de «Les princeses també es tiren pets» acaba de publicar en associació amb l’il·lustrador Guilherme Karsten, un llibre molt entranyable sobre la dèria de les àvies i els avis —i d’alguns pares i mares, també— per fotografiar tots els moments de la vida de la criatura.
M’ha agradat i m’ha tocat perquè la situació és tan propera a la meva família que fa riure. M’explico. Dels meus avis conservo poc més de mitja dotzena de fotografies en blanc i negre. Són fotografies petites que guardo amb carinyo. Dels meus pares en tinc algunes més i també alguna pel·liculeta de vuit mm. Les meves fotos ocupen un nombre considerable d’àlbums. Es una progressió que augmenta amb les imatges dels fills i, ara, s’ha disparat amb les de la néta.
Per això quan he vist el llibre «Iaia, para de fer fotos!» no he pogut resistir-me a comprar-lo. I crec que l’he encertat perquè està fet amb força humor i pot ser motiu de conversa i reflexió.
El llibre planteja la relació d’una nena amb la seva àvia que fotografia tots els primers moments de la vida de la néta: Fent esport, la visita al zoo, l’obra de teatre, el parc, la banyera, etc. Tot es motiu de goig per a l’àvia, mentre que la nena no deixa de repetir una i altra vegada: IAIA, PARA

DE FER FOTOS!

És un conte curt amb final de llagrimeta per la sorpresa emotiva que trobem a la darrera pàgina.
Potser hauria estar més real si l’àvia fes les fotos amb el mòbil. Potser.
Per a cicle infantil.