«La colla dels 11», un llibre de club de lectura

Dijous passat es va presentar el darrer llibre de la Rocio Bonilla. Va ser a la llibreria «Lectors, al tren!» de Rubí. Vaig tenir la sort de poder conèixer aquesta artistassa i de fer-li la presentació. Us faig cinc cèntims de com va anar la tarda.

D’entrada, uns dies abans ja es va penjar el cartell d’aforament complet. No em va estranyar perquè la Rocio té una legió de fans de totes les edats que espanta. Només cal anar a alguna fira on estigui ella i veureu les cues interminables que es formen perquè els hi signi un exemplar.

La sorpresa va ser quan, amb molta generositat, va proposar fer dos presentacions seguides. La primera adreçada als infants i la segona a un públic adult (bàsicament pares, mares, mestres i followers).

La primera part va començar amb la Rocío, molt divertida, fent una il·lustració in situ, mentre la Mercè Rubí narrava el conte, o millor dit, feia una interpretació amb titelles de la història. Genial!

Després una estona de dedicatòries i fotos diverses i en acabar vam presentar el conte i el vam analitzar amb els adults que es van congregar.

Volíem que fos la primera presentació submarina de la història i per tant, vam haver d’imaginar que ens capbussàvem i nedàvem fins al fons del mar, allà on viuen la colla dels 11.

Com si fossin capes d’una ceba vam anar traient el suc als diferents elements que conformen el relat fins arribar ben a prop del cor del relat. Dic “ben a prop” perquè sempre queden espais per a noves interpretacions.

Vam recordar alguns llibres mítics en que els animals del mar són els protagonistes, començant pels coneguts “El viejo y el mar” de Hemingway, seguint per “Moby Dick” de Melville i les “20000 llegües de viatge submarí” vernianes. Vam recordar també “el colombre” de Dino Buzzatti, “El peix irisat” de Marcus Pfister i, sobretot, el “Neda-que-neda” de Leo Lionni.

De què va “La colla dels 11”?

Al web d’Animallibres ho expliquen perfectament, en unes poques línies. Diuen:

Arriba el nou àlbum de Rocio Bonilla, una història valenta sobre els límit de la por i el respecte en les relacions d’amistat. Està protagonitzat per un peixet que s’adona que una colla que és temuda no és una veritable colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és respectat.
Quan el van convidar a unir-se a aquella colla, el Benjamí es va sentir important.
Era extraordinari formar part de la colla dels 11, tothom els admirava i respectava!
Però era admiració de debò o simplement els tenien por?
El Benjamí havia de prendre una decisió: continuar sent el peix número 11 o defensar l’amistat i el veritable respecte.
Una història sobre la força del grup i la importància del pensament i les decisions que prenem com a individus.

I és tal qual.

A la trobada, la Rocio ens va poder explicar el tractament i la importància que dóna a les mirades del peixos (i a les no mirades, perquè, en bona part del relat, la colla va amb els ulls tancats), al color canviant segons la situació, al nom del peix protagonista: Benjamí. Es va comentar que Benjamí vol dir el més petit i té un cert paral·lelisme amb els protagonistes dels contes populars on el més petit sol ser l’heroi.

De camí a casa, al tren, vaig fer una connexió estranya amb un heroi que, com el peix, també es deia Benjamí i jugava a futbol. Potser recordareu una sèrie japonesa de dibuixos animats que es deia “Oliver i Benji”

Però el tema del conte és molt més colpidor perquè ens parla de les colles tòxiques, dels abusananos que empaiten als demés. Uff! Aquí hi ha molta tela que comentar. La gràcia, però, és que la Rocio sap donar-li la volta i ens presenta un final espatarrant i positiu.

La conclusió a la que vam arribar és que “La colla dels 11” és un llibre que en mans d’un club de lectura permet una sessió ben sucosa.

Si podeu, feu una lectura pausada i reflexioneu sobre el que amaguen les diverses capes del relat. Val la pena. Ah! I si sou fans d’Star Wars, alerta!