Algunes llibreteres sovint repeteixen que un llibre és novetat per a tu quan no l’has llegit, encara que s’hagi publicat fa cinc, deu o cinquanta anys. Per a tu és novetat.
El que avui presento és una novetat per a mi, encara que es va publicar fa nou anys. No el coneixia i l’he trobat buscant textos per a un altre treball que ara no ve al cas comentar.
Quan vaig comprar «Soy un punto» em van venir al cap Leo Lionni, Peter Reynols, Hervé Tullet i Jerôme Ruillier, il·lustradors que han sabut jugar amb la senzillesa de les formes per mostrar-nos idees i missatge més o menys potents.
Hi ha molt poc text en aquest llibre de mida gran, generosa, on només es juga amb el blanc i el negre. Suficient per arribar a emocionar-nos.
A les primeres pàgines veiem la vida d’un punt negre i els altres punts negres que conviuen a les planes de la dreta (les de l’esquerra estan en blanc, buides) i ens mostren les cases on viuen, a què juguen, com són de feliços. Ens recorda a nosaltres, els habitants del primer món.
Unes pàgines més endavant apareixen a l’esquerra els punts blancs. No tenen cases, aliments ni diversió i demanen als negres si poden venir a la seva banda.
Els negres accedeixen i es produeix una mena d’invasió lenta, silenciosa, que va ocupant tot l’espai fins que no n’hi ha prou per a tothom.
A partir d’aquest moment, els punts negres entenen que han d’anar a la banda de l’esquerra i ajudar a construir habitatges, conrear els camps i fer-los veure com es pot viure bé.
La història segueix i, dins de la seva simplificació aparent hi ha un missatge profund que ens interpel·la i, sobretot, als joves lectors els obre la mirada sobre el món, els refugiats, els conflictes, etc. mitjançant petits detalls, suggeriments, que potser costen d’entendre però que van calant, referits a la necessitat de compartir, de treballar plegats, de ser positius i optimistes, perquè encara que conviure sigui senzill, en el fons, en el fons, és força complicat.
I segur que en arribar a la darrera pàgina, els vostres fill o els vostres alumnes us diran que els “punts” ara són feliços.
LES DADES:
Títol: Soy un punto
Text i il·lustracions: Carlo Macri i Carolina Zanotti
Traductora: Elena Greggio
Editorial: San Pablo
Pàgines: 48
Madrid, 2015









