Ahir vaig sortir a fer uns encàrrecs. Plovia molt. Feia vent. I fred. El transport, com acostuma a passar en aquestes circumstàncies, exigia paciència. Vaig arribar tard.
En tornar, em va tocar fer un bon tros a peu i el vent em va girar el paraigües quatre vegades. La darrera, va quedar inservible i va acabar a la paperera. Vaig seguir caminant i vaig observar com a d’altres papereres hi havien deixat altres paraigües, també inservibles, amb les barnilles doblegades o trencades.
La imatge no deixa de ser poètica i vaig recordar un llibre bonic de la Maria Villa que es diu «Paraguas».
Es tracta d’un relat (o potser és una poesia) dels paraigües que, com el meu, acaben trencats i abandonats enmig de la pluja. El llibre compara les barnilles amb els ossos de les ales d’un ocell.
Les imatges en blanc i negre, a llapis, semblen extretes de fotografies. Algunes tenen un toc de blau.
El text, amb frases breus, potents, ens fa pensar en la sensació de rebuig i abandó que també es viu entre les persones.
«Paraguas» és una metàfora de la vida que poden entendre els nois i noies de primer curs de l’ESO.
LES DADES:
Títol: Paraguas
Autora i il·lustradora: Maria Villa
Editorial: Tragaluz Editores
Pàgines: 32
2014
La invitació a la lectura 
Bon dia, Jaume,
Puc afegir-me al grup de persones que se’ls ha trencat el paraigua, va ser el dilluns a la nit.
El dimarts amb un altre paraigua més gran i sentint ràfegues de vent que també ho girava, vaig decidir tancar-ho i mullar-me, la intensitat de la pluja no molestava. A la tarda, una companya va comentar que els paraigües de setze varilles, són més resistents. El meu en té vuit. Caldrà provar.
Bon dia, Désirée!
Sí, és així. Tal qual. Són paraigües que comprem per si cauen les quatre gotes que solen caure a Barcelona, però no estan preparats per a gaire més. El meu era dels plegables que portem a la motxilla. El vaig comprar en un establiment, d’aquests que n’hi ha tants, regentats per famílies xineses. Era un dia que va començar a ploure i amb tres euros ho vaig intentar resoldre.
El proper que compri, m’asseguraré que tingui les setze barnilles que dius, però no sé, no sé,… feia molt de vent abans d’ahir.
Gràcies pel comentari.
Jaume