Nascuda el 1974 a Leuven (Bèlgica), Melanie Rutten va passar la seva infantesa a diversos països de l’Amèrica Central i de l’Àfrica abans de tornar a Brussel·les, on va seguir estudis de psicologia, fotografia i arts plàstiques.
El 2001 va participar en un taller d’il·lustració amb la Montse Gisbert i va començar a conèixer i a interessar-se per treball de determinats autors/il·lustradors de literatura infantil, especialment de la Kitty Crowther, una autora belga com ella, de qui es nota la seva influència i qui li va donar un bon consell: No busquis les històries lluny d’on ets, les històries són dins teu.

Aquesta idea la va impulsar a escriure el seu primer conte “Mitsu, un dia perfecte”, la història d’una granota (?) que és una mica el seu alter ego, segons explica ella mateixa.
Aquest va ser el començament de la tetralogia que més avall comentem i que consta de, a més a més de “Mitsu, un jour parfait” que va ser escrit el 2008, “Oko, un thé en hiver” (2010), “Eliott i Néstor, l’heure du matin “(2011) i” Nour, le moment venu “(2012), tots ells mereixedors de nombrosos premis.

La manera com va generant aquesta sèrie de contes resulta curiosa. Diu que té dos quaderns, un amb línies pautades i un altre amb pàgines en blanc. Al primer va escrivint les idees amb frases curtes “passejar amb els peus nus per un riu…”, per exemple, i després pensa a quin personatge li pot passar això. A l’altre quadern realitza una sèrie de croquis sobre aquest personatge.

En els seus llibres el menys important és la intriga, allò que es percep sobretot és el pas del temps, la quotidianitat, la pausa. Els diferents moments del dia configuren el ritme de la història que s’explica. Els seus personatges són els antiherois que reconeixen les seves limitacions i les seves febleses.
En les seves històries, també es nota una certa influència d’Arnold Lobel i de Jean de Brunhoff, entre d’altres -sense oblidar la quantitat de bons il·lustradors que han treballat i viscut a Brussel·les (Hergé, Peyo, Morris etc.) i que de ben segur han acompanyat la seva infantesa i adolescència.

D’entre els seus llibres en destaco la tetralogia citada abans, uns llibres en els quals els personatges s’entrecreuen, on un personatge secundari d’un d’ells esdevé el protagonista d’un altre, i també l’únic que, de moment, podem llegir en castellà i català (aprendre a viure junts).

Mitsu, un jour parfait
Narra les aventures de la Mitsu –una mena de cocodril o granota- que un matí no té ganes de fer res. No li agrada res. No vol res. Així que decideix anar a l’aventura seguint el consell de la seva amiga Mia, l’oca.
La Mitsu vol canviar d’aires, es deprimeix en la seva vida quotidiana. Els amics vénen a donar-li suport, a ajudar-la, però ella no vol saber res d’ells. Al final de la seva aventura no arribarà gaire lluny però es trobarà amb algú molt especial… “Crec que he trobat el que estava buscant,” li xiuxiueja a l’oïda. Al final, la Mitsu es reconciliarà amb els seus amics, i el dia resultarà perfecte…

 

 

 

 

 

Öko, un thé en hiver
A l’hivern, la llagosta Madeleine mor. L’Oko, la granota, i els seus amics hauran d’aprendre a viure amb la seva absència. L’Oko trobarà un nou amic que l’ajudarà.
En aquest conte, la Melanie Rutten construeix un món en un petit bosc habitat per animals imaginaris on la vida social és molt intensa. Emocions fortes que sempre troben els bons moments en la solidaritat, en el desig de compartir.
Les aquarel·les suaus esbossades en pàgines grans de color crema ajuden a entendre els sentiments que es desprenen dels personatges.

 

 

 

 

 

 

 

 

Elliott et Nestor, l’heure du matin
És l’estiu i l’Elliot ha convençut a en Nestor de fer un viatge plegats però, de camí, el mal humor d’en Néstor i les seves petites obsessions, acaben amb la paciència de l’Elliott. Es barallen…
Una història d’amistat i aventures de dos amics que van caminant riu avall, fent un pícnic sota un arbre, mirant les estrelles i escalant una muntanya.

 

 

 

 

 

 

 

 

Nour, le moment venu
L’últim títol de la tetralogia ens presenta a la Nour preparada per fer un viatge però sense saber quina direcció prendre. Al bosc tot està canviant. També hi és l’Oko, qui li va prometre una sorpresa que no arriba. La Nour no s’atreveix a recordar-li.
Paciència, Nour: És primavera.

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquest quatre llibres hi ha algunes constants: la llum i el color, l’omnipresència de la natura on l’aigua, els boscos, el camí, etc., proporcionen el marc, de vegades inquietant, de vegades benèvol, però sempre poètic d’aquestes petites obres d’art, d’aquest univers coherent i acollidor, amb personatges que es creuen d’un títol a un altre, cadascú ocupant, al seu torn, el centre de la narració, amb estats d’ànim variables.
Recomano una mirada especial a com estan pintats els cels, el pesant sol de la tarda, la pàl·lida llum blava del matí o de la nit, moments de pura poesia visual, d’una poesia que enlluerna i emociona.

L’any 2013, la Melanie va canviar la tècnica pictòrica amb “L’ombre de chacun”, traduït a casa nostra com “Aprendre a viure junts”, un llibre diferent, que et sorprén i que, al meu entendre és molt bonic, impressionant diria.

Aquest àlbum ens narra la història d’un grup grup format per un cérvol inquiet, un petit conill que vol créixer, un soldat, un gat que cada dia somia el mateix, un llibre que ho vol saber tot i un ombra misteriosa que els va seguint.
Està estructurat com un tot però dividit en petits contes que es relacionen entre sí. Hi ha, per exemple, la trobada del petit soldat enfadat i el conill que ha marxat massa ràpid de casa seva. En el seu camí es creuen amb un gat a la recerca de la seva pilota perduda, i amb els altres personatges. Enmig de tot plegat, ningú no es preocupa per l’ombra silenciosa…

A través d’aquest relat coral, la Melanie evoca temes potents com la separació, la mort, el coratge o l’amistat. Els personatges s’enfronten a les preguntes existencials, mentre avancen pel camí que els portarà al volcà.
Un llibre enlluernador, poètic, emotiu, delicat i sensible, ple de paisatges lluminosos, brillants, amb belles escenes de tendresa i imatges reconfortants. Hi podem trobar moltes pistes ocultes en les il·lustracions de paisatges exuberants (les aparicions de l’ombra, el cotxe vermell,…).

 

 

 

 

 

 

Altres llibres de la Mélanie Rutten són:
Les sauvages
La source des jours

Tant de bo, ben aviat poguem gaudir dels seus llibres traduïts al català.

Més informació sobre l’autora al web: http://www.melanierutten.com/
I també al web de l’editorial MeMo: http://www.editions-memo.fr/Melanie-Rutten?lang=fr
d’on hem extret les imatges i algunes informacions que acompanyen el post.