“El nino de drap”. La història de la Núria Serrallonga, pionera en humanitzar la sanitat

La relació entre la infància i la sanitat és una preocupació de molta gent que aposta per dotar als equipaments sanitaris d’un ambient lúdic, agradable i proper als infants. Hi ha iniciatives genials que van en aquesta línia d’establir vincles i fer que les estades o visites als centres de salut i hospitals no esdevinguin tragèdies on els pares i les mares han d’estirar de la mà dels fills per entrar.

Fa uns mesos, l’Imma Palahí em va presentar la Lourdes, treballadora de l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu i vam estar parlant de la persona que va impulsar tot aquest moviment d’humanització de la sanitat infantil, la Núria Serrallonga, una infermera i psicòloga companya d’ella a Sant Joan de Déu. Em va fer avinent que hi ha un llibre que explica l’origen i el procés d’aquesta transformació: El nino de drap. Fa poc el vaig rebre.

Fotografia extreta del web de Sant Joan de Déu

Té format de conte i ens apropa al procés de gestació d’aquest model assistencial orientat a millorar l’experiència i l’hospitalització dels infants i les seves famílies.

L’he llegit i el que explica el relat és extraordinari! Narra com la Núria va dedicar molts esforços i a viatjar als Estats Units per conèixer de primera mà la tasca de la “Child Life” figura desconeguda en el nostre país. Ella deia “Jo veia que alguna peça no acabava d’encaixar. Els nens es restablien, això sí, però mentre eren amb nosaltres, deixaven de ser nens, deixaven enrere tot el que era important a la seva vida. És clar que el primer de tot és recuperar la salut, però, i si poguéssim fer les dues coses? Guarir-los i fer-los sentir bé en un lloc tan estrany i lluny de casa”

Vaig tenir l’honor de compartir un matí amb la Núria (la primera Child Life d’Espanya) que em va mostrar quina era la seva feina i com va introduir els gossos a l’hospital, els ninos de drap per explicar als infants el procés de l’operació al que es sotmetrien, els Pallapupes o els músics, entre d’altres. Després vam fer un tomb per les diferents instal·lacions on vaig poder veure de primera mà una entrada meravellosa amb espais de joc, tobogans, parets amb enigmes, etc.

Recomano el llibre a tothom i comparteixo algunes reflexions que trobareu al web de l’Hospital de Sant Joan de Déu on podeu comprar el llibre.

“Imagineu el mateix nen a qui algú explica fins que ho entengui quin és el problema que té, amb l’ajuda d’un nino de drap. Que algú l’acompanya per aquell lloc que no coneix i li fa veure que tot plegat és allà per ajudar-lo. Que algú li deixa tocar els aparells desconeguts perquè vegi que no són monstres. Que algú li explica per què se l’enduen i convida els pares a acompanyar-lo. Que algú treballa amb les metges i les infermeres perquè les coses no li facin mal. Que algú s’inventa mil maneres de distreure’l perquè tot passi més de pressa. Que algú vetlla perquè conegui els mestres, els músics, els gossos de l’hospital… Que algú fa que pugui riure amb els pallassos. Que algú fa tot el possible perquè no deixi de fer la seva vida de nen”

LES DADES:
Títol: El nino de drap
Autora: Maria Josep Planas
Il.lustrador: Xavier Krauel
Editorial: Edicions Hospital de Sant Joan de Déu
Pàgines: 82

Posats a imaginar…. La relació entre el món educatiu i el sanitari

He fet unes reflexions al Diari de l’Educació sobre «Educació i salut, una col·laboració necessària» on explico, de manera suau, algunes realitats en que es troben les mestres a l’aula.
Les podeu llegir clicant a:
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2020/02/25/educacio-i-salut-una-collaboracio-necessaria/

Deixo per més endavant, la relació entre la salut i la literatura infantil i explicaré com hi ha grups de persones preocupades pel tema i que aposten per «humanitzar la sanitat» i dotar als equipaments sanitaris (CAP, hospitals) d’un ambient més agradable i més proper als infants. Són projectes que ens recorden que la lectura també cura.

Explicarem casos com el de l’Associació MUA Solidaris (https://muasolidaris.com/) amb la publicació del llibre «No vull ser un heroi», la historia d’en Guille, un nen com molts d’altres: curiós i alegre i a qui agrada fer moltes coses, però que ara haurà de passar un temps a l’hospital i té una miqueta de por. Quan hi arriba i es queda sol a l’habitació, oh!, troba, amagat rere la tauleta de nit, un ninot de peluix i un diari secret!


Es tracta d’un conte sobre el valor de l’amistat i la importància de la investigació per fer que cada vegada hi hagi menys nens i nenes ingressats.

També us en parlaré d’«Acompanyart», d’«Adjana» i altres iniciatives genials que van en aquesta línia d’establir vincles entre els equips mèdics i les escoles. Però avui em centro en els polls, mocs, rascades, diabetes, al·lergies, conductes agressives i altres realitats quotidianes a les nostres aules.