La revista Faristol núm. 91 està dedicada als cent anys del naixement d’en Gianni Rodari. A l’editorial podem llegir, entre d’altres coses, les següents:
Hem tingut la sort de poder disposar del discurs que va fer en rebre el Premi Hans Christian Andersen, el 1970, un text que mostrem aquí i que és la millor entrada, en aquests pàgines, al món rodarià. En primer lloc, ens ha semblat interessant descriure i conèixer el seu univers (literari i personal) des del context italià, i, seguidament, aprofundir en el vessant pedagògic, considerant la importància que té en ell, així com la bona rebuda del seu pensament a les aules catalanes, ja als anys setanta. Per això, també oferim dues activitats per treballar l’obra amb els infants. D’altra banda, a casa nostra gaudim de traduccions magnífiques dels llibres de Rodari, com la que feu Pau Vidal de «Tirallongues del cel i la terra», el qual en parla en un article. I arribats en aquest punt, ens preguntem de quina manera els llibres de l’italià van influir en la creació catalana: llegiu-vos l’escrit de Miquel Obiols, rodarià per excel·lència. Per acabar, entrevistem alguns il·lustradors que han dibuixat Rodari perquè ens n’expliquin l’experiència; també ens agrada conèixer la seva mirada.
Amb l’Amàlia Ramoneda, companya del grup de treball «Passió per la lectura», hem fet l’article dedicat al valor pedagògic de la «Gramàtica de les fantasia». El podeu llegir clicant a Gramàtica de la fantasia: Un clàssic actual
La resta d’articles de la revista, els podeu llegir i descarregar clicant a:
https://www.clijcat.cat/faristol/
La invitació a la lectura 
Gràcies per fer de “lincador”, Jaume. Sense el teu blog -i amb l’allau de sobreinformació que patim- no m’hauria assabentat de moltes novetats, ni de la publicació d’aquest monogràfic. I el vostre article, molt interessant.
La paraula que faria servir per definir Rodari seria: REVELADOR. Va ser tot un descobriment, descobrir tot el que et descobreix la Gramàtica de la Fantasia: et descobreix la realitat… i la capacitat que tenen les paraules per deformar-la, això és: fer-te-la teva.
Quan em dedicava a explicar contes, era un recurs habitual: sempre en pescava una idea o altra. Tinc la sensació que en tot el que escric hi ha alguna connexió amb el seu “Què passaria si…”. Una pedra a l’aigua que encara genera cercles concèntrics.
Gràcies i ànims.
Gràcies pel comentari, Jordi!
Tenia entrades per anar a la Fira de Bolonya. No hi he anat mai i enguany se celebrava el centenari d’en Rodari. Em feia il·lusió però, ja ho veus!, tancats a casa des de fa una pila de (segles?) setmanes. Diuen que ho han ajornat fins al 2021. Això si, els bitllets de “Vueling” crec que els he perdut definitivament…sniff!
Voldria comentar-te que segueixo un dels teus blogs i ric molt amb les vostres ocurrències. El “mon pare le·lo” és genial i quan el vostre fill el pugui llegir i entendre serà formidable. Moltes felicitats i endavant amb les històries d’en Joan i la seva visió del món. En algun lloc he llegit que la mirada d’en Rodari era naïf i, en certa manera, innocent. Vés que el teu fill no sigui la seva reencarnació!
Cop de colze.