El passat mes de gener es va publicar una nova revista de la col·lecció DOSSIERS. En aquesta ocasió dedicat íntegrament a la comprensió lectora. Potser algú pot pensar que és oportunista però s’equivoca perquè cada any es fa un número d’aquesta col·lecció i es va madurant a poc a poc, amb carinyo, buscant veus que puguin situar el tema i aportar mirades polièdriques. Vull dir que ara ja s’està treballant en el proper número que sortirà el gener del 2025, la qual cosa no treu que aquest hagi aparegut en un moment calent de la discussió sobre com s’aprèn a llegir, quan i quines activitats són realment reeixides i quines altres són fum.

Com explica molt bé l‘Alba Ambrós, que és qui ha tingut la feina de coordinar totes les col·laboracions «aquests darrers mesos el tema de la competència lectora ha aclaparat l’atenció mediàtica del país arran dels baixos resultats obtinguts a les proves PIRLS i PISA. Els temes educatius, quan ocupen les portades dels diaris, la televisió i les xarxes socials és per començar a buscar culpables del que ha passat, que si la pandèmia, que si el nou currículum de primària, que si les ràtios de les aules, que si les pantalles, que si la manca de biblioteques escolars, la falta de gust per la lectura… En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per reaccionar, per convidar la comunitat educativa, la comunitat legislativa del currículum, les biblioteques, les famílies i la societat en general a aturar-nos a pensar sobre el tema a partir del que ens n’aporten les evidències científiques. És en els resultats de les recerques realitzades en els diferents camps del saber relacionats amb la lectura, com també en els diferents nivells i perfils educatius, que hem de fonamentar i basar les propostes d’intervenció, actuació i formació als diferents agents implicats en tot el procés.»

El Dossier s’ha organitzat al voltant de cinc apartats:

Al primer, titulat «De què parlem quan parlem de #competència lectora?», s’hi responen qüestions que sovint han creat controvèrsia o dilemes a nivell didàctic sobre la competència lectora al segle XXI. Per exemple, com i quan cal iniciar els infants en la lectura? Com podem ajudar els que tenen dificultats? Quines són les millors estratègies per utilitzar en cada etapa? Quines habilitats són adequades per promoure una comprensió lectora en un context digital? Com hi afecta la multimodalitat?

El segon és el que configura l’apartat «Bones pràctiques de centres», que mostra experiències sobre #competència lectora portades a terme als diferents nivells educatius. A través de les deu propostes, els docents narren què, quan, com i per a què és important treballar la comprensió lectora des dels més menuts fins als adolescents.

El tercer, «Recursos per a la pràctica», són articles que ofereixen un conjunt de recursos d’accés gratuït que tan aviat mostren portals d’informació sobre les evidències científiques relacionades amb la lectura com enllaços de webs amb recursos més concrets per a tota la comunitat educativa i també llegirem experiències d’èxit entre diferents institucions públiques, com ara, per exemple, la universitat, la biblioteca, etc.

El quart «L’opinió dels experts», mostra vuit veus al voltant de diferents qüestions sobre la lectura.

Tanca aquest dossier l’apartat «Per saber-ne més», que proposa un recull de llibres, articles i pel·lícules que ens ajuden a aturar el soroll de fora per escoltar altres veus que s’han enamorat de la lectura.

Estic content d’haver col·laborat amb un petit article a l’apartat tercer, el de recursos, on presento, sota el títol “Claus que obren les portes a la comprensió” diferents idees i recursos relacionats amb la comprensió lectora, per ajudar a la correcta descodificació i comprensió dels textos escrits per part de l’alumnat que llegeix o que comença a llegir.

Si voleu llegir la revista, la podeu adquirir —en format paper o en digital— entrant a:
http://www.grao.cat/revistes/comprensio-lectora-74739