Amics i amigues, ara toca celebrar que hem tingut un bon trimestre i que el proper any vindrà carregat de bones lectures que ens ajudaran a ser millors persones. Els propers dies aquest blog tindrà un ritme més pausat i tranquil i espaiarem les entrades.

Us desitjo unes bones vacancetes i us convido a sentir aquesta preciosa nadala d’en Joan Dausà i la Sara Pi que ens parla de les persones que ja no hi són entre nosaltres.

Si ens veiessis

És Nadal i a casa prop de l’arbre el tió somriu als nens
que corren a la cuina on nerviosos esperen que els cridem.

Si els veiessis….

Sota de la manta hi ha joguines i un detall pels grans.
Sento algú que crida ‘Tothom a taula, és hora de dinar’.

Si ens veiessis….. si ens veiessis….

I si veiessis la petita com s’enfila a la cadira
i recita un vers d’un estel que creua el cel,
i el tiet que entre cava i cava canta la nadala que amb tu sempre cantava:

“Pastors aneu a Betlem i busqueu l’estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó.”

Tapo la petita que ha quedat adormida en el sofà,
i l’Oriol explica que té una amiga a la universitat.

Si els veiessis… Si els veiessis…

I si veiessis com cantem entre cava i cava aquella nadala que tu sempre cantaves:

“Pastors aneu a Betlem i busqueu l’estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó.”