Un llibre que ens recorda temps passats, costums, frases fetes i expressions de les persones que van viure el segle XX, als pobles, abans de la migració a les grans ciutats i que tenien una manera de fer i de pensar particular. A «Jo de major vullc ser uleo», l’autora ens explica imatges i records que té de la seva infantesa amb els seus avis i àvies, a València.
M’ha agradat llegir-lo perquè, de petit, jo també estiuejava a un poblet de Castelló, on vivien els meus avis, tiets i cosins i el record que tinc és meravellós. Allà també vaig aprendre dites, jocs i el nom de molts estris de camp que desconeixia.
La tècnica de les imatges és curiosa. Està dibuixat sobre paper, després escanejat i vectoritzat amb el programa Indesing.

Les dades:
Títol: Jo de major vullc ser uelo
Autora: Virgínia Mínguez
Editorial: Reclam
València, 2017

Aquests darrers dies de juliol, parlo amb d’altres “uelos” que durant el juliol han estat fent de cangurs, anant amunt i avall pels parcs i piscines, empenyent la bicicleta, jugant, però sobretot gaudint d’una relació especial i inexplicable!