«Educar a la intempèrie» 61 articles sobre educació, família i escola

Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.

Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.

Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.

Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.

El pròleg de Sílvia Blanch comença així:
Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.

I al web de Graó llegim:
Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants.
A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.

Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).

Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.

LES DADES:

Títol: Educar a la intempèrie
Autor: Vicenç Arnaiz
Editorial: Graó
Col·lecció: Micro-macro referències, 24
Pàgines: 182
Barcelona, 2025

«Les mans del meu pare». Tenir cura els uns dels altres

Les mans del pare, dures, aspres, grans, contrasten amb la pell suau i delicada del nadó que veiem a la coberta. Bé, per veure l’infant hem de treure la faixa que, en aquest cas, representa les mans del pare i a sota s’amaga el cos del nadó. Les mans de la faixa capten molt l’atenció perquè d’alguna manera abracen el fill. Entenem de seguida que el llibre va de com un pare té cura del seu fill. El fet que no aparegui la mare li confereix més força emotiva.

Es tracta d’un àlbum sense mots que ens explica el sentit de la vida.

A cada doble pàgina trobem a l’esquerra un cercle que ens recorda, com si estiguéssim mirant per un telescopi, les accions que fa un pare pel seu fill: lligar-li les sabates, tallar-li les ungles, vestir-lo, rentar-lo, donar-li de menjar, etc. Són gestos delicats, entendridors, de com el pare té cura del fill.

A la dreta, separats físicament pel plec del llibre es repeteix l’escena però en aquest cas ocupa la pàgina sencera i el nadó ara és un adult que cuida del seu pare gran. Són dues situacions que transcorren paral·leles.

Està molt ben trobada la gama cromàtica i els detalls que identifiquen a cada protagonista. Les ulleres, sobretot, i també els colors que diferencien ambdós parents: El groc del nadó esdevé el mateix groc del coll de la camisa del fill i les ulleres i el color verd ens mostren el pare que es fa gran.

Hi ha un moment molt ben resolt que són les pàgines centrals on es veu el nen créixer i créixer fins que arriba, cinc pàgines més endavant, a tocar les mans del pare i es llegeix la única frase del llibre:

“Les mans del meu pare són unes mans grans”

La idea que plana en tot moment és sobre la vida, i ja imaginem que el final serà trist, dur, però tendre, intens i sincer.

Lectura recomanada per a infants a partir de set anys

LES DADES:
Títol: Les mans del meu pare
Autor: Deok-Kyu Choi
Il·lustrador: Deok-Kyu Choi
Traductora: Maria Luna Cuberta
Editorial: Litera
Pàgines: 44
Albuixech (València) 2023