natrua

Aproximadament la tercera part de la superfície terrestre està coberta per boscos que ens proporcionen aliments, refugi, ens protegeixen i ens ajuden a combatre el canvi climàtic.

Una manera excel·lent de conscienciar i sensibilitzar l’alumnat sobre com cal conservar els arbres és recordar les persones o les organitzacions que van ocupar la seva vida a intentar que el nostre planeta no es degradi.

Coneixem la història del cap indi Seattle de la tribu Suwamish i la carta que va enviar als president dels estats Units, un text preciós que podem llegir en una edició molt acurada, publicada també per Akiara.

Sabem de la vida de la Wangari Maathai, política i ecologista kenyana Premi Nobel de la Pau i tot el que va fer al seu país plantant milers d’arbres.

I, naturalment, llegim amb interès i emoció els relats que traspuen estimació per la natura, com l’obra de Jean Giono “L’home que plantava arbres” perquè uns i altres saben que la Terra ens dóna tot allò que necessitem per viure i per això cal respectar-la.

«Plantar el món» és un llibre de poesia però també de coneixements. Ens parla de la vida dels arbres, talment com si fossin persones perquè

els arbres tenen somnis
I els arbres no es rendeixen mai

Aquestes quaranta pàgines segueix una mena de fil argumental que comença una primavera quan

El blau es va fer flor
i el verd en fulla es va convertir.
L’escuma es va escampar
i els arbres van poblar la terra.

I continua explicant com són —són lliures i també captius— a què s’assemblen, quines aventures s’expliquen al lloc on viuen, quis fruits donen, els perills a què estan sotmesos, els noms que reben, i sobretot, sobretot, què podem fer perquè es compleixin els seus somnis.

Les il·lustracions de la Concha Pasamar plenes de color i espontaneïtat, com si es tractés d’un quadern de camp, són precioses.

El llibre forma part de la col·lecció “Akipoeta” i està enquadernat a fil vist, que permet que s’obri completament i així gaudir de la seva lectura.

Poemari recomanat a partir de cicle inicial.
LES DADES:
Títol: Plantar el món
Autor: Javier Sobrino
Il·lustradora: Concha Pasamar
Traductores: Glòria de Valdivia i Elena Martín
Editorial: Akiara
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

imatge extreta del web de l’ecole des loisirs

«Endevina qui fa què» és un dels llibres que estan en el meu top ten personal dels àlbums per a infants. Es fantàstic per mirar les imatges i fer deduccions. Sovint parlem de fer “inferències” predictives (què passarà a continuació?) que, com passa també amb les deduccions, apel·len directament al raonament, al sentit comú, a la observació. En aquest llibre, la Gerda Muller ens explica un passeig invisible pels voltants de la casa en un paisatge nevat del que només veiem les petjades que deixen els animals i les persones. És feina del lector endevinar què està passant, què falta o que ha canviat a mesura que avança la història. Senzillament genial.

L’autora i il·lustradora és holandesa i enguany celebra els seus noranta-tres anys, dels quals seixanta-vuit els ha passat dibuixant i publicant una pila de llibres per a infants i joves. Més de 120.
La Gerda Muller té un estil minuciós, detallista, exigent que explica en els seus llibres aspectes relacionats amb la fauna i la flora. Ve a ser com una mena d’enciclopèdia de la natura però amb unes històries que estimulen la curiositat.
En els seus dibuixos veiem com s’ha documentat abastament, i així, les verdures, els ocells, els gossos, les flors, tot allò que fa referència a la natura més propera, ho explica amb precisió. Potser podríem dir que el seu estil entra dins del gènere naturalista, més que no pas realista.
Un altre dels aspectes curiosos i sorprenents de les seves imatges és la presència gairebé constant de la pluja perquè al seu país hi plou sovint i el paraigües és un element quotidià.

Depenent del tema i la composició de les imatges, l’autora tria una tècnica pictòrica o altra. Per exemple, veiem dibuixos fets amb ploma quan es requereixen molts detalls; quan es tracta de recrear una certa atmosfera llavors usa el gouache. Les aquarel·les no les fa servir mai perquè diu que és massa transparent i prefereix les formes més potents.
Tampoc treballa amb l’ordinador.
Un altre detall és que els seus personatges sempre estan en moviment i gairebé mai hi ha algú estàtic.
Tres dels llibres d’aquesta autora que destaco, a més de l'”Endevina qui fa què” són: