Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Gorazde zona segura», periodisme en forma de còmic

Fa tres anys vaig estar visitant Bòsnia. M’interessaven un parell d’enclavaments. La biblioteca de Sarajevo i el pont del Drina.

La biblioteca ja no existeix i s’ha creat com una mena de mite al seu voltant recordant que va ser bombardejada i destruïda durant l’assetjament de l’exercit serbi. Bé, quan ets allà te n’adones que no va ser exactament així perquè, si bé és cert que la van destruir, resulta que estava en el mateix edifici on hi havia el govern municipal. En canvi el pont del Drina, a Visegrad, sí que em va fascinar. Era un somni estar allà i recordar la gran novel·la d’Ivo Andric.

La ciutat de Gorazde va ser una sorpresa. A indicació del guia que ens acompanyava, ens vam desviar de la ruta marcada i vam passar la tarda visitant aquell enclavament. Vam veure les restes de la guerra, els túnels i la passarel·la que usaven per creuar el riu sense ser abatuts pels franctiradors, etc. Un record colpidor i que et marca, sens subte.

Ara, he acabat de llegir el magnífic document en forma de còmic on Joe Sacco recull les seves vivència durant els dos anys que va estar fent periodisme i visitant la zona.

Recordo que quan a Bosnia es mataven entre ells, a Barcelona estàvem celebrant els Jocs Olímpics. Quines coses, oi? A dues hores d’avió, una guerra terrible i nosaltres de festa.

«Gorazde, zona segura» és una passada, un document que combina coneixements, art i emocions. Hem sentit a parlar molt de Sarajevo però el que va passar a Gorazde, a la Bòsnia Oriental, va ser encara pitjor: assassinats en massa i i el fracàs de l’ONU i la seva intervenció humanitària.

Durant aquell temps, el periodista Joe Sacco va fer quatre visites a Gorazde i va reunir material per al seu magnífic còmic. «Gorazde zona segura» mescla les pròpies experiències amb històries breus dels seus habitants, testimonis de primera mà. Es diferencien les seccions d’una forma enginyosa que és usar diferents fons de color blanc o negre segons sigui el cas.

El seu estil m’ha recordat a dos grans del còmic, Robert Crumb i Art Spielgeman.

Un còmic documental que hauria d’estar a les biblioteques dels Instituts.

Si us heu de fer un regal, aquesta és una bona opció.

LES DADES:
Títol: Gorazde, zona segura
Autor: Joe Sacco
Il·lustrador: Joe Sacco
Traductor: José Torralba
Editorial: Planeta
Pàgines: 298
Barcelona, 2016