De tant en tant, ensopegues amb un llibre que sorprèn. És el que m’ha passat amb aquest Yo caminé en zapatos de hierba. Sobretot he quedat fascinant per les il·lustracions.

El text és com un poema que explica un viatge. Qui narra és un nen. S’expressa com a “yo” i ens va explicant els llocs per on passa fins arribar a una porta. Entra i al darrera hi ha un jardí i unes escales llarguíssimes que el condueixen a una casa. La seva casa, on viuen una dona, un home i un gat.

El gat és un dels protagonistes. L’hem vist a les guardes i en una de les escenes que hi ha en acabar el relat.

El llibre és brillant perquè l’il·lustrador explica situacions que no apareixen en el text, com quan el nen va cap a la lluna i allà veiem la cara del gat reflectida. Aquesta imatge ens fa pensar que el nen torna al seu mon oníric, a una mena de regne de la fantasia, com el que ha començat el relat.

No sé quina tècnica ha usat en Hannes Binder però és extraordinària. Diria que és gravat sobre alguna superfície negra però no ho sé.

És un bon llibre per llegir en grup i anar descobrint tots els matisos que ens aporten les imatges, les perspectives, els objectes, etc. i també per analitzar el text, les paraules que es repeteixen, la relació entre allò estrany i allò més proper, entre l’aventura i el lloc segur.

Lectura recomanada per a nois i noies a partir de 8 anys.

LES DADES:
Títol: Yo caminé en zapatos de hierba
Autor: Heinz Janisch
Il·lustrador: Hannes Binder
Traducció: L. Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 32
Santa Marta de Tormes, Salamanca, 2026