Un llibre que recorda els deu anys de l’Encontats de Balaguer

Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.

El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.

Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.

Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.

He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.

La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.

24 d’octubre, Dia de les Biblioteques

El proper diumenge celebrarem el dia de totes les biblioteques: les públiques, les escolars, les universitàries, les especialitzades, les nacionals i les regionals. Totes són espais que ofereixen eines i serveis per impulsar l’aprenentatge. Els motiu que les connecta a totes és que les persones puguem adquirir nous coneixements i ens enriquim, obrint les nostres mirades i generant noves idees.

Enguany serà molt especial perquè, finalment, un dels meus somnis esdevindrà realitat gràcies al suport de molta gent que també hi creu en el poder transformador de la lectura. Us informaré, abastament, la propera setmana.

El cartell commemoratiu que encapçala aquest post és obra de la il·lustradora extremenya Mayte Alvarado.

Els propers dies també circularà per les xarxes un vídeo commemoratiu, en línia amb el lema d’aquest any: «Biblioteques: llegir, aprendre, descobrir».

Dia de la Biblioteca, 24 d’octubre 2016

franco-matticchio-1957

Franco Mattichio

Algú m’han contat que el proper dilluns 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca. Seria fantàstic organitzar una festa amb confeti i bombolles de sabó i m’encantaria vestir-me per a l’ocasió com el personatge d’algun llibre, seure a la taula d’una biblioteca de la ciutat on visc i esperar que vinguin a visitar-me. A les biblioteques pots ser qui tu vulguis. Des de Mary Poppins fins a Matilda, Atreyu, Dràcula o fins i tot Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Pots posar-te botes de pèl, plomes, xanques i barrets.

Aquest és un fragment del pregó d’enguany que ha escrit la Ledicia Costas amb motiu de la commemoració del Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb el suport del Ministeri de Cultura, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans. La festa se celebra des de l’any 1997.

Cada any un escriptor i un il·lustrador redacten el pregó i el disseny del cartell que es difon entre totes les biblioteques d’Espanya. Aquest any les escollides han estat la Ledicia Costas, darrera guanyadora del Premi Nacional i del Premi Lazarillo i la il·lustradora Elena Odriozola, també guardonada amb el Premi Nacional d’Il·lustració el 2015.
Si no us arriba el cartell a l’escola, el podeu imprimir, ampliar i repartir a les classes per llegir-lo el proper dilluns. El trobareu al web de Amigos del libro: http://www.amigosdelibro.com/

El text, molt bonic, diu així:

jacek-yerka-1952

Jacek Yerka

Una luciérnaga es una isla perdida en la noche más densa. Cien luciérnagas, una constelación misteriosa que marca el rumbo hacia otros universos. Así, con esa estrategia de luz, se organizan los libros que moran en las bibliotecas. Son caricias fosforescentes que incendian los sueños y recomponen los corazones grises hasta hacerlos recobrar su color rojo brillante. Cualquier individuo que padezca el síndrome del corazón gris, debería ponerse en manos de un experto y visitar una biblioteca.
Para escribir un libro, además de hacer malabarismos con las palabras hay que ser una desvergonzada o un loco. Un atrevido, una excéntrica descontrolada. Llevar un calcetín de lunares, otro de rayas y los pelos de punta. Una cresta como las que lucen las cacatúas sería un peinado muy interesante para un escritor. Solo las mentes más disparatadas son aptas para escribir libros. Pero para custodiarlas no es suficiente con tener un desajuste en los cables cerebrales. Es indispensable ser de fuera. Un extraterrestre. Las bibliotecas albergan seres con antenas giratorias, cerebros millométricos que memorizan títulos rebuscados, rimbombantes, campanudos. Las personas que custodian libros siempre me han parecido criaturas singulares. Están dotadas de extremidades retráctiles que estiran y estiran hasta alcanzar aquel volumen al que parecía imposible acceder. A continuación, como si nada, se recomponen y todo vuelve a su posición natural. Parecen seres humanos, pero a poco que les observes percibirás que no son de aquí. Una de las cosas que más me fascina de los bibliotecarios es su cerebro. ¡Me parecen tan listos! Los libros fabrican pensamientos. Pasar tantas horas dentro de una factoría de ideas es bueno para tener un corazón rojo y brillante y una cabeza repleta de planes fantásticos.
Alguien me han contado que el 24 de octubre es el Día de la Biblioteca. Sería genial organizar una fiesta con confeti y pompas de jabón. Celebrarla por todo lo alto. Me encantaría vestirme para tal ocasión como el personaje de algún libro, sentarme en la mesa de una biblioteca de la ciudad donde vivo y esperar a que fueran a visitarme. En las bibliotecas puedes ser quien tú quieras. Desde Mary Poppins hasta Matilda, Atreyu, Drácula o incluso Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Puedes ponerte botas de pelo, plumas, zancos y sombreros. ¡Sombreros! ¡Eso es! Imagino a una pequeña lectora acercándose a mí discretamente, atraída por los colores y formas de mi sombrero:
—Sombrerera loca, ¡qué fiesta más maravillosa! ¿Sería tan amable de servirme una taza de té?
Yo se la serviría con mucho gusto, poniendo cara de mujer refinada, y luego ambas haríamos ruido al tragar. Sonaría algo parecido a glup glup glup. Y antes de que nos diese tiempo de romper a reír de forma desenfrenada, aparecería el bibliotecario, como surgido de la nada, que para eso poseen la facultad de materializarse delante de ti en el momento más inoportuno, y nos advertiría de que las bibliotecas no son merenderos. Hay que reconocer que son únicos custodiando tesoros. Extraterrestres con el corazón rojo y brillante. Qué cosa tan extraordinaria. ¡Feliz Día de la Biblioteca!
Ledicia Costas

cartel