assaig

by

«Lo que una ama» lectures literàries a l’ESO

Una de les activitats més reeixides que es fan a les biblioteques són els clubs de lectura, un idea que neix de la necessitat de trobar espai per a la conversa.

És tan potent aquesta activitat que ha traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a les llibreries, les cafeteries i, fins i tot a les presons. I, naturalment, aquest recurs és ideal quan s’incorpora al dia a dia de les escoles i instituts.

Un cas exemplar és el que succeeix a l’Institut de Mungia (Bilbao) on la Miren Billelabeitia promou les tertúlies literàries. Amb aquesta acció s’activa el gust per la lectura i s’aconsegueix que l’esperit crític impregni els alumnes de 4t de l’ESO.

La Miren, llicenciada en Euskal Filologia, ha estat la professora de Euskara eta Literatura i de Literatura Universal i a l’assaig «Lo que una ama», Billelabeitia recull una part significativa de la seva experiència amb els alumnes que han participat de les tertúlies literàries.

El llibre té tres parts.

Primer, hi ha una breu introducció on ens fa avinent el perquè d’aquest llibre i, amb certa modèstia, ens adverteix del què trobarem i, sobretot, del que no trobarem. Diu, per exemple: No busques críticas literarias sobre los libros leídos, sino alguna reflexiones sobre la actividad lectora. No se proporciona información concreta sobre como leer o como trabajar la lectura. Tampoco se trata de un conjunto de ejercicios o de propuestas de trabajo individual en torno a ella, sino un compendio de inquietudes, opiniones y reflexiones de cuanto la lectura genera en los lectores jóvenes, en los adolescentes.

A continuació, ve una Primera part (Hablo del mundo de los libros) on l’autora fa una explicació del que són, al seu entendre, les tertúlies literàries. És un recorregut on ens posa al dia de com va arribar a aquesta eina de mostrar i compartir amb els alumnes la lectura i la literatura. És un capítol emotiu on la Miren defensa aferrissadament la necessitat de llegir i pensar sobre el que es llegeix per arribar a ser més crítics.

I, seguidament, trobem la part més interessant on, al llarg de 171 pàgines dividides en setze capítols, ens parla de les obres que han llegit i compartit els seus alumnes. De cada lectura ens fa unes reflexions.
La primera que comenta és Las troyanas, el clàssic d’Euripides, i, malgrat ésser una lectura exigent per començar el curs, veiem com els alumnes aconsegueixen extrapolar els fets que es narren comparant-los amb la realitat actual viscuda als països de l’Orient pròxim o a l’antiga Iugoslàvia relatiu al maltractament de les noies i les dones.

A continuació, ens explica tot el procés d’acostament a Sherezade a partir dels relats de Les mil i una nits, uns contes més senzills de llegir però que aporten una dosi gran d’emocions i permeten comparacions sobre com les dones han anat empoderant-se al llarg dels segles.

La tercera lectura és Hamlet. També llegiran poemes com Ítaca de Kavafis, la transformació de Gregori Samsa a La metamorfosi de Kafka, i altres lectures que obren la mirada al món que ens envolta. Molt interessant.

«Lo que una ama» és un lectura amena, inspiradora, que enganxa i mostra una altra manera de fer a l’aula per tal que els adolescents estimin la lectura i s’afeccionen a emprar-la com a recurs on trobar respostes als dubtes, anhels i somnis que tots tenim.

El llibre va ser mereixedor del Premio Euskadi de Ensayo en Euskera 2023.

LES DADES:
Títol: Lo que una ama
Autora: Miren Billelabeitia.
Traductor: Ángel Erro.
Editorial: Consonni
Pàgines: 240
Bilbao, 2025

by

«La emoción de leer», un assaig per al creixement emocionals dels joves, a partir dels llibres.

Paulo Cosín, després de «Para qué leer», segueix parlant-nos amb vehemència de llibres, de cinema, d’amor, de por, d’humor, d’emocions en definitiva.

