Quan un projecte fa deu anys, se sol dir que està consolidat. El d’en Toni Argent i companyia fa dotze anys, així que imagineu si està de ben arrelat, especialment a la comarca del Vallès Oriental.
Enguany estan d’aniversari perquè cap infant sense conte celebren el 12è any d’aquesta iniciativa cultural, educativa i social que té com a objectius fomentar l’ús del català, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A més, pretén que, des de petits, sapiguem apreciar el valor i el gust per la lectura ja que són molts els beneficis de llegir: ajuda a enriquir el vocabulari, a millorar la comprensió lectora, la concentració, les habilitats lingüístiques, l’èxit escolar.
El proper St. Jordi’26 publicaran el 12è conte del projecte i ho faran d’una forma ben especial: imprimint 200.000 exemplars d’un conte que porta per títol El peluix sota la pluja. Vol ajudar els infants a entendre l’essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar. Es tracten temes com l’empatia, la generositat, l’amistat, la desigualtat.
Per celebrar-ho faran un acte el diumenge 31 de maig, a les 11:30, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. L’aforament és de 220 persones i segur que ho peten.
Si voleu més informació d’aquest magnífic projecte us podeu posar en contacte amb en Toni Argent, coordinador del projecte al web http://www.capinfantsenseconte.org
El conte:
La invitació a la lectura 
Segurament la proposta està feta amb la millor intenció, però el contingut del text em sembla molt qüestionable i les imatges són manifestament millorables. Uns contes amb una tirada tan elevada i amb ajuts públics haurien de tenir una qualitat contrastada, encara que l’edició sigui senzilla per abaratir costos.
Voldria saber si s’ha avaluat la seva eficàcia.
Agraeixo les teves reflexions i en comparteixo alguna. T’explico. Valoro l’esforç que fan els de “Cap infant sense conte” per posar a l’abast dels infants lectures i entenc que són la millor manera de fer persones amb criteri i amb poder per donar-li la volta al món.
Una altra qüestió, més discutible, és la qualitat o no dels textos. De fet, això ens passa amb moltes obres encara que tinguin al darrera grans segells editorials i molta promoció publicitària ocupant aparadors de les llibreries o passejant-se enganxats als laterals dels autobusos. És un tema força subjectiu, i allò que alguns entenen com a il·lustracions trencadores i boniques, per a altres són prescindibles o millorables. Hi ha molt a parlar, ja ho saps.
També he pensat que tenim una xarxa extraordinària de biblioteques públiques al nostra abast i el que caldria és dedicar més esforços a potenciar-les, perquè són un tresor obert a tothom, gratuït, ben organitzat, proper, amable, hospitalari, etc.
Respecte a la seva avaluació, no et puc contestar perquè no ho sé. Pots escriure al Toni Argent, Professor de secundària i coordinador del projecte. Ell té tots els detalls. Trobaràs la seva adreça i el seu telèfon al web http://www.capinfantsenseconte.org
No sé qui ets, però moltes gràcies pel comentari, de debò! I bon Carnaval, si ets de la festa!