Hi ha números rodons que marquen un canvi. Quan fas anys i comences una nova dècada, per exemple, sol ser una data assenyalada i hi ha qui ho celebra de manera extraordinària. No sé per què però ens ajuda a recordar que el temps avança. No m’agrada gaire mirar enrere i segueixo la màxima del Chico Ocaña quan cantava (l’any 2010, precisament) allò dels avions que no tenen retrovisors. De tant en tant, però, toca aturar-se i recordar d’on venim i on ens hem equivocat.
Fa catorze anys, el 5 de juliol del 2010 vaig pujar una primera entrada al blog. Des d’aquell dia, han estat 1595 més. En aquest temps he anat incorporant seccions (l’il·lustrador el mes, biblioteques de pel·lícula, etc.) que després han desaparegut i han estat substituïdes per altres.
De tots aquests anys hi algunes dades que potser no coneixeu perquè estan al darrera i indiquen quins han estat els any amb més visites (els de la pandèmia, com podeu imaginar), quina va ser l’entrada més comentada, quin dia de la setmana sol ser el més freqüentat, etc. No té més importància, però divendres passat, el comptador de visites va arribar al milió i em va fer content.
Durant aquest període de temps, hi va haver un parell de decisions que em van amoïnar (relativament).
Una va ser la publicitat que apareixia quan es visitava el blog. Em molestava i vaig contactar amb l’empresa que gestiona wordpress perquè no volia que hi hagués cap mena d’anunci. Es va poder resoldre, lògicament amb diners que cada any he d’abonar perquè no us destorbin amb anuncis de roba, mobles o altres productes que diuen que ens fan la vida més fàcil. És, mes o menys, com la ràbia que ens fa quan paguem per usar el transport públic i ens hem d’empassar anuncis institucionals, esportius, cinematogràfics, etc. a les andanes, mentre esperem l’arribada del metro.
L’altra va ser, la insistència d’alguns amics que em deien que escrivís en castellà i arribaria a més lectors. Doncs, probablement hagués estat així. De fet, tota la meva escolarització va ser en castellà i recordo que la primera vegada que vaig tenir una assignatura de llengua catalana va ser a la “normal” (així es deia l’escola de mestres, ara facultat de pedagogia, crec). Ho vaig resoldre amb els traductors que hi ha a la banda dreta on, a més del castellà, es pot llegir en èuscar, gallec, anglès i francès.
També hi ha qui em pregunta per les hores que em suposa mantenir el blog al dia (o bloc, que hi ha qui ho escriu així) i no són tantes. Hi dedico un dia a la setmana i prou. Programo les habituals tres entrades i els dies assenyalats es pugen automàticament.
«La invitació a la lectura» em serveix de diari de les coses que em van passant i les notícies que envolten aquest fantàstic món de la literatura infantil, la biblioteca i l’escola. També m’ha permès conèixer un munt de gent amb qui comparteixo idees, recursos i vivències. Són persones que m’ajuden molt amb els seus comentaris, sempre positius. Bé, també hi ha gent amb la “pell fina” que s’ha molestat per alguna omissió o opinió contrària, però no es pot evitar i de la conversa sol sortir l’entesa.
A tots vosaltres, especialment als 2586 subscriptors, moltíssimes gràcies per ser-hi!
La invitació a la lectura 
1.000.000 de GRÀCIES a tu, Jaume! Quin ensurt quan al començar a llegir pensava que… plegaves!
Hahaha! Si sabessis com m’he de contenir per no enviar més entrades i no atabalar-vos. Ni t’ho imagines.
Mentre tingui salut i el cap no em comenci a fallar més del que habitualment em falla seguiré endavant, sempre endavant, bo i sabent que potser aquest país nostre no serà mai un país lector. Per mi no quedarà.
Ara toquen vacances però al setembre, a la Setmana del llibre en català, si coincidim algun dia, ho celebrarem.
Petons!
Bon dia, Jaume!
Celebro que no haguis defallit i enhorabona pel milió de visites. Agraeixo que la llengua sigui la catalana. Fa molt de temps que et segueixo i el teu llibre de la biblioteca em va servir molt quan feia de mestra, ara la jubilada, però tot el relacionat amb els llibres encara em sedueix.
Moltes gràcies a tu per ser-hi.
Una abraçada
Montserrat Escayola
Moltes gràcies, Montserrat!
Si no ens creiem que el català és tan útil i bonic com les altres llengües, millor que pleguem. Qui ens vol entendre, ens entén. He tingut algunes (poques) males experiències i he perdut persones que es deien amigues per aquest motiu però de de seguida he comprés que amigues, molt amigues, no eren.
Com a jubilats “actius” tenim capacitat de seguir apostant pel nostre país.
Gràcies pel teu comentari. No t’imagines com m’ha emocionat.
Moltes gràcies a tu, Jaume, per la teva generositat i per totes les recomanacions i reflexions literàries. Endavant, ara a buscar els 2 milions!
Gràcies per la broma, però no crec que pugui aguantar catorze anys més. Seguiré fins que el cos m’ho permeti però lo dels dos milions és molt bonic però utòpic. Ben pensat, però, les utopies ens empenyen a aconseguir fites i reptes que semblen impossibles. Ho pensaré.
Abrassos
Dir-te que moltes felicitats i moltes gràcies per poder-te llegir!!!!!
Òsti, encara em caurà la llagrimeta amb els vostres comentaris.
He tingut la sort d’estar envoltat de mestres extraordinàries que m’han ajudat en diversos moments de la meva vida a ser com soc. I, en cada situació, xerrada o article, reconec la seva influència.
Sempre he pensat que treballar en equip és molt enriquidor i, en cas del blog, ha estat així. Moltes entrades han estat suggerències o invitacions de la gent del grup de treball , de mestres que m’escriuen en privat o de converses pedagògiques vàries.
Com a treballadora de la llengua i de la literatura infantil, un milió de gràcies a tu. N’ets el Gran Referent (en aquest ordre adjectival 😉
Ai, Isabel, que n’ets de generosa! Moltes gràcies per les teves paraules. Tinc una anècdota recent que et comentaré en privat, al teu correu. És sobre traduccions i et farà riure molt.
Moltes gràcies a tu, per fer-nos arribar les teves seleccions, els teus comentaris i les teves reflexions i ajudar-nos a orientar-nos i a aprendre cada dia una mica més sobre l’apassionant món de la LIJ.
Patric, gràcies!
Fem el que podem (i el que volem, esclar!)
Jaume, cada entrada teva és una ‘abraçada literària’: entranyable, ferma i gustosa, de les que creen bon ambient i deixen bon record. En volem moltes més.
I amb tot, al fet d’ensenyar(-nos) i educar(-nos) hem d’afegir el millor, el de creador de vincles (humans i professionals). Enhorabona, milionari!
Moltes gràcies, amic!
Aprenem els uns dels altres i això ens fa millors persones i ens ajuda a seguir “viviéndonos”, com diu en Javier Pérez Andújar. Tenim la sort, tu i jo, d’estar envoltats de la bona gent de l’Hospitalet.
Ho celebrarem com cal, això del milió!