La literatura, la bona literatura ens provoca emocions diverses. Totes són igual de vàlides i, de vegades, no les podem controlar. L’alegria, la tristesa, la ràbia, i tantes i tantes emocions (n’hi ha més de quatre-centes) hi són presents als llibres i ens és difícil reconèixer-les, comprendre-les i regular-les de forma correcta. Aprendre a gestionar-les, les nostres i les dels altres, també és una tasca que s’ha de treballar a les escoles i instituts. La intel·ligència emocional es pot educar, s’ha d’educar.

A l’assaig de Paulo Cosín, hi ha fragments que ens mostren quines emocions s’hi amaguen en les novel·les, las clàssiques i les més modernes. Qui hagi tingut la oportunitat de llegir els relats que comenta, ho entendrà millor. Si no és el cas, una porta s’obre i ens convida a llegir-los.
El llibre ens porta a pensar i recordar els relats que hem llegit i com ens hem sentit quan hem patit amb Shakleton, l’explorador que no va poder arribar al Pol Sud o amb en Gian dei Broggi que, a «El baró rampant», no va poder saber el final de la novel·la que estava llegint. També hem fet un sospir quan Edmond Dantés escapa de la presó, i ens hem enamorats de la Becky Thatcher com li va passar a Tom Sawyer. Són emocions que ens recorden que estem vius.

L’assaig comença amb un pròleg d’en Jordi Sierra i Fabra que ens explica com va esdevenir lector —leer me salvo la vida, diu— i després escriptor. En aquest breu pròleg presenta el que llegirem i ens recorda que cal llegir des de ben petits i que la paraula parlada o escrita és tot el que necessitem per créixer sans.
A continuació, hi ha una introducció força didàctica que, a manera de tractat de psicologia, ens explica què són les emocions i quina relació hi ha amb els joves i adolescents.

Venen després vuit capítols, alguns més llargs que d’altres, on ens presenten diferents emocions i com el cinema i la novel·la les ha tractat. Són pistes que ens submergeixen en aquests món íntim de les pròpies emocions però també de les compartides.

El primer no va de la por, l’emoció més forta, la més potent, com podríem intuir. Es titula “La emoción de amar” i ens situa en les novel·les amoroses de tots els temps. És el capítol més llarg, gairebé cinquanta pàgines, on s’analitzen cançons, pel·lícules, poemes i novel·les on ens parla d’enamoraments, conflictes, convivència, infidelitats, etc.

L’autor es val de fragments de novel·les («En la puerta de al lado», «El amante de lady Chatterley», «Campos de fresas», «Cuarenta y tres maneres de soltarse el pelo», «Así es como la pierdes», «Romeo y Julieta» i altres) així com de cançons, per anar explicant tot el que té a veure amb l’amor. És el capítol més interessant i, si coneixeu les novel·les citades, llavors és molt més fàcil d’entendre-ho tot plegat. Si no és el cas, llavors, com hem apuntat més amunt, és el moment d’anar a la biblioteca i buscar-les.

Segueixen capítols dedicats a la por, l’esperança, la violència, l’humor, els còmics, etc. Són capítols d’unes vint pàgines cadascun, de bon llegir i força didàctics, amanits amb cites, fragments de relats i observacions precises del que es vol explicar.

«La emoción de leer» és, com s’apunta des d’un primer moment, un assaig adreçat especialment als mestres, pares, mares i educadors socials perquè trobin eines, recursos per ajudar a créixer els joves i adolescents a viure amb passió i créixer com a persones més sociables i millors.

S’agraeix l’epíleg final on en Paulo Cosín fa una repassada al que acabem de llegir i resumeix, en quatre pàgines, les idees que convé recordar. Conclou que el punt i final de l’assaig no és més un punt de partida de quelcom nou i emocionant.

LES DADES:
Títol: La emoción de leer. Leer las emociones. Lectura para el desarrollo personal en jóvenes y adolescentes
Autor: Paulo Cosín
Editorial: Morata
Pàgines: 200
Las Rozas (Madrid), 2023

by

Nathalie Parain, pionera de la il·lustració per a infants

Sovint recordem a il·lustradors que anomenem “clàssics” com Lionni, Sendak, Ungerer o Carle perquè van obrir nous camins en el món de la literatura infantil i juvenil. Hi altres que no són tan coneguts però que molts anys abans van experimentar amb aquest art adreçat als infants i, d’alguna manera, podríem considerar-los els pioners.

