Museu

L’editorial Beascoa acaba de publicar en català aquest clàssic d’Eric Carle.

En el seu moment, fa 30 anys, l’editorial Kókinos el va publicar en castellà i, encara que el mecanisme que hi ha al girar la darrera pàgina ja no funciona, encara el conservo i, quan l’explico faig cric-cric amb la veu, esclar!

Eric Carle (1929–2021) és un dels il·lustradors més coneguts sobretot pels seus collages i la seva manera particular de composar els llibres. El seu estil ens ha servit d’inspiració plàstica a l’escola, especialment amb els infants de cicle infantil i cicle inicial.

D’en Carle sabem que va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so. Fins que el dia que coneix un altre grill, una femella, passa alguna cosa diferent…

El grill silenciós té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta.

D’Eric Carle es recorda especialment el seu llibre «L’erugueta goluda».

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar fa vint-i quatre anys i si aquest estiu feu una escapada als EEUU i esteu per la costa est podeu acostar-vos i gaudir veient els originals de les seves obres.

Podeu veure tot el que fan al seu web (https://carlemuseum.org/) i també trobareu un petit vídeo que es va fer el 2022 amb motiu del vintè aniversari del museu. Resulta inquietant, vist ara, amb les persones amb mascareta.

“Resulta que vaig néixer a Nantes, on vaig passar la meva infantesa…!” va escriure Jules Verne, un dels escriptors que van acompanyar les meves lectures d’adolescent. Recordo que anava al mercat de Sant Antoni, els diumenges al matí, amb el meu pare, i compràvem les novel·les que després llegia amb fruïció. Les d’en Verne eren de les més buscades. Vaig llegir moltes vegades Miguel Strogoff (en aquells anys les obres de Verne que podia trobar estaven en castellà que és com les vaig llegir i per això les veuràs referenciades així) i també La vuelta al mundo en ochenta días, 20.000 leguas de viaje submarino, De la Tierra a la Luna, Cinco semanas en globo i algunes més de la seva col·lecció “Viajes extraordinarios”.

Fa uns cinc anys vaig saber de l’obertura del Museu que la ciutat de Nantes obria a la seva memòria i, des de llavors, he estat esperant el moment de retre-li el meu homenatge particular.

Aquest estiu hem pogut anar a visitar el Musée Jules Verne i recórrer els llocs per on l’autor es va moure els vint primers anys de la seva vida, abans que marxés a París.

Tota la ciutat respira un aire julesvernià i a molts racons pots veure la seva empremta. Vam podem passar per la casa on va néixer, al número 4 de la Cours de Clisson (foto), vam entrar a l’església on el van batejar (Saint Croix) i vam visitar el cementiri on estan enterrats els seus pares. També vam estar a l’escola on va estudiar (Licée Clemenceau, també a la foto) on hi ha una inscripció curiosa en llatí que diu “Favet neptunus eunti” (Neptú protegeix els qui viatgen) i que és la divisa d’aquesta ciutat que va tenir el seu moment d’esplendor mariner i va ser port d‘arribada i sortida de nombrosos vaixell que al jove Verne li deurien inspirar algunes de les seves primeres novel·les.

El moment més emotiu va ser la visita al Museu Jules Verne. Vaig entrar amb les cames tremoloses perquè l’espai et transporta a una altra època i a altres mons.

Passejant per la ciutat pots veure algunes escultures dedicades a l’escriptor. La més antiga es troba al Jardin des Plantes (any 1910) i la més moderna és a prop del Museu i es tracta de dues peces que representen al nen Verne i al capità Nemo (2005). Precisament la foto que em vaig fer amb el Jove Verne és la que substitueix la capçalera anterior (feta a la Filigranes de Brussel·les) i la que mantindré durant aquest curs.

A prop de la biblioteca també hi ha una altra representació del viatge de personatge Miguel Ardan (de la Tierra a la Luna) que data de l’any 1986. A més per tota la ciutat, a qualsevol raconet, pots trobar el record d’en Jules Verne.

Hi ha una altra Nantes moderna on s’està construint un complex d’oci i on pots veure l’elefant inspirat en Cinco semanas en globo. Amb una mica de sort i si arribes d’hora pots comprar una de les poques entrades que et permeten pujar als seus lloms i fer un tomet per l’illa. És impressionant.

Si teniu oportunitat i aneu a la Bretanya francesa no podeu deixar de passar l’oportunitat de visitar Nantes. Val la pena!