Un dels records del meu pare era de quan l’any 1950 va arribar a l’Hospitalet. Havia nascut al sud de França on va viure vuit anys, abans no tornés al País Valencià. Més tard, amb trenta anys, va fer via cap a Catalunya. M’explicava que la primera de les feines que va fer era la de «Repartidor de gel» i consistia en anar amb un carro on hi duia les barres de gel que repartia a lleteries, botigues de queviures i també a particulars. Em deia que aquella feina li va durar poc.

Quina ha estat la meva sorpresa que he vist una il·lustració a la pàgina 73 d’aquest llibre de no ficció on parla d’oficis que ja no existeixen. El de «repartidor de gel» va desaparèixer perquè uns anys més tard, cap al 1960, gairebé tothom tenia nevera elèctrica i ja no els calia el gel per conservar els aliments.

El llibre es llegeix amb interès i està ben fet. Segur que a les escoles té molt èxit, gairebé com el que tenen els «llibres dels rècords» plens de curiositats que enganxen als infants.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Hi ha feines que recordem fàcilment. Si llegim “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes” segur que sabem de què va la cosa però si ens parlen de “”madames toilettes”, “venedors de sorra” o “nens dels assots” tindrem curiositat per saber quines feines inusuals eren.

No tenia ni idea que a l’època de l’Imperi Romà hi ha via “depiladors d’aixelles” a les cases de banys, la feina dels quals consistia precisament en tenir cura de la higiene dels clients i depilar les aixelles i altres parts del cos on, amb unes pinces de bronze arrencaven els pèls un a un o a blens. Quin mal!

M’han semblat increïbles algunes feines com la dels “artistes del pet” que als teatres de “varietés” eren capaços d’absorbir aire amb el cul i expulsar-lo en forma de melodia. També s’expliquen fets interessants sobre llocs de treball a ciutats insalubres i brutes com “Els homes de la nit” que arriscaven la seva vida en una feina repugnant i perillosa per a la seva salut.

Molts oficis s’han perdut i altres estan en camí de desaparició com “telefonistes” “dependents de vídeo club” o “empleats de les agències de viatges”.

Un llibre de coneixements que agradarà a nois i noies a partir dels vuit anys.

LES DADES:
Títol: Oficis que ho van petar i les seves sorprenents històries
Autor: Markus Rottmann
Il·lustrador: Michael Meister
Traductora: Tiana Puig
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 96
Sant Feliu de Guixols, 2024