medalla Caldecott

Aquest àlbum pot semblar un altra història de llops i caputxetes però ens equivoquem.

Proveu de mostrar-lo als vostres alumnes de cicle infantil i veure com poden llegir i entendre les imatges. Només cal anar passant pàgines i preguntant què hi veuen i animant-los a que facin inferències.

Per exemple, la primera imatge ens presenta una família que viu en una casa de camp. Es veu el pare, la mare, la nena i el gos. Estan esmorzant. Quan passem pàgina, ens trobem amb la nena caminant, a punt de desaparèixer per la dreta i es gira per acomiadar-se del gos que burda “bub! Bub! bub!”. Lluny, es veu la casa.

Atureu el relat i no passeu plana. Pregunteu a qui els recorda la nena i on creuen que va. Escolteu les respostes perquè unes pàgines mes enllà ho descobrirem amb sorpresa.

De tant en tant trobem unes imatges emmarcades en cercles (símbols que indiquen que el relat acabarà bé). A la pàgina de l’esquerra, un cercle amb la nena vestida de vermell i a la dreta els llops.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament, sobretot si aneu aturant-vos, preguntant i esteu alerta a les interpretacions (encertades) que fan els lectors.

La història és commovedora. Narra com un dia d’hivern, una nena vestida de vermell torna a casa i un temporal fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també sembla perdut i allunyat de la manada. A l’altra banda del turó se senten udolar els altres llops.

M’ha agradat perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató.

Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

El treball plàstic està ben pensat i té ritme cinematogràfic amb uns paisatges fets amb tintes i aquarel·les que reforcen la cruesa del fred. Per llegir i rellegir. Cada vegada descobrim noves capes de lectura que ens ofereixen moltes interpretacions.

Un llibre recomanat per a infants entre cinc i vuit anys.

LES DADES:
Títol: Llops a la neu
Autor: Matthew Cordell
Il·lustrador: Matthew Cordell
Traductora: Maria Ros
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

L’Il·lustrador d’aquest mes és en Jerry Pinkney, un autor força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre publicat (les faules d’Isop) però als EUA és un personatge molt estimat i amb molt de prestigi que ha fet nombroses exposicions, conferències i ha guanyat tots els premis imaginables.
L’he conegut per casualitat a través de l’Andrea Pozo que em va passar una joia sense text sobre la faula del lleó i el ratolí. Així que, investigant i buscant més informacions he pogut disfrutar de les seves aquarel·les i he pensat que valia la pena que el coneguéssiu.
Perquè un home que aconsegueix que els seus dibuixos decorin els autobusos de la ciutat, alguna cosa deu saber fer.
En Pinkney va néixer a Filadèlfia el 1939 i de ben petit ja va tenir interès i certa traça pel dibuix, malgrat les seves dificultats amb la dislèxia que li van detectar a la primària.
Ja més gran, va obtenir una beca per al Philadelphia College Museum of Art, i després de la seva graduació, va treballar en el camp del disseny de targetes de felicitació i la il·lustració. Més tard, va fundar l’Estudi Kaleidoscope (Boston) amb altres artistes i, posteriorment, va obrir el seu propi estudi per centrar-se en la il·lustració de llibres per a nens.

En els seus llibres es nota un interès en la diversitat i molts inclouen temes multiculturals i/o personatges afroamericans.
A més dels llibres per a infants, en Pinkney ha realitzat il·lustracions per a diverses empreses com el servei postal dels EUA, el Servei de Parcs Nacionals, i la revista National Geographic.

Segons conta ell mateix:
«Sóc un narrador que treballa amb el cor. Així que cada projecte s’inicia amb la pregunta:
—És aquesta història digna de ser explicada? És interessant? És sorprenent i desafiant? Aprendrem alguna cosa nova?
Quan es responen aquestes preguntes, llavors deixo que el text em parli. La meva feina és inspirar el text. Per tant, l’estil en què s’escriu una història (el seu idioma) em donarà pistes i em marcarà una direcció. Els dibuixos sempre els començo de la mateixa manera, faig esbossos en miniatura, seguits pels dibuixos de desenvolupament més grans i amb més detalls. Quan treballo per als nens procuro que els dibuixos siguin més clars que quan ho faig per als adults…
He il·lustrat un centenar de llibres per a infants. El meu favorit sempre és el que tinc sobre la taula de treball perquè els meus sentiments sobre un llibre en particular van lligats a la mateixa experiència de la creació. La meva intenció i esperança és portar a l’espectador a un món que només existeix gràcies a aquesta imatge.
Molts dels llibres que he il·lustrat parlen de la meva cultura, mentre que altres treballs es basen en la meva experiència viscuda com a Negre als EUA».