animals

L’últim llibre que m’ha arribat a les mans me l’ha regalat l’Andrea Pozo, en tornar del seu viatge al Japó. Es diu “While He Was Sleeping” (Mentre dormia) i és d’una autora japonesa anomenada Ayano Imai.

El llibre és un àlbum il·lustrat amb uns dibuixos molt delicats, preciosos. Hi ha animals, aus, plantes, etc. dibuixats amb detall, sobre una història que es mou a través de les quatre estacions de l’any. Quan llegeixes aquest llibre notes una suau i dolça sensació.
El conte planteja la vida d’un ós que no necessita amics perquè ja té un barret molt elegant. El senyor Brown, el protagonista, és un ós amb molt estil, però sense companys.
Però un dia, un ocellet, un picot, decideix que el barret del Sr. Brown podria ser una casa magnífica per a ell i per a tota la corrua d’animals amb plomes que són els seus amics. I s’hi instal·la. Venen altres ocells i el barret del senyor Brown va creixent a mesura que van arribant nous inquilins.
Quan s’acosta l’hivern, el Sr Brown se’n va a hibernar convençut que a la primavera ja no tornarà a sentir el cant dels ocells. Però… (no us puc contar un final inesperat i magnífic. Ho sento)
L’autora del conte, Ayano Imai, ha triat un tema prou tractar en la literatura infantil, però tot i així s se’n surt prou bé i construeix una història enginyosa, amb màgia, amb al màgia d’un barret que va creixent misteriosament.
En el conte també notem un ús estrany del antropomorfisme perquè el Sr. Brown viu en un poble d’humans on els altres animals viuen com animals. Si això no és suficient inquietant, hi ha un altre aspecte curiós i surrealista: la casa del senyor Brown, encara que convencional en la construcció, sembla tenir un bosc al seu interior. Veiem bolets assecant-se al costat de la rova estesa, un arbre que creix a través de les estovalles damunt la taula, escales d’herba, etc.
En castellà, MacMillan va editar “la oveja número 108” , també d’Ayano Imani.

I en portugués podeu trobar uan versió de “El gat amb botes” que podeu consultar al següent video.

Col·lecció Ales de paper
Lynx Edicions

L’octubre de 2005, Lynx Edicions, una editorial especialitzada en llibres d’ornitologia i història natural, encetava una nova col·lecció de llibres per a infants: «ales de paper», un nom molt suggestiu que ens remet al vol de l’imaginari.
Fins ara han publicat uns quants títols («Balbina tinc… tinc…», «La Pucu no vol ser eruga», «En Pingüí i en Penguin», «L’escala d’en Pinxo» «La lliçó d’en Quatre Potes», «La Mariona Perquès», etc.) que tenen com a característica comuna que els seus protagonistes són sempre animals (marmotes, pingüins, erugues, ratolins, etcètera).
El paper, els caràcters, les guardes, tot plegat fa d’aquests llibres uns objectes molt atractius i molt ben pensats. El vocabulari és molt acurat, sense concessions.
Allò que diferencia aquests llibres d’altres col·leccions és una segona part (vull saber més…) dedicada al coneixement de l’animal protagonista on s’expliquen les característiques físiques, els hàbitats, l’alimentació i els costums. Es complementa amb un petit diccionari de les paraules o expressions que apareixen al text, i una biografia dels autors o autores del text i dels dibuixos.
Uns llibres molt apropiats que haurien de formar part, sens dubte, de la biblioteca d’aula.
Un dels que més hem treballat a l’escola és “els eriçons i la terra fosca” d’en Jose-Francesc Delgado amb il·lustracions d’en Xavier Salomó.