La Institució de les Lletres Catalanes ha encarregat a la Rosa Fabregat, la creació d’un poema sobre la diada de la poesia. Aquest poema s’ha traduït a vint llengües del món i es presentarà en un acte central que tindrà lloc al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona, el dia 21 de març.

Traduir el poema a l’amazic, l’eslovè, el filipí, el mandinga, el romanès o el xinès, entre d’altres és una bona iniciativa, però m’agradaria llegir-lo també en éuscar i en gallec. A veure si algú s’anima!

Arreu del món se celebraran actes organitzats pels ajuntaments, biblioteques, centres culturals i escoles. És la gran festa de la poesia i no és gaire complicat d’organitzar.

Si a la vostra escola o institut, esteu preparant la festa, recordeu que podeu enviar fotos, poemes escrits pels infants i altres activitats a l’ILC i us ajudaran a fer difusió i escampar-ho arreu. Ho podeu fer emplenant el formulari que trobareu en l’enllaç https://bit.ly/2SgHaaU

El poema d’enguany:

POESIA

Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

Rosa Fabregat