Dins la literatura infantil, els caragols són animals arquetípics que simbolitzen la tossuderia i la constància. S’entesten en anar a un lloc i, xino-xano, cap allà qui hi van. A poc a poc i deixant un rastre brillant al seu darrera, que és una bona manera d’anar per la vida. Sense presses però deixant màcula del nostre pas.

Això és el que li passa al «Caracolico», un petit cargol que està decidit a volar com sigui i es llença des de la branca més alta d’una tomaquera. La trompada contra el fang és considerable, però no s’arronsa malgrat el que li diuen els altres cargols.

Però, ai! lluny hi ha una torre elèctrica molt alta i quan la veu pensa que potser si es llença des de dalt serà més fàcil que no pas des de la tomaquera. I cap allà que se n’hi va.

Quan comença a pujar, un gos pastor li diu que vagi amb compte perquè fa molt de vent. Després és un colom qui l’adverteix del perill, però ell caparrut, amunt, amunt! A continuació seran la garsa i la cigonya qui li fa veure com de fort bufa el vent a aquella alçada.

La història continua amb altres animals que l’avisen del perill, i mentre avancem en la lectura anem preveient i anticipant el que ens trobarem, naturalment.

Es tracta d’un àlbum per a infants a partir de tres anys que segueix un encadenament o repetició de situacions que ajuden a entendre el relat. Llegit en veu alta funciona millor.

El disseny està ben treballat perquè té el format allargat que ens recorda l’altura de la torre d’alta tensió per on va el cargol, mentre s’enfila cap al cel.

Les il·lustracions són efectives, van directes al quid del relat i no contenen detalls que puguin despistar al lector.

El final és bonic i queda oberta a una nova aventura del cargol que no es cansa de provar coses noves. És tot un explorador!

LES DADES:
Títol: Caracolico
Autora: Julia Jiménez
Il·lustradora: Mònica Solsona
Editorial: Sd
Pàgines: 36
Manresa, 2023