La il·lustradora (i autora) anglesa Helen Ward després de més de vint anys dedicada a aquesta feina solitària ha aconseguit un prestigi pel seu treball detallat i precís relacionat amb la història natural, especialment pels dibuixos d’ocells i peixos.
La Helen no es persona amant d’aparèixer en actes públics. Es bastant curosa de la seva vida privada, potser per un sentiment que no amaga i que te a veure amb la timidesa. No obstant aquesta vergonyeta manifesta, sabem força coses de la seva vida i de la seva obra.
Sabem que és molt treballadora i perfeccionista i s’esforça en que els seus llibres estiguin ben acabats. Cadascun dels seus llibres l’ocupa sis mesos de feina, treballant moltes hores cada dia, però el resultat és espectacular.
Helen Ward viu a Gloucestershire, a prop del lloc on va créixer. Comenta que la seva educació va ser “d’esquerres i atea”. Des de ben petita va dibuixar i pintar i tenia accés a la biblioteca de la universitat on el seu pare ensenyava.
Va estudiar a l’Escola d’Art de Brighton i gairebé sempre s’ha dedicat a dibuixar animals. Diu:
Jo prefereixo dibuixar animals. Els observo i els recordo; també utilitzo fotografies i pel·lícules de vida silvestre per veure com s’articulen els ossos, com es mou l’animal. Faig un munt de dibuixos. Tinc un ordinador però només en faig ús per descarregar les fotos. Em sembla complicat, de moment, dibuixar a través de la pantalla…
Els treballs de l’Helen Ward estan fets amb aquarel·les amb l’ús ocasional del gouache. Els seus dibuixos són lluminosos, vibrants, tropicals, però també és capaç d’aconseguir tons més terrosos, més suaus i delicats, amb gradacions subtils de color.
La inspiració la troba passejant el gos pels camps del voltant de casa “recollint plomes de faisà, observant un corb, potser, trobant fòssils o una branqueta d’arbre coberta de líquens.”
Entre els seus llibres, en destaquem els següents:

El rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb sorprenents detalls. Recordo que fa anys ens va servir com a eix del treball sobre els “ocells del pati” i que el vam poder disfrutar molt.

La llebre i la tortuga és la interpretació de la coneguda faula d’Isop amb un estil fresc, vital i intemporal. Ward s’acosta el antropomorfisme amb cautela i prefereix no posar en perill la dignitat dels animals vestint-los o caricaturitzant-los; per això es val d’una rara habilitat per suggerir les qualitats tàctils de la pell, plomes i ossos, que fan que el realisme dels animals sigui major.

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Hi havia una vegada un ratolí normal i corrent. Vivia una vida senzilla i tranquil.la, veient passar les estacions de l’any. El Ratolí de Camp se sentia satisfet. Però, un dia de primavera, va arribar un visitant…, era un cosí elegant de la ciutat amb moltes coses per explicar.

Un dels seus darrers treballs exitosos es diu Varmints on explica és una estranya i fosca història – també és una pel·lícula d’animació – que parla en contra de la contaminació acústica i la forma en què les ciutats estan destruint els nostres camps. Vegeu el tràiler de la pel·lícula a continuació.
https://vimeopro.com/studioaka/varmints-trailer
De Varmints també se n’han fet obres de teatre i espectacles musicals.

Tesoros de Egipto : manual de aprendizaje
Un format molt atractiu i centenars d’il·lustracions per explicar-nos la vida a l’Antic Egipte. El text es basa en les notes de l’Emily Sands, una egiptòloga que va viatjar per Egipte a la dècada dels anys 20 del segle passat. Per a nois de 12 a 14 anys.

Hi havia una vegada un bosc
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658/HiHaviaUnaVegadaUnBosc

Els vestits de la Jana
Els vestits de la Jana és una bossa amb un conte, una conilleta de peluix, la Jana, i tres vestidets a mida, de princesa, d’infermera i de ballarina. Les nenes poden jugar a vestir la nina mentre llegeixen el conte.

Més informació a http://helenward-illustrator.co.uk/

Algunes imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora.