Un poeta és aquella persona que sap expressar la sensació que notem quan l’aigua s’escola entre els nostres dits, ens fa sentir la poesia que arriba dolçament en forma de música empesa pel vent, ens fa emocionar davant d’una escultura que potser no s’acaba d’entendre del tot.
Aquest “no acabar d’entendre què ens vol transmetre un poema perquè se’ns fa estrany per la forma o el sentit” és precisament allò que ens porta a obrir una finestra a un espai de somni i de misteri, a obrir una porta al món, perquè els poemes es llegeixen com si fossin un quadre on cadascú troba detalls significatius diferents i on, de vegades, es difícil entendre el sentit que el poeta ens vol explicar.
Poesia no és només «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat de l’ordinador. Poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quan ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls.
La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.
De poesia en sap molt en Ramon Besora perquè fa més de mig segle que s’hi dedica. A més, té la voluntat de fer-nos-la entenedora i d’encomanar-nos el gust per conèixer què s’hi amaga darrera d’una metàfora concreta, la paciència per explicar-nos què significa determinada paraula que no coneixem, el desig de convidar-nos a no tenir por d’obrir un llibre de poemes.
En Besora té, a més, la capacitat d’anar més lluny, d’albirar més enllà de la corba del camí que pregonava en Pessoa, i imaginar noves formes de presentar els poemes. Ho hem vist en els seus llibres-objecte i en el darrer projecte que hem tingut l’oportunitat de viure en directe: Peramola, tot l’entorn és poesia.
Hem esperat molts mesos des que ens va explicar el projecte que estava comissariant. Ens en va ver cinc cèntims el mes de març de fa dos anys a la tertúlia clandestina sobre poesia a l’Espai Llamps i Centelles (https://jaumecentelles.cat/2023/03/22/la-lletra-que-tot-ho-canvia-la-magia-feta-poema/)
Finalment, el dissabte 25 de maig, vam agafar els cotxes i ens vam dirigir cap a Peramola, un poblet de l’Alt Urgell. La cita era a la Plaça Josep Roca, davant l’escola, on ens esperava en Ramon. Ens vam aplegar 29 persones vingudes de diversos indrets de Catalunya i amb diferents motivacions. La majoria ens coneixíem perquè estem relacionats directament amb el món de l’educació.
Primer vam fer un recorregut pel camí que porta a les fonts amb una instal·lació en forma de passejada poètica on vam poder llegir (i escoltar) alguns dels poemes d’en Besora que ens va anar explicant el perquè de cadascun d’ells. Com que n’havíem parlat en aquest blog, no m’estendré. Cliqueu als enllaços següents, si voleu:
https://jaumecentelles.cat/2021/09/17/una-passejada-poetica/
https://jaumecentelles.cat/2021/12/03/poesia-amb-els-cinc-sentits/
En aquesta ocasió veníem d’unes setmanes de pluja i la natura estava esplendorosa. Va ser una delícia de passejada. Algunes fotos, a continuació:
La segona part, la que ens havia convocat, va ser un recorregut pels carrers del poble on vam poder llegir i admirar les instal·lacions que van fer els alumnes de l’Escola Massana de Barcelona, interpretant el sentit de cada poesia. Les obres estan a les façanes de diferents cases i són versos de poetes catalans coneguts com Carner, Espriu, Martí i Pol, Leveroni, Marçal, etc.
La idea era deturar-se a cada instal·lació per llegir el poema i en Besora ens anava explicant el perquè s’havia triat aquell indret singular de Peramola, una mica d’història de cada racó i alguna anècdota curiosa del procés d’instal·lació. De moment hi ha nou obres, però la idea és anar ampliant l’oferta en properes edicions.
Després de dinar, ens vam reunir sota les moreres de Cal Pedret on vam conèixer de primera mà les darreres publicacions i els projectes futurs d’aquest autor peramolí que, amb la seva generositat, ens va fer estimar una mica més la poesia.
Ens va comentar el darrer dels seus llibres publicats: Un metre d’històries de metre, un llibre acordió il·lustrat per l’Albert Asensio i editat per Meraki.
També vam conèixer els materials que acaben de sortir al mercat sobre comprensió lectora. Són uns jocs basats en el dòmino i que es presenten en dues caixes per als diferents nivells educatius.
Els explicarem en una altra entrada d’aquest blog, ens els propers dies. Un dels jocs el vam poder jugar.
La jornada la vam acabar fent un Bingo poètic que ens va servir de recordatori de tot el que havíem viscut.
Un agraïment a en Ramon i la Núria, cicerones d’aquesta jornada bonica i inoblidable!
Més informació a:
La invitació a la lectura 