Kitty Crowther

L’Ana és una noia solitària que pateix molt. La seva mare és morta i a ella no la visita gairebé ningú. Alguna cosa creix al seu interior. Alguna cosa trista.

Viu a tocar del llac de les tres illes. Són unes illes ben estranyes perquè sembla que vagin canviant de lloc. De fet, li sembla a ella i als altres veïns. Quan s’atansa al llac, mira lluny, cap a la altra riba, i s’imagina que hi algú com ella, però com està tan trista no s’atreveix a agafar la barca i creuar el llac o anar caminant.

Una nit no pot més i es vesteix de pressa, sense pensar, sense mirar-se al mirall, i surt de casa.

Busca una pedra gran, puja a la barca i rema fins a les tres illes. Salta i s’enfonsa. És la imatge esfereïdora que et mostrem a continuació:

A partir d’aquí el conte canvia perquè l’Ana coneix als habitants que hi ha al fons del llac i que són tres gegants.

Si, fins a aquell moment, el relat s’ha centrat en la tristesa i la pena de l’Ana, a partir d’ara tot canvia i la seva vida pren un nou sentit perquè es tractarà d’ajudar als gegants abans que caigui sobre ells una terrible maledicció.

Com en els contes populars, el final feliç és esperat i tanquem el llibre amb un bon regust perquè hem llegit una història bonica i hem disfrutat d’unes il·lustracions fantàstiques, amb les que l’autora, la Kitty Crowther, va guanyar el premi Baobab 2009, atorgat pel Salon de Montreuil i, un any després, el 2010 va obtenir el Premi Memorial Astrid Lindgren, atorgat pel Govern de Suècia.

Un llibre que recomanem a partir de cicle superior.

Una cosa que no he entès (no és la primera vegada que em passa) és perquè alguns llibres van tancats amb paper film i no els podem fullejar abans de comprar-los. En aquest cas, a més, la sorpresa ha estat enorme perquè resulta que les guardes estan invertides i imagino que és un error. Coses de la impremta, suposo.

LES DADES:

TITOL: Ana de lago

Autora: Kitty Crowther

Il·lustradora: Kitty Crowther

Traductora: Joana Carro

Editorial: Fulgencio Pimentel e hijos

Pàgines: 42

Logronyo, 2023

La il·lustradora d’aquest mes es diu Kitty Crowther. De pare anglès i mare sueca, va nèixer el 1970 a Brussel·les on encara hi viu. Probablement el fet que en néixer patís un problema d’audició va provocar que li costés molt parlar. A les dificultats físiques potser es va ajuntar el batibull de llengües perquè el pare anglès i la mare sueca en un país de parla francesa o flamenca compliquen (o enriqueixen, que això no se sap mai) l’aprenentatge. El cert és que la Kitty va trobar en l’art la seva manera d’expressar sentiments i emocions i des d’aquells llunyans dies de la seva infantesa encara no ha parat de dibuixar i d’escriure.
L’any 2010 va ser guardonada amb el Premi Astrid Lindgren, el més prestigiós que existeix en el món de la literatura infantil i juvenil. Aquest premi li va donar l’oportunitat de ser més coneguda i que els seus llibres es traduïssin a molts idiomes.
La Kitty Crowther parla de temes com l’amistat, la soledat o la pèrdua d’un ésser estimat, subjectes quotidians com la por (Scric scrac bibib blub!), l’espera, el temps que passa (I doncs?) o els petits triomfs de cada dia (la sèrie Poka y Mina). La natura també és molt present en les seves obres.

Diu que no intenta fer llibres bonics, sinó històries que li interessen profundament i té la sensació que són aquests temes els que la trien a ella. Els seus contes estan plens de misteris i éssers estranys i pertorbadors però tendres i delicats. El seu món és força intens i combina la foscor amb els somnis. Un món màgic, vaja.
Segons la Kitty el dibuix és una forma d’escriptura. Ella escriu i dibuixa al mateix temps. Comenta que si la història l’emociona continua pàgina rere pàgina sense saber com acabarà. La mà li marca el ritme i ella va traudint el que li passa pel cap en imatges. Segons diu: «Una de les meves grans alegries és aquesta sensació de llibertat total.»

D’entre els seus moltíssims llibres, recomanem:

I doncs?
A la sala de jocs tot està tranquil. La nina llegeix un llibre.
Arriba l’ós blau.
—Llavors? —pregunta l’ós— Ha arribat?
—No —respon la nina
Arriba el conill rosa.
—Ha arribat?
—Encara no
—Llavors? Llavors? —pregunten tots… Xist, se sent un soroll…

La sèrie Poka y Mina
Las alas nuevas
El fútbol
De pesca
En el cine
Despertar

Són uns llibres protagonitzats per dos insectes farcits de bones intencions i sentiments que els infants poden reconèixer. Les frases són senzilles.

Mi amigo Juan
El Nico és una merla però el mar l’ha atret des de sempre. Un dia decideix deixar el bosc. Quan arriba a la vora de la mar troba a en Joan, la gavina. És el principi d’una gran amistat.

¡Scric scrac bibib blub!
Amb aquesta família de granotes, Kitty Crowther se les arregla per fer-nos riure i emocionar-nos. Les imatges senzilles fetes a llapis i una o dues frases són suficients perquè els lectors se submergeixin en aquesta història. El tema és clàssic. És l’hora d’anar a dormir i en Jerónimo, la petita granoteta, té por de quedar-se sol a la seva habitació, a les fosques. Els pares han fet el que cal per prendre totes les precaucions (llegir-li un conte, el petó de bona nit…) però, quan finalment es troba sol, els monstres i els sorolls de la nit tornen a aparèixer, especialment un estrany soroll: ¡SCRIC SCRAC BIBIB BLUB! La solució és anar a dormir al llit dels pares. Però el pare, despert, comença a sentir el mateix soroll …

El niño raiz
La guineu porta a en Leslie cap al bosc profund, un bosc que no apareix als mapes. En una clariana, trobarà un ésser estrany i misteriós que li canviarà la vida.