Dimecres vinent comença la “Setmana Mundial del Cervell” i a l’Hospitalet s’han programat diverses activitats però la de divendres em sembla oportuna per als qui ens interessa la relació de la lectura amb el creixement dels infants. És un encert, perquè encara ens queda molt per aprendre.

Recordo que, fa cosa d’uns uns trenta i tants anys, vaig tenir la sort de conèixer la Maria Dolors Rius Estrada. Va ser en unes Jornades que s’organitzaven a Fuenlabrada i em va impressionar molt com abordava el desenvolupament dels infants i com ho basava en el cervell, en la neurolingüística. Parlo dels anys noranta i aquell encontre em va obrir la mirada a entendre l’educació d’una manera més científica, menys intuïtiva.
La Dolors Rius defensava la neurolingüística que aplicava Luria (escola russa), però també la psicologia constructiva de Piaget i sobretot les teories de Chomsky. Tot el que explicava ens obria portes a saber com ens hem de comportar a l’aula.

Al programa de la Setmana trobareu aquest informació:

Data: Divendres, 13 de març a les 18:00 h.
Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala

Conferència: Quins efectes té la lectura al cervell?

La lectura no és una activitat innata, sinó una habilitat recent en la història humana que requereix aprenentatge conscient i voluntari. El cervell no té àrees específiques creades evolutivament per llegir; per això ha de reorganitzar i reutilitzar xarxes neuronals destinades inicialment a altres funcions, com l’audició o el llenguatge. Aquesta adaptació és possible gràcies a la plasticitat cerebral.

Llegir no només permet accedir al coneixement, sinó que també millora el funcionament cognitiu: afavoreix la comunicació, la regulació emocional, l’atenció, la memòria, el pensament crític, la creativitat i l’abstracció.

En canvi, estudis recents indiquen que l’ús de xatbots d’IA per cercar informació pot reduir la connectivitat funcional del cervell i alterar patrons d’activitat relacionats amb la creativitat, la memòria i el processament semàntic. Això planteja la pregunta de si la lectura podria compensar aquests possibles efectes negatius derivats de l’ús de la IA.

A càrrec de la Dra. Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.