«La cara fosca de les llegendes» comença explicant-nos com en Gennaro Callalti es disposa, als seus cent anys, a dictar-li al seu majordom i guardaespatlles Hans una versió reduïda de la seva obra més preuada, maleïa i desapareguda que no és altra que l’edició original del 1847 de «La cara fosca de les llegendes».

L’autor, en Pol Castellanos, ja ens havia mencionat aquest llibre a “l’Assassina de Venècia» on es converteix en un objecte clau de la trama. Al capítol quatre llegim:

«–De què va? –va preguntar l’Alina.
–No t’interessarà, no explica històries –va dir mirant-se l’índex–. És una mena d’estudi sobre contes i llegendes populars. Em sembla que serà una mica feixuc de llegir.
–Tu coneixes tots aquests contes?
–Sí, és clar –va dir llegint la llista–. Tots són molt coneguts: dels Grimm, l’Andersen, en Perrault… No has sentit mai aquests noms?»

També hi ha referències a «La cara fosca de les llegendes» en altres capítols.

El llibre planteja la revisió de quinze contes populars molt coneguts. Comença amb la bella i la bèstia i segueix amb la Caputxeta vermella, Rapunzel, el flautista d’Hamelí, la Ventafocs, en Hansel i la Gretel, la bella dorment, el gat amb botes, la princesa i el pèsol, etc.

De cadascun d’aquests relats llegim primer la versió original i després aprendem curiositats de la seva història, del seu origen i de com va anar variant fins a arribar a les nostres mans, tal com el coneixem.

També ens explica fets reals que, coincidències o no, s’assemblen als contes comentats. La contracoberta, ja ens ho avisa quan diu que aquest llibre oculta multitud de secrets, alguns de tan esgarrifosos que et desmuntaran molts mites i models de la infantesa.

Com que som curiosos, ja ens va bé saber més i que ens expliquin el perquè, el com i el quan de les històries.

El llibre no cal llegir-lo en ordre i podem anar saltant pels capítols que ens cridin més l’atenció. El de la Princesa i el pèsol , per exemple, ens sembla tan inversemblant que quan sabem què va li passar a la princesa Isabel d’Aragó per demostrar que era una veritable princesa, no ens ho creiem.

Cada capítol s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, fetes a llapis, que són realment “de conte”.

Lectura recomanada per a joves i per a adults. I també per als qui vau gaudir amb L’impostor de Viena o L’assassina de Venècia.

LES DADES:
Títol: la cara fosca de les llegendes
Autor: Pol Castellanos
Il·lustradora: Montse Rubio
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 190
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer un dels capítols, podeu llegir el de “la bella i la bèstia” a continuació (gentilesa de l’editorial)