USA

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)

Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

L’Il·lustrador d’aquest mes és en Jerry Pinkney, un autor força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre publicat (les faules d’Isop) però als EUA és un personatge molt estimat i amb molt de prestigi que ha fet nombroses exposicions, conferències i ha guanyat tots els premis imaginables.
L’he conegut per casualitat a través de l’Andrea Pozo que em va passar una joia sense text sobre la faula del lleó i el ratolí. Així que, investigant i buscant més informacions he pogut disfrutar de les seves aquarel·les i he pensat que valia la pena que el coneguéssiu.
Perquè un home que aconsegueix que els seus dibuixos decorin els autobusos de la ciutat, alguna cosa deu saber fer.
En Pinkney va néixer a Filadèlfia el 1939 i de ben petit ja va tenir interès i certa traça pel dibuix, malgrat les seves dificultats amb la dislèxia que li van detectar a la primària.
Ja més gran, va obtenir una beca per al Philadelphia College Museum of Art, i després de la seva graduació, va treballar en el camp del disseny de targetes de felicitació i la il·lustració. Més tard, va fundar l’Estudi Kaleidoscope (Boston) amb altres artistes i, posteriorment, va obrir el seu propi estudi per centrar-se en la il·lustració de llibres per a nens.

En els seus llibres es nota un interès en la diversitat i molts inclouen temes multiculturals i/o personatges afroamericans.
A més dels llibres per a infants, en Pinkney ha realitzat il·lustracions per a diverses empreses com el servei postal dels EUA, el Servei de Parcs Nacionals, i la revista National Geographic.

Segons conta ell mateix:
«Sóc un narrador que treballa amb el cor. Així que cada projecte s’inicia amb la pregunta:
—És aquesta història digna de ser explicada? És interessant? És sorprenent i desafiant? Aprendrem alguna cosa nova?
Quan es responen aquestes preguntes, llavors deixo que el text em parli. La meva feina és inspirar el text. Per tant, l’estil en què s’escriu una història (el seu idioma) em donarà pistes i em marcarà una direcció. Els dibuixos sempre els començo de la mateixa manera, faig esbossos en miniatura, seguits pels dibuixos de desenvolupament més grans i amb més detalls. Quan treballo per als nens procuro que els dibuixos siguin més clars que quan ho faig per als adults…
He il·lustrat un centenar de llibres per a infants. El meu favorit sempre és el que tinc sobre la taula de treball perquè els meus sentiments sobre un llibre en particular van lligats a la mateixa experiència de la creació. La meva intenció i esperança és portar a l’espectador a un món que només existeix gràcies a aquesta imatge.
Molts dels llibres que he il·lustrat parlen de la meva cultura, mentre que altres treballs es basen en la meva experiència viscuda com a Negre als EUA».