Isop

Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants perquè s’interpreten com a masclistes, violents i altres adjectius. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.

Una de les faules d’Isop que vaig sentir de menut de llavis del meu avi Vicenç era la del “Ratolí de camp i ratolí de ciutat” i fa uns mesos veig veure la versió d’en Roberto Piumini amb il·lustracions gairebé hiperrealistes d’Irene Volpiano i vaig tornar a llegir l’extraordinari relat.

Topotip i Topotap és la mateixa trama clàssica però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives. És un llibre molt bonic. Una companya mestra, el va explicar als seus alumnes de cicle inicial i em va dir que els va interessar molt com estava il·lustrat. També li va servir per buscar amb els alumnes els avantatges i els inconvenients de viure a la ciutat o viure al camp.

Al web de l’editorial podem llegir el següent resum:

En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Topotip i Topotap
Autor: Roberto Piumini
Il·lustradora: Irene Volpiano
Traductor: Emili Manzano
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

Isop va escriure moltes faules. Una de les més conegudes és «La llebre i la tortuga» i l’hem explicat a l’escola o a casa perquè, a banda de ser divertida, té una moralitat que ens va bé per parlar de la perseverança enfront de la desgana i la mandra. Recorda l’acudit aquell del nen que va escriure “demà estudiaré” i cada matí en llevar-se ho llegia i pensava: Bé, demà estudiaré, avui no!

La faula de la llebre i la tortuga té diverses variants i, en aquest conte, l’autor juga de manera enginyosa amb l’inici d’Isop i ho acaba de manera similar a una de les diverses variants que proposava La Fontaine. Entremig, afegeix diverses possibilitats que ens fan riure molt veient l’enginy de la tortuga, i com la llebre a cada fracàs s’enfada més.

La idea principal girà la voltant de la pregunta: Què passaria si la llebre no es quedés adormida? I la resposta és en el relat que estem comentant.

Les il·lustracions d’en David Pintor són reconeixibles perquè té un estil ben definit amb uns traços gruixuts, cares molt expressives i uns moviments dels cossos que aporten tot el significat que, hàbilment, han eliminat del text.

Les primeres pàgines mostren la faula clàssica (la cursa, la llebre dormint i l’arribada de la tortuga al final, la primera) A partir d’aquí, la llebre demana una revenja, una segona cursa. La tortuga se les empesca per tornar a guanyar i encara faran una tercera, una quarta, una cinquena, etc. i sempre és la tortuga qui arriba primera a la línia de meta. Els diàlegs entre elles dues estan dibuixats sobre un fons totalment blanc que resulta força impactant.

El detall del barret vermell al cap de la tortuga és la clau de tot plegat.

M’ha agradat molt, tot i que quan l’he vist, abans d’obrir-lo, primer he pensat que era una recreació de la coneguda faula, i després m’ha vingut al cap un ai, ai, ai! que ja tenim una altra adaptació de la història i la llebre i la tortuga acabaran essent amigues i berenant xocolata amb xurros cada tarda… però, no! Ni una cosa ni l’altra.

Lectura recomanada a partir de cinc anys (o fins i tot de quatre, ben acompanyats)

LES DADES
Títol: Tortuga vs Llebre. La revenja
Autor: David Pintor
Il·lustrador: David Pintor
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2023