Fa cosa d’un mes, les companyes del grup de treball em van regalar la biografia de la Nathalie Parain, de la que tenia només coneixement d’un llibre que porta per títol “Faites votre marché” publicat el 2012 però que originalment es va publicar per primera vegada l’any 1935. És un àlbum on una mare i una filla passegen pel mercat i van anomenant amb precisió cada objecte, botiga, fruita, peix, etc que troben, enriquint el vocabulari dels joves lectors.

El llibre del que us parlo és la biografia dedicada a Nathalie Parain.

Qui va ser Nathalie Parain?

(Natalia – Natacha Tchelpanova) (nascuda el 1897 a Kíev, i morta el 1958) va ser una dissenyadora d’origen rus, que va arribar a París el 1928. La seva carrera com a il·lustradora va començar l’any 1930, amb la publicació de l’àlbum “Mon Chat”, un exemple d’estètica constructivista per la geometrització de les formes i els jocs de provinents de l’avantguarda russa de la època.

A la contracoberta de la seva biografia llegim:

“Aquesta gran artista va deixar la seva empremta en la història del llibre infantil d’una manera decisiva. Formada a l’escola de l’avantguarda russa, va emigrar a França amb el seu marit, Brice Parain. Aleshores va començar una llarga i fructífera col·laboració amb Paul Faucher per als àlbums de Père Castor”

El llibre té tres parts. La primera és una entrevista de la Michèle Cochet a la filla de Nathalie, la Tatiana Mailliard-Parain, que ens explica un bon grapat d’anècdotes i mostra documents inèdits, conservats per la família.

La segona i la tercera són dos extensos articles de Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani que presenten respectivament els àlbums de Père Castor i les il·lustracions de Contes du chat perché.

L’entrevista val molt la pena perquè veiem que la relació entre mare i fila no va ser del tot com ens podem imaginar. Llegim que segons la filla, la N. Parain no tenia gaire interès pels infants i la feia servir com a model. Només cal veure aquesta imatge de “Faites votre marché” per entendreu. Mireu:

És un volum de 228 pàgines on he aprés molt de com treballava aquesta dona i m’ha agradat com estan explicades i analitzades les diferents obres i etapes per les que va anar passant com a artista. M’ha impressionat entendre l’ús de les diagonals en les seves il·lustracions. Per exemple quan analitzen la coberta de “Ja fais més masques”, veiem que Nathalie Parain dissenya la portada amb un nen i una nena que sostenen cadascun una màscara: les quatre “cares” formen així una diagonal Est (Japó) – Oest (continent africà), simbolitzant els pobles del planeta.


O la imatge que encapçala aqeusta entrada i que correspon al conte popular Baba Yaga, que ens mostra una diagonal formada pel riu i una segona on veiem la nena protagonista fugint per l’angle oposat dels animals. Tot el relat està farcit de diagonals que afegeixen dinamisme i a cada pàgina podem observar aquesta manera de presentar els personatges.

Mireu, per exemple, aquestes dues il·lustracions:

Però de tot el que conté aquest assaig em va semblar brillant la part on parla de la relació de la N. Parain amb la pedagogia de l’època i les referències a l’escola Decroly belga, al suís Ferrière i a l’Education Nouvelle francesa, que ens recorda la tasca de Ferrer i Guàrdia.

L’obra de Nathalie Parain va preparar el terreny per a les futures generacions d’il·lustradors que no haurien existit sense la tasca admirable que va dur a terme en aquell moment.

Un llibre per als estudiosos de la història de la il·lustració infantil que val molt la pena. L’editorial MeMo ha fet una bona feina i el llibre com a objecte és bonic, bonic.

Gràcies pel regal, companyes estimades!

LES DADES:
Títol: Nathalie Parain
Autors: Michèle Cochet, Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani
Editorial: MeMo
Pàgines: 228
Nantes, 2019
Idioma: Francès