A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt —la traducció castellana és més explicita i juga amb la idea de velocitat i salut: “a toda pastilla”.

A les primeres pàgines hi ha un hospital d’animals enmig del bosc, amb la sala d’espera, la infermera Engràcia i els diferents box on són atesos els animals.

En un dels espais està el conill amb un pla de medicació enorme i a la sala del costat, separat per una cortina, hi ha el llop amb una ferida de bala a la panxa. Com que la infermera (una talpeta amb poca vista) no encerta amb la xeringa, el llop s’enfada i es cura ell mateix. En aquell moment arriba el caçador i dispara però el seu tret que va directament al llop es desviat pel degotador del conill i li salva la vida. Ambdós fugen i comencen la seva gran aventura.

El llop té un codi ètic sagrat. Li diu al conill: Abans m´has salvat la vida amb el degotador. Ara t’he de salvar la vida jo a tu.

Com que el tractament del conill ha de durar cinc mesos, el llop es veu obligat de cuidar-lo i així viatgen des de finals de l’estiu fins a l’inici de la primavera. Des d’aquesta escena a la pàgina vint-i-dues fins a l’acabament de la història anem seguint les seves peripècies durant 160 pàgines més i, en aquest viatge, acabarem estimant-los.

Viatgen en una camioneta robada, una moto amb sidecar i a peu.

M’ha agradat molt l’escena en que el llop, mentre condueix, va cantant “Born to be wild” i el conill s’afegeix. M’ha recordat que aquesta cançó es va fer molt coneguda gràcies a una road movie dels anys 70, Easy Rider, on vam descobrir a Dennis Hooper i Jack Nicholson. Era una pel·li on els protagonistes feien un viatge en moto per diferents Estats que conduïen al sud, a Louisiana. M’ha sobtat que l’autora, la Josephine Mark, la conegués, perquè ella va néixer anys més tard.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a cicle superior i ESO.

La conversa amb una amiga de Tarragona, m’han tornat a recordar aquesta joia de còmic que vaig conèixer gràcies a la Montse, llibretera de “Lectors al tren!”

Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Crec que és un excel·lent guió per a una pel·lícula de dibuixos animats.

LES DADES:
Títol: Un viatge gota a gota
Autora: Josephine Mark
Il·lustradora: Josephine Mark
Traductora: Cristina Sala
Editorial: Astiberri
Pàgines: 184
Bilbao, 